TERRES DEL BAGES
L’antiga pabordia o petit monestir
filial de l’Estany de Santa Maria de Caselles es troba a l’extrem d’un altiplà
del municipi de Fonollosa. A llevant hi té la depressió de la riera de Camps i
una abundosa font que permetia de regar els seus horts. El lloc és conegut
encara amb el nom de la Pabordia.
Formaven la pabordia el mas o antic casal i l’església, construïda vers el 1220 pels senyors feudataris del castell de Fals, Elisenda de Fals, o Falçs i el seu marit Ermengol Sensterra. Aquesta església, dedicada de bon principi a Santa Maria, fou cedida al monestir de l’Estany el 3 de maig de 1221 pels seus fundadors, juntament amb una dotació de terres i 15 masos. Li fou donada amb la condició que el prior de l’Estany, Ramon de Gurb, i els seus canonges havien d’establir en aquesta església dos canonges regulars que hi havien de viure constantment, hi havien de celebrar el culte diví i havien de pregar per les ànimes dels fundadors, els quals disposaren que volien ésser enterrats en aquesta església.
El 19 de març de 1235 el bisbe de
Vic, Bernat Calbó, a petició dels senyors de Fals i del prior i els canonges de
l’Estany, consagrà l’església de Santa Maria de Caselles, convertida ja en
centre de la pabordia. En aquesta ocasió, els seus fundadors li van concedir
els delmes i les tasques dels béns que li havien lliurat el 1221 i un cens
anyal de 60 sous i 8 quarteres de blat. Assegurada la dotació, el bisbe Bernat
Calbó li concedí un cementiri propi i una sagrera de trenta passes, a la vegada
que confirmava la vida monàstica dels canonges que hi vivien.
Onze anys més tard, el 1246, Elisenda de Fals, ja vídua, fundà un nou canonicat a l’altar de Santa Margarida, situat a l’església de Caselles, i el dotà amb el molí del Cup i el seu mas vilar, veí del molí, tot al terme del castell de Miralles, del municipi actual de Veciana, de la comarca d’Anoia. El nou canonge tenia la missió de pregar sempre per l’ànima del marit de la fundadora i per la del seu fill Ponç, també difunt, que havia intervingut en la solemnitat de la dedicació de l’església.
Els pabordes de Caselles tenien a la vegada la consideració de canonges de l’Estany, i signaven els documents del monestir, com a dignataris, després de l’abat, amb els pabordes de Sant Celoni, Sant Pere dels Arquells i Sant Salvador d’Anaona. L’any 1885, amb el beneplàcit del bisbe de Vic, tots els béns i les rendes de la pabordia de Caselles foren venuts a un particular de Manresa.
Per les visites pastorals i diferents notícies recollides sobre aquesta pabordia veiem que fins després de mitjan segle XIV vivien allà tres canonges i algun servent; el 1392 hi havia només el paborde i un canonge, i del segle XV endavant només es fa esment del paborde, que sovint ni tan sols hi residia; en lloc seu hi havia un sacerdot o dos, que tenien obligació de celebrar 50 misses l’any per raó dels rèdits de la pabordia.
L’església romànica, consagrada per Bernat Calbó, es conserva sencera, bé que destinada a usos profans. Fou sobre aixecada fa un parell de segles per evitar humitats a la volta i deixar-la a la mateixa altura que el casal de la pabordia; també se li va construir un petit campanar d’espadanya, pèrò es van respectar íntegrament els murs romànics i la volta, i hom deixà només sobre seu un pis a manera d’unes golfes.
No conserva cap objecte ni record de culte, i poc abans del 1936 el seu amo es va vendre l’antic altar, que formava com un curiós retaule de terra cuita de notable valor, fet el 1541 pel terrisser de Barcelona Francesc Mates.
Hom pot introduir-se a l’interior a través de dos portals moderns, situats un al mur de tramuntana i l’altre al mur de ponent. A l’indret on s’obre aquest darrer, devia obrir-se la porta original, puix que no sembla pas massa coherent que fos situada al mur de tramuntana on, a més a més, al mateix indret el mur ha estat descarregat amb una arcada, que en té una altra de pariona al cantó oposat.
Tot el conjunt, tant la nau com l’absis, fou sobre aixecat amb la superposició d’un cos d’edifici que situà la capella a la mateixa alçada del mas que li fa costat, bé que hom respectà els murs de l’edifici romànic i, fins i tot, la seva cobertura, quedant així un compartiment superior adaptable a diverses funcions.
Exteriorment l’edifici no mostra cap mena d’ornamentació, tret d’una cornisa que separa i delimita l’obra romànica de la moderna. L’aparell ha estat fet amb blocs de pedra polida, quadrats i de proporcions notables, que han estat disposats ordenadament en filades horitzontals i distribuïts a trencajunt. Els paraments interiors han estat arrebossats, bé que això no priva de veure’n l’estructura, resolta amb una volta força apuntada que, com el quart d’esfera que cobreix l’absis, arrenca d’una cornisa, a manera de motllura, que recorre tot el perímetre del temple, tret del mur de ponent i d’un fragment situat al capdavall del mur de tramuntana.
Un simple ressalt, interposat entre la nau i l’absis, fa la degradació i dona pas a l’obertura de l’absis, resolta amb un arc de mig punt, tret que no es fa extensiu al plec de reducció, ja que aquest s’adapta a la volta de la nau, adquirint, com aquesta, una forma força apuntada. Als murs laterals i prop de l’absis, hi ha dues arcades encarades, que han estat obertes dins la gruixària dels murs, una de les quals, la de tramuntana, és perforada per un portal modern.edifici és força ben conservat. Molts edificis del romànic català han estat sobrealçats a vegades en època romànica i d’altres vegades en temps posteriors. La finalitat d’aquest sobre aixecament és variada.
La Pabordia de Caselles és un edifici inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia. M Rosa Planell Grau
Fons documental; Catalunya Romànica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada