PASSEJANT PER LA GARROTXA
Sant Andreu de la Barroca, és una antiga església, situada dalt de la serra que separa la vall de Llémena de la vall d’Hostoles.
L’església de Sant Andreu de Sobre-roca, o Barroca, apareix documentada per primera vegada l’any 985, amb motiu d’una permuta de terres realitzada entre Gotmar, bisbe de Girona, i un home anomenat Guillemó.
Tanmateix, aquest origen antic no va acompanyat d’una documentació abundant, ja que no és fins ben entrada la segona meitat del segle XIII, concretament el 1271, que torna a ésser esmentada la parròquia de “Sancti Andree de Sobrarocha”, curiosament en una altra permuta, feta entre l’abat de Santa Maria d’Amer i Berenguer de Castellbó, cavaller, i la seva muller, dels masos “Lanciano”, de la parròquia de Sant Climent d’Amer, per l’anomenat “Lantisclo”, de la de Sant Andreu de Sobre-roca.
Consta documentalment des del 1323, tot i que, de fet, ho devia ésser des de molt abans, que la parròquia de Sant Andreu de Sobre-roca, juntament amb les de Santa Maria de Finestres, Sant Aniol de Finestres, Santa Maria de Santa Pau i Sant Esteve de Llémena i el veïnat de les Medes, formava part del terme del castell de Finestres.
L’any 1364, la reina Elionor de Catalunya-Aragó vengué a Hug, baró de Santa Pau, els drets senyorials que la corona tenia als castells de Finestres, Sant Aniol i Santa Pau. Aquesta venda fou confirmada pel monarca, Pere III el Cerimoniós, l’octubre de 1365, llevat pel que fa a les parròquies de Sant Esteve de Llémena, Sant Aniol de Finestres i Sant Andreu de Sobre-roca, i també al veïnat de les Medes, dels quals havia venut la jurisdicció a la ciutat de Girona.
Tanmateix, el desembre del mateix any, Pere III reconegué que els habitants d’aquestes parròquies havien de donar serveis d’“hoste et cavalcata”, en pau i en guerra, a Hug de Santa Pau. Precisament aquest darrer es recordà de “Sent Endreu de Sobreroca” en el seu testament, ja que li atorgà un llegat de vint sous, el 1391.
La parròquia de “Suprarocha” o “Cabarroca” restà unida a la baronia de Santa Pau, durant tota l’època moderna, com ho posen de manifest les diferents remissions i privilegis que els barons de Santa Pau concediren als seus habitants, per exemple, la remissió atorgada per Antoni d’Oms o el privilegi concedit per Berenguer d’Oms, els anys 1558 i 1603, respectivament.
L’església de Sant Andreu de Sobre-roca, que apareix esmentada en els Sinodials de la diòcesi de Girona del 1691, fou fortament remodelada al segle XVII, segons data la llinda de la porta d’entrada, que porta l’any 1656 gravat.
L’actual església és una construcció del segle XVII, d’una sola nau i absis rectangular. El campanar és de torre, amb teulat a dues aigües i obertures dobles que miren a llevant i a ponent. Sant Andreu fou bastida amb pedra petita del país, llevat dels carreus cantoners. Als segles XVIII-XIX s'han realitzat diverses reformes.
Sant Andreu de la Barroca és una església inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons documental. Catalunya Romànica
i Viquipèdia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada