COL•LEGIATA DE SANTA MARIA. AINSA. SOBRARB

 CONÈIXER EL SOBRARB 

Aquest crònica ens porta molt records encantadors de la nostra visita a Ainsa. Primer el castell, després la plaça Major porticada i una mica més avall la col·legiata de Santa Maria,  també coneguda com a església de l’Assumpció. Es troba al costat sud-est de la plaça Major. 

El seu entorn està molt remodelat, ja que en les darreres dècades han desaparegut alguns edificis històrics dels voltants. A la zona de la capçalera de la col·legiata hi destaca l'anomenat Arc de l'Hospital, un pas cobert que travessa el carrer del mateix nom i que comunica amb l'església. És l'única resta conservada de l'hospital medieval de pelegrins. 

La seva construcció va començar a la fi del segle  XI i va acabar a mitjans del XII . Es va consagrar l'any 1181, tal com consta documentalment. El claustre es va construir al segle  XIV . Hi ha testimoni documental del mal estat de la torre i el claustre precedent al segle  XIV. 

Posteriorment el temple es va ampliar al segle  XVI amb les capelles del presbiteri i la volta de la nau. Al segle XVII es va afegir la sagristia. 

És un conjunt compost per una església, amb una cripta sota la capçalera, i un claustre, bàsicament medievals, però molt reformats en diferents èpoques. L'última restauració, a la dècada de 1970, va eliminar alguns elements (com dues capelles laterals) i li va conferir l'aspecte que presenta actualment. 

L' església està construïda amb carreus de pedra de proporcions irregulars. L'edifici presenta actualment a planta nau rectangular amb presbiteri i absis semicircular orientat a l'est; a banda i banda del presbiteri s'obren sengles capelles laterals a manera de creuer baix. 

La porta de l'església s'obre al costat sud en arc de mig punt, amb quatre arquivoltes de secció rectangular sobre columnes amb bases i capitells llaurats de manera molt sumària amb motius geomètrics i vegetals, dos dels quals mostren a més un fragment d'inscripció il·legible. Sobre el trasdós de l'arquivolta més exterior hi ha encastat un petit crismó, flanquejat per dos petits nínxols adovellats. La portada està coronada per una cornisa de pedra baixada en onze canets llisos.

Als peus de l'església hi ha una altra porta, adovellada, decorada amb dues impostes motllurades en forma de nasella. És precedida per un pòrtic que serveix com a element d'enllaç entre l'església, la torre i el claustre. Comunica amb la planta baixa de la torre amb volta amb canó, obert al sud en arc de mig punt ia l'oest també amb arc de mig punt per l'interior i revoltó de canó cap a l'exterior. També està comunicat pel nord amb el claustre mitjançant una porta oberta a la darrera restauració, amb revoltó de mig canó cap al pòrtic i adovellat pel claustre. 

L´interior de l´església presenta formes sòbries i decoració austera. L'absis, de manera semicircular, es cobreix amb volta de cambra d'esfera. El presbiteri ho fa amb canó. La nau té també volta de canó corregut, lleugerament apuntat cap als peus; no obstant això, degué estar dividida en tres trams per dos arcs torals, ja que es conserven les corresponents pilastres fins a l'arrencada de les actuals voltes. Les capelles es cobreixen amb voltes molt rebaixades. Hi ha un cor alt als peus, amb pis pla sobre arc escarser. 

La sagristia comunica amb la capella del costat nord per una porta adintelada bisellada. És una estança coberta amb volta de canó transversal a leix de lesglésia. A la part dreta del semicercle de l'absis hi ha una petita porta en arc de mig punt, amb pas interior adovellat, que comunica amb una habitació sobre l'Arc de l'Hospital anomenada Cambra de l'Oli. 

La cripta té accés a través de dues escales que arrenquen del primer tram de la nau. És un espai semicircular. Consta de tres naus dividides en quatre trams per sis columnes situades al centre; adossades als murs laterals hi ha dotze columnes més sobre un sòcol irregular. El 1974 es van reposar cinc capitells originals apareguts en diversos punts de l'edifici; són de tipus vegetal amb tosc collarí. Les cobertes actuals es van col·locar a la darrera restauració: formigó encofrat als trams d'aresta, mentre els arcs de mig punt estan realitzats en maó. 

La torre és una construcció de pedra carreu. Té planta quadrada i tres cossos desiguals separats per impostes, més una rematada octogonal protegida per una muralleta; a l'interior presenta quatre pisos amb una organització complexa. La planta baixa actua com a pòrtic, amb dos costats oberts per accedir a l'interior de l'església i al claustre. La primera planta exerceix la funció d'una petita tribuna, ja que el seu costat connecta visualment amb l'interior del temple a través d'un arc geminat. La tercera correspon al pis de campanes; Destaca especialment el seu darrer pis, amb una cúpula sobre trompes i quatre nervis de secció rectangular. L'accés a la torre està situat enlaire, per l'exterior del costat nord, mitjançant una porta en arc de mig punt.

El claustre , adossat al costat nord de l'església, és de planta trapezoïdal irregular. Té un sol pis, amb diferents tipus de voltes, que són de mig canó o de creueria simple segons les zones; els arcs d'obertura cap a l'espai central són apuntats a les crugies sud i oest i de mig punt a les dues restants. Se'n conserva l'accés original, que es fa des de l'església per porta en arc de mig punt; a la restauració contemporània es va obrir a més una porta adintelada des del pòrtic dels peus de l'església. 

La col·legiata de Santa Maria esta declarada com a Bé d'Interès Cultural.

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons informatiu: SIPSA i Viquipèdia