Aquest cop, i recordo era un
dia d’un hivern rigorosíssim visitàvem l’església de Sant Climenç de la Selva
sota els abruptes cingles de la serra de Busa, a l‘interior de la Vall d’Ora.
Surt esmentada en l’acta de consagració
de la Seu d’Urgell del segle X amb el nom de “ipsa Silva”
Cap a l'any 900, hi hagué de
rectors Alico, Adanagild i Ferriol.
A la segona meitat del segle
XII, aquesta església va ser substituïda per una altra de més gran, amb volta
de pedra i absis llombard.
L' any 1641, el bisbe fra Pere
de Santiago va donar llicència als habitants de La Selva per engrandir
l'església, fer la rectoria, la sagristia i el campanar.
El rector era P. Jacobo
Postils. A l'interior, treballaven l'escultor Pau Alinyà, el pintor Josep
Bordons i l'argenter de la vila de Cardona, Joan Carrera.
L'any 1657, l'obra de la
construcció ja estava força enllestida, continuant les obres de l'interior.
Portava l'administració de les obres Antoni Fornells.
L'altar major es va realitzar
l'any 1777 per Josep Pujol.
Església neoclàssica rural,
construïda damunt de la primitiva romànica. Està orientada a l'est, de planta
rectangular i d'una sola nau adossada a la rectoria.
L'interior està arrebossat,
amb vàries capelles laterals, el sòl és de pedra i les parets arrebossades.
Porta d'arc de mig punt
adovellada amb un petit ull de bou a sobre. Al costat hi ha una gran torre de
campanar, d'un sol cos i cobert a quatre vessants.
El parament és de carreus
irregulars, a les cantonades, pedres tallades i picades.
La rectoria és un edifici de
planta rectangular, cobert a dues vessants, que va ser refet l'any 1678, segons
indica una llinda de la porta: "1678. P. Jacobo Postils"
L'interior de l'església és d'estil clàssic i senzill, i
els elements litúrgics són contemporanis, ja que els altars originals van ser
destruïts durant la guerra del 1936.
Sant Miquel de Marsinyac, que n’és sufragània, conserva
sortosament tots els retaules barrocs, obrats curosament per Carles Morató.
El concili de Trent va modificar la organització eclesial
i obligava a bisbes i rectors a viure allà on exercien el seu càrrec; això va
comportar que l’any 1642 s’iniciés la construcció de la rectoria de Sant
Climenç; amb el temps rebrà el nom de Rectoria de la Selva.
La Rectoria va esdevenir en un
equipament col·lectiu de cabdal importància quan a la cohesió social, de fet
era la casa del poble. A finals del segle XX, la Rectoria passar a ser una casa
de colònies. En concret, el 1979, l’aleshores vicari de la parròquia de Sant Cristòfol
de Terrassa, Josep M. Font, va redescobrir aquest indret.
El 1998, aquesta casa de
colònies es converteix en alberg dins la Xarxa Nacional d’Albergs Socials de
Catalunya. La gestió continua a càrrec de la Fundació Torre del Palau, amb seu
a Terrassa.
No sé que pensarien el bisbes
del Concili de Trent de la situació actual d’aquestes esglésies on hi ha mossens
que recorren per torn les diferents esglésies del seu territori.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau:
