SANT VICENÇ DE FALS. FONOLLOSA. BAGES

 TERRES DEL BAGES 

L’església de Sant Vicenç de Fals és situada dins el recinte de l’antic castell de Fals. Formen un conjunt arquitectònic amb la rectoria. Des de molt aviat devia tenir la categoria de parròquia. 

El lloc de Fals apareix el 991 (Plano de Falchos) i el castell ho fa el 992 (castro Falcus), mentre que l’església no apareix citada fins el 1016 i el 1087, si bé fins pels voltants del 1154 no consta amb el títol de parròquia que ha mantingut fins a l’actualitat. 

A causa del seu mal estat, cap als anys 90 el servei parroquial es va traslladar des del castell al raval de les Oliveres a un temple nou. Lloc on s’ha concentrat la població.

Cada gener s'hi celebra la festa d'hivern de Fals en honor de Sant Vicenç. Des de l'any 1220 és documentat l'altar de St. Nicolau. L'edifici data del segle XVII (1647) segons consta en la inscripció de la façana "TEMPLUM HOC REEDIFFICATU FUIT ANNO DOMINI 1647", conserva elements gòtics i fou ampliada a finals del segle XIX, segle en què es va construir el cementiri. Malgrat ser un temple d’origen romànic, actualment no sembla pas conservar res de l’edifici romànic. 

És un temple parroquial d'una sola nau, amb capelles laterals, sagristia i campanar al mur de tramuntana; aquest és de planta quadrada amb quatre obertures per les campanes. L'església no té absis i té la porta d'entrada al mur de migdia. El temple està dedicat a Sant Vicenç d'Osca. 

Actualment es fan obres de restauració. 

Sant Vicenç de Fals és una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Catalunya Romànica i Viquipèdia

SANTA CREU DE FONOLLOSA. BAGES

 TERRES DEL BAGES 

Fonollosa està situat al vessant sud de la serra de Castelltallat, a la vall de la riera del mateix nom, afluent del riu Cardener. 

El lloc de Fonollosa apareix esmentat l'any 955 (Funiliosa) i l'església el 1081; abans del 1154 era ja parròquia. L'actual edifici no conserva res de la construcció romànica i és obra del s. XVI; a la llinda d'entrada hi ha la data 1605.

  

El lloc de Fonollosa apareix esmentat l'any 955 (Funiliosa) i l'església el 1081; abans del 1154 era ja parròquia. L'actual edifici no conserva res de la construcció romànica i és obra del s. XVI; a la llinda d'entrada hi ha la data 1605.

Les terres del terme foren repoblades en el segle IX, juntament amb les altres del comtat de Manresa que havien quedat desorganitzades i, en bona part, desertes, i es posaren sota la jurisdicció dels castells de Castelltallat (Camps i Fonollosa) i de Fals, que al seu torn eren domini eminent del de Cardona; una situació que es perllongaria gairebé durant un mil·lenni. 

Santa Creu de Fonollosa és una església d'una sola nau, coberta a dos vessants i amb el presbiteri quadrat a llevant. Aquest és un cos de planta rectangular sense cap obertura a l'exterior. 

El campanar de planta quadrada és adossat als peus de l'església i és cobert amb una teula de quatre vessants. Dos nivells amb obertures apuntades sostenen les campanes i l'últim (el més nou) el rellotge.

 A ponent la façana original és totalment perduda car s'hi va afegir un cos rectangular que forma part de la veïna rectoria. L'església és envoltada de construccions (ajuntament, masia, habitatges) i forma una petita plaça. 

Santa Creu de Fonollosa és una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia. M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Viquipèdia i Catalunya Romànica

SANT ANDREU D’AGUILAR DE SEGARRA. BAGES

 TERRES DEL BAGES 

El lloc d’Aguilar és documentat des del 972.  Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Aguilar, al seu costat mateix. Molt aviat degué tenir la categoria de parròquia del terme, que conserva en l’actualitat, bé que en un altre edifici i en un altre lloc. L’església pot ser la que amb l’advocació de Sant Joan apareix el 983 situada a Aguilar, la qual després experimentà un canvi d’advocació.

Abans de 1154 apareix la parròquia d’Aguilar, sense que en sapiguem l’advocació real. En el cas que l’església de Sant Joan d’Aguilar correspongui a la de Sant Andreu tindríem que abans del 983 hauria passat a domini del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, segons consta en l’acta de consagració d’aquest cenobi. Deixant de banda aquesta hipòtesi, l’església devia seguir els canvis de domini que sofrí el castell, fins al 1395 que era en mans del paborde de Manresa.

 L’edifici sofrí un abandonament progressiu a partir del segle XIV; pels volts del 1833 fou reconstruït de nou. Però la concentració de la població en el pla, al barri de l’estació, feu que després de la guerra civil de 1936-39 la parròquia fos traslladada a un nou edifici proper al barri, mentre l’antic restava totalment abandonat i enrunat enmig de les restes del castell. 

Aquest nou edifici va ser construït entre el 1943 i el 1948, és situat prop de la carretera, al centre de la parròquia; només acompanyat per  la rectoria i d’unes frondoses alzines. 

Sant Andreu d’Aguilar és un edifici de planta rectangular amb absis de planta quadrada i dues capelles laterals per banda. La torre del campanar, de planta quadrada, està situada al costat N de l'església. Els murs de l'església són fets de pedra, de la qual molt bona part fou portada de l'antiga parròquia, situada a l'indret del castell, ara en ruïnes.

L’actual església és un edifici neoromànic  obra de l’arquitecte Lluís Bonet i Garí, deixeble de Gaudí, formant un conjunt arquitectònic amb la rectoria. 

Sant Andreu d'Aguilar és una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons Documental: Catalunya Romànica i Viquipèdia