dijous, 19 de setembre del 2024

SANT MARTÍ DE TORROELLA. SANT JOAN DE VILATORRADA. BAGES

 TERRES DEL BAGES 

L’església presideix un petit nucli habitat, situat al cimal d’un turó que es dreça a la riba esquerra del Cardener. 

Aquesta església es trobava dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, a la zona del Camp de Bages, al lloc de Torroella. Durant un temps tingué funcions parroquials, que conserva encara. Depengué del monestir de Sant Benet de Bages per donació comtal. 

El lloc i l’església són documentats el 1022 quan la comtessa Ermessenda i el seu fill, el comte Berenguer Ramon I, donaren o vengueren al monestir de Sant Benet de Bages un alou situat al comtat de Manresa, al lloc de Torroella, amb l’església que hi havia, que, pels termes, és Sant Martí de Torroella. La propietat comtal no tenia un origen en una fundació pròpia, sinó que la comtessa la tenia per compra i el fill pel seu pare. 


El 1077 ja trobem Sant Martí amb la categoria de parròquia, si bé en la relació de parròquies anterior al 1154 no hi consta, però sí en la del 1361, com també consta com el 1310 el prior i cambrer de Sant Benet de Bages feien col·lació de la rectoria de Sant Martí de Torroella per mort del rector anterior, i el dret de patronatge va continuar exercint-lo el monestir, si bé el 1685 consta que la col·legiata de Manresa rebia les rendes de la parròquia de Sant Martí de Torroella. 

L’edifici sofrí el segle XIX una profunda transformació que pràcticament només deixà l’absis i el mur de ponent, que quedaven fora de la nova església, la qual prengué una altra orientació. Recentment, els propietaris del mas on l’absis romànic està endinsat l’han netejat. 

L’actual edifici, amb les restes de l’antic, segueix tenint culte com a parròquia de Sant Martí de Torroella, i l’estat de conservació és bo. 

Es tracta d’un edifici romànic bastit al final del segle XII o al principi del XIII, però fortament mutilat durant els darrers anys del segle passat, ja que, en fer-se petit, hom construí un altre temple de proporcions més grans i orientat en sentit transversal a la primitiva construcció, amb la qual cosa el vell temple romànic restà inutilitzat i mig partit. 

Així, doncs, de la construcció romànica ara només resten fragments barrejats amb el temple modern i la rectoria. Tot i així, encara són ben patents alguns murs de l’edifici. En efecte, ultra el manteniment d’una part del mur de tramuntana, a llevant, bé que mig amagat per una edificació moderna, es conserva l’absis, i, a ponent, hom distingeix perfectament una part del mur frontal, a la part superior del qual encara és visible un bonic finestral de doble esqueixada rematat amb un arc de mig punt monolític, sobre el qual giravolta una nervació a manera d’arquivolta. 

El mur de migjorn és el que ha estat més trossejat. L’absis és de planta semicircular i és ben llis, sense decoració. A causa d’una construcció sobreafegida que hi feren els propietaris del mas on resta tancat, no es veu la finestra que devia obrir-se a la part central. 

Sant Martí de Torroella és una església protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Catalunya Romànica i Viquipèdia

dimarts, 17 de setembre del 2024

SANT ESTEVE DE MARGANELL. BAGES

 TERRES DEL BAGES 

El lloc de Marganell és esmentat ja l’any 867 “al comtat de Manresa, als límits del Montserrat, al lloc anomenat Marganello”. Estigué inclòs en el terme del castell Marro, documentat des de l’any 901, del qual no es coneix cap vestigi arqueològic i la situació del qual roman també imprecisa. Hom creu que devia ésser en un lloc proper al monestir de Santa Cecília, entre els torrents de les Coves i de la Font del Llum, a sopluig dels pics més alts de Montserrat i, amb bones vistes damunt la vall de Marganell. 

Fins a l'any 1982, el municipi s'anomenava Santa Cecília de Montserrat.  

L’antiga parròquia de Sant Esteve de Marganell fou cedida pel bisbe de Vic Ramon Gaufred a l’abat Guillem, de Santa Cecília, l’any 1143. La senyoria i el patronat eclesiàstic passaren, al segle XVI, del monestir de Santa Cecília al de Montserrat.

El temple parroquial —dependent des del 1880 del bisbat de Barcelona—, va ser destruït l’any 1936, era situat en lloc solitari, a la dreta de la riera i a l’extrem SE del poble. 

L’any 1945, fou inaugurada una església nova, construïda segons projecte del P. Celestí Gusi, de Montserrat, al raval de Cal Janet, el més cèntric de Marganell. 

El nou edifici es construït d’un estil arquitectònic que vol recordar les últimes tendències del romànic. 

Església amb nàrtex al qual s’accedeix amb tres entrades en forma d’arcada romànica. El campanar és de cadireta i no sobresurt del cimbori sinó que s’aixeca des de l’entrada de la nau. 

Certament trobar dades de l’església m’ha costat i no ho tinc del tot clar. Surten més notícies de la de Sant Esteve en estat ruïnós. Espero no haver fet cap error no reparable. Properament buscarem l’antiga construcció. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau