TERRES DEL
BAGES
El castell de Fals era la clau que
obria i tancava el pas del camí
ral de Barcelona a Cardona, és per això que els senyors
del castell de Cardona en tingueren sempre el domini que degué ser
en alou ja que no apareix cap jurament de fidelitat fet
als comtes de Barcelona. Les primeres mencions de la seva existència són
de l'any 995 amb diverses denominacions, com la de Falcas, Falchs i Falcs.
N'eren feudataris o castlans la família cognomenada Fals.
Un precedent del topònim pot
trobar-se en el nom personal de "Falcucio": "Enego, quem alio
nomine vocant Falcucio" és personatge del 966. La signatura de
"Bonefilio Falchos" se'ns documenta el 1021; "Bonefilio de
Castro de Falcos", el 1026, apareix amb relació amb els Cardona. La
vescomtessa Egúncia -línia cardonina- el 1039 dona al monestir de Sant Pere de
Casserres "infra terminus de falcos ipsa sals que est ante predictum
Castrum cum diversis domibus que ibi sunt". El castell romangué en el
domini de la casa de Cardona, estant-hi vinculat, fins a l'extinció dels
senyorius.[1] A la torre que queda
rodejada per un mur amb espitlleres se li atorga una cronologia del segle XV.
És un castell medieval del qual
resten dues torres cilíndriques, la més antiga del segle XI adossada
a l'església i la rectoria, i una altra dels segles XIII-XVI situada a migjorn.
De l'antic castell alt-medieval,
només es conserva la torre romànica, de començament del s. XI, situada dalt
d'un turó. Té una planta circular, un mica deformada sobretot a la base.
L'alçada total és de 19,5 m, i el diàmetre exterior, de 9 m. La torre es
fonamenta a la roca. Els blocs de pedra utilitzats a la base són molt grossos,
irregulars i molt poc treballats. Queden units amb un morter de calç força
blanquinós, perquè conté molta calç. Al mur exterior encara s'observen pegats
de l'arrebossat que els cobria. La forma de les pedres de la base i la seva
distribució són un indici que permet suposar que la torre es va aixecar en un
moment de perill. Més amunt, les pedres són més petites, sobretot a partir dels
5 m, i no estan gaire treballades. Al cim de la torre hi ha filades amb carreus més
regulars i ben tallats. Això fa pensar que, amb força probabilitat, aquestes filades
es van afegir posteriorment.
La porta original s'obre a uns 8 m
per damunt del nivell de la roca, orientada al nord-oest. Cal remarcar, però,
que ha sofert moltes transformacions. L'arc de la porta, que sembla força
primitiu, s'ha construït amb lloses verticals i forma gairebé un angle obtús.
Sota l'arc hi ha una llinda de pedra, que podria haver estat afegida amb
posterioritat o, potser, ja formava part de l'obra original. Els muntants estan
força alterats i ni tan sols són iguals. A l'interior de la torre hi ha dues
falses cúpules. Per damunt seu, hi deuria haver un o dos pisos més.
La segona torre, a migjorn de la
primera, és una construcció cilíndrica, d'estructura molt simple, d'una alçada
de 17,2 m a partir d'un pla circular, que ve donat per un diàmetre extern de 9
m i un gruix a les parets de 247 cm que es manté constant a tot el llarg de la
torre. Està dividida en tres nivells d'idèntiques proporcions, uns baixos i dos
pisos capçats per un terrat. La torre s'aparella amb blocs de pedra treballats
i ben engaltats disposats en filades horitzontals distribuïdes a trencajunts.
Molt grans a la base (39 x 107 cm) i gradualment menors cap a la part alta. A
mitjana altura hi ha un seguit de forats quadrats i dues mènsules.
En els blocs de pedra que la
componen encara poden observar-se algunes marques de picapedrers. Aquesta,
és una obra de finals del segle XIII i principis del XIV. Està
envoltada per un mur, segurament d'època més moderna, ja que està equipat amb
unes espitlleres, dissenyades per l'ús d'armes de foc.
Les Torres
de Fals és
el conjunt monumental constituït per les restes de l'antic castell de Fals. El conjunt està
separat del poble per un barranc, al vessant dret de la riera de
Fonollosa. És una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
No hem volgut deixar en l’oblit
aquesta obra malgrat generalment només escrivim d’esglésies tot el conjunt és
impressionant.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia; M. Rosa Planell Grau
Fons documental: Viquipèdia
