CONÈIXER SOBRARB
Es troba al límit del parc
nacional d'Ordesa i Monte Perdido a la seva entrada pel canyó
d’Anyisclo . Se situa a l'extrem sud est de la vall de
Vio (o Ballibió ), després de travessar el canó, en
l'oquedat coneguda com Cova de Sestral , sobre la confluencia
dels rius Bellós i Aso . Es tracta d'un lloc esglaiador, llaurat per
les glaceres de Mont Perdut , des d'on s'observa també tot el
paisatge antròpic i humanitzat de bancals, sendes empedrades i edificis sobris,
albirant-se el llogaret de Sercué .
Està declarat Bé d'Interès
Cultural.
Sant Úrbez i la vall de Vio
L'ermita de sant Úrbez és un eremitori rupestre on, segons la tradició, va viure el pastor sant Urbez (Urbici) . La tradició remunta la seva fundació al segle VIII . Hi ha elements que l'emmarquen al romànic del segle XII . S'explica que a la Vall de Vio va estar sant Urbez, provinent de Bordeus , vivint al poble de Vio a Casa Lardiés i destacant per ser una persona molt senzilla. D'ofici pastor, quan marxava amb el bestiar dormia a la cova de Sestral , lloc on s'erigeix avui el temple.
A les diferents cases on va habitar, en adonar-se les persones amb qui convivia que tenia alguna cosa sobrenatural, volien atendre’l i tractar-lo de forma diferent i, llavors ell, canviava de casa, de lloc o de poble. Va habitar així primer a Sercué i després a Vio , abans de marxar cap a les terres de la ribera de Fiscal i Serrablo.
Es tracta d'un temple de tipologia tipus balma, l'estructura del qual és semblant a la d'altres coves santuaris i refugis pastorils sota viseres pètries. Es tracta doncs d'un abric natural a la paret de la muntanya tancat per un mur de maçoneria. Posseeix dues càmeres unides, la més septentrional, on se celebra la missa el dia de la romeria, i l'altra, en què, segons la tradició, va morir el sant.
S'hi accedeix per una escalinata que
puja a la cova. Té una porta oberta al sud en arc de mig punt sobre brancals de
necela. A l'oest hi ha un va triangular i monolític gravat en perdi tova. Al
tester hi ha restes de pintures murals i d'execució popular, a base de línies
fosques sobre fons blanquinosos, que representen Adam i Eva a banda i banda de
l'arbre del Paradís ple de pomes i al qual se li enrosca una serp amb cap de
dona ( segle XVII ). Segons alguns autors, la fàbrica i porta
del santuari es poden considerar, malgrat la seva rudesa, com a obres medievals
de tradició romànica tardana.
Recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons informatiu: Viquipèdia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada