dijous, 31 d’octubre del 2024

SANTA LLÚCIA DE RAJADELL. BAGES

 TERRES DEL BAGES 

 

Santa Llúcia de Rajadell és una construcció situada a la vora de la riera de Rajadell, que esdevingué monestir de canongesses de Sant Agustí a mitjan segle XIV. 

Situada dins l'antic terme de Rajadell, la primera església de santa Llúcia deuria ser una petita capella rural amb donats que esdevingué priorat. 

El 1275, es va reunir una comunitat a la capella de Sant Miquel de Maçana, del mateix municipi. Santa Llúcia apareix esmentada l'any 1278, quan la vida monàstica estava en ple funcionament, amb una gran activitat que va permetre la creació, d'un nou priorat a l'església de Santa Caterina de Cervera. 

El 1304, es van desfer en dos grups, un grup fundà el convent de Santa Caterina, a l'horta de la vila de Cervera, mentre que la resta es traslladà a la capella de Santa Llúcia, de protectorat del senyor del castell de Rajadell.

El 1374, el bisbe de Vic signà un decret de reforma pel qual considerava el de Cervera filial del monestir de Santa Llúcia de Rajadell. El 1304 es van desfer en dos grups, un grup fundà el convent de Santa Caterina, a l'horta de la vila de Cervera, mentre que la resta es traslladà a la capella de Santa Llúcia, de protectorat del senyor del castell de Rajadell. 

El 1374, el bisbe de Vic signà un decret de reforma pel qual considerava el de Cervera filial del monestir de Santa Llúcia de Rajadell. La vida monàstica va desaparèixer a causa de la guerra civil del segle xv. 

L'església conserva una part romànica i un tros de nau gòtica, molt més gran, del segle xiv. 

Santa Llúcia de Rajadell és una església romànica annexa al Mas Forn, formada per dos cossos que corresponen a dues etapes ban diferents; l'actual presbiteri correspon a l'obra romànica que és del segle XIII i la remodelació del segle XIV afecta a la nau. Una arcada de carreus ben treballats marca la unió entre ambdues parts. 

És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Viquipèdia

dimarts, 29 d’octubre del 2024

SANT AMANÇ DE VILADÉS. RAJADELL. BAGÈS

TERRES DEL BAGES 

L’església romànica de Sant Amanç, actualment adossada a una capella moderna, encara es manté dempeus vora el mas Viladés, situat a la riba esquerra de la riera de Rajadell i a frec del camí que mena a Aguilar. 

Aquesta església era situada dins l’antic terme del castell de Rajadell, al lloc de Sant Amanç. No degué passar mai de sufragània. 

L’església es troba esmentada el 1027 amb la forma Sant Emanz, però es tracta d’un topònim afegit posteriorment al document ja en època antiga. El 1284 hi ha l’església esmentada amb la forma Santa Maria de Sant Amanç. No sabem si es tracta d’una deixa a l’altar de Santa Maria de l’església de Sant Amanç o és que l’advocació corresponia a Santa Maria i Sant Amanç és el nom del lloc. Semblaria que ha de ser la primera possibilitat, ja que més tard segueix apareixent l’església amb dedicació a Sant Amanç. 

No sabem que mai tingués funció parroquial; ni en les llistes dels segles XII-XIV i XV no apareix com a tal, i en canvi el 1685 la trobem documentada com a sufragània de la de Sant Iscle de Rajadell. El segle XVII fou construït un temple nou i l’edifici antic quedà sense culte. 

Es tracta d’un edifici simple i auster que fou bastit el segle XII sense cap envaniment, com ho demostra la manca total d’ornamentacions. El seu esquema, molt senzill, s’ajusta a un pla d’una sola nau, de dimensions reduïdes, capçada vers llevant per un absis de radi ultrapassat, que gairebé és tan ample com la nau.

La capella és coberta, a la nau, amb una volta de canó, lleugerament apuntada, que recolza sobre els murs laterals, mentre que l’absis és abrigallat amb una coberta que, per la llargària de la capçalera, excedeix de poc el quart d’esfera. El mur de tramuntana ha estat descarregat amb dues arcades i al mur de migdia encara hi ha el buidat del primitiu portal, posteriorment inutilitzat. Al centre de l’absis hi ha oberta una finestra d’una sola esqueixada, d’aspecte arcaic, que ha estat feta amb dos blocs de pedra allargassats, sobre els quals reposa un altre bloc monolític, que al dessota ha estat rebaixat en forma d’arc de mig punt, que es tanca damunt els muntants. 

A fi de poder utilitzar la capçalera com a magatzem hom esportellà els costats dels seus murs amb dues obertures a manera de portals, una de les quals la mig tapiaren de nou. Al mateix temps hom construí un envà que s’interposa entre la nau i l’absis. 

El mur de migjorn té adossat un cos d’edifici, on s’allotgen els nínxols d’un petit cementiri que el tapen en una bona part. Això no obstant, al capdavall encara és perceptible un fragment del portal original, ara escapçat i obturat, el qual, pel que es veu, era cobert amb un arc de mig punt adovellat. 


En construir-se el segle XVII el nou temple que li fa costat, aquest se li adossà perpendicularment, de tal manera que el mur frontal restà totalment eclipsat per la nova construcció, amb la qual es comunica per mitjà d’una porta. Sobre aquest mateix mur hi devia haver un campanar d’espadanya, bé que actualment no en queda cap rastre. L’aparell ha estat fet amb blocs de pedra de mides desiguals, sense polir, que es disposen en filades. 

A causa del seu abandó secular, la part més antiga d’aquesta esglesiola romànica, l’absis, s’esfondrà en part l’any 1989. Els Amics de l’Art Romànic del Bages portaren a terme unes obres de consolidació de bona part de les seves parets externes i el portal. 

Sant Amanç de Viladés és una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Font documental. Catalunya Romànica 

dijous, 24 d’octubre del 2024

SANTA EUGÈNIA DE GOVERNA. SANT MATEU DE BAGES

 TERRES DEL BAGES

Em sorprèn una doble grafia amb V o amb B segons dades. 

Aquesta capella es trobava dins l’antic terme del castell de Castelltallat, al lloc de Governa. No degué passar de capella rural, única funció que és documentada. 

El lloc de Governa és documentat des del 955, quan apareix amb la grafia Guerna, mentre que el 1031 ho fa amb la de Governa. L’església, no obstant, no apareix citada fins al 1428, quan entre els llegats que es fan a les esglésies de Castelltallat figura la de Santa Augínia. 

El 1640 el culte fou traslladat en un temple nou aixecat prop del mas Governa, essent això documentat durant els segles següents (anys 1686, 1724, etc.). De l’edifici romànic, construït el segle XII, només queden alguns fragments de les parets. 

Santa Eugènia de Governa és una església de nau rectangular, sense absis, situada al peu del camí de la masia de Governa.  Orientada a sol ixent, té l'entrada als peus de la nau, la qual està quelcom desplaçada. Té campanar d'espadanya simple. 

El portal de llinda està datat l'any 1642. 

Presenta un estat bastant lamentable; les escletxes són apreciables en la façana i el sostre està esfondrat. Grans carreus de pedra de mides desiguals. 

Santa Eugènia de Governa és una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades. Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Dades documentals: Catalunya Romànica i Viquipèdia

dimarts, 22 d’octubre del 2024

CAPELLA DE SANTA JUSTA I SANTA RUFINA. LA VALL. FONOLLOSA. BAGES

 TERRES DEL BAGES 

En la nostra recerca per terres bagenques vam veure aquesta capella situada dalt d’un talús formigat de la carretera. Com sempre la vam fotografiar. L’accés a peu era prou difícil. 

Més tard, ens va ser difícil trobar-ne dades e ignoraven el seu nom. Aleshores, vaig tenir l’idea de preguntar a en Josep Llobet Manobens, amic i president d’AARB, qui em va facilitar aquestes dades. 

La Capella rural de Santa Justa i Santa Rufina és ubicada al turó anomenat Puig de la Vall, pertanyent al mas la Vall, arran de la carretera BV 3008. 

Sembla que la capella va ser construïda a la dècada del 1910, uns metres més al sud de la capella original, que es trobava en molt mal estat de conservació. 

Ja amb una orientació més fonamentada, he trobat a Viquipèdia, uns Goigs dedicats a les santes, i al lloc, sota quina advocació fou construïda dita capella. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia. M. Rosa Planell Grau

dijous, 17 d’octubre del 2024

SANT JOAN BAPTISTA DE JAUMANDREU. CANET DE FALS. FONOLLOSA. BAGES

 TERRES DEL BAGES 

Sant Joan de Jaumandreu és una església construïda al segle XVII com a capella particular, malgrat que la casa té ja un petit oratori a l'interior de la masia. L'església no passà mai d'esser sufragània de Sant Vicenç de Fals. 

És una església rural d'estructura molt simple, formada per una sola nau, sense absis, i amb presbiteri orientat a tramuntana. La porta és al mur de migdia guardada per un porxo de fusta i cobert amb teules.  

L'església té un petit campanar d'espadanya al mur de migdia d'un sol ull.[ L'aparell és petit i col·locat en filades horitzontals. 

Sant Joan de Jaumandreu és una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Viquipèdia

dimarts, 15 d’octubre del 2024

SANTA MARIA DE CAMPS. FONOLLOSA. BAGES

 TERRES DEL BAGES 

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castelltallat, en el lloc de Cans. Molt aviat degué adquirir la categoria de parròquia. 


El lloc i l’església apareixen el 950 quan el comte Borrell donà al monestir de Santa Cecília de Montserrat un alou situat al castell de Montedon (nom antic de Castelltallat), anomenat Cantis, amb les esglésies de Santa Maria, Sant Pere i Sant Mamet. I en el diploma carolingi atorgat el 951 pel rei Lotari confirmant els béns del monestir de Santa Cecília, figura l’església de Santa Maria de Cans. 

El fet de dependre de Santa Cecília de Montserrat i de salvar-se els plecs de pergamins d’aquest sector, fa que es coneguin moltes donacions fetes en aquesta església pels habitants del terme. D’entre les notícies que proporciona aquesta abundosa informació hi ha l’existència de dos altars més, un datat el 1038, dedicat a Sant Joan, i un altre datat el 1093, dedicat a Sant Lambert; encara podem afegir que l’any 1081 es feu una donació per a l’obra de l’església. 

Encara que creiem que fou parròquia molt aviat, no és fins el 1138 quan apareix documentada com a tal. No sabem quan, però degué produir-se després de 1438, que perdé la categoria de parròquia i passà a sufragània de la parròquia de Santa Creu de Fonollosa, situació en què es trobava el 1685. 

Al 1760 s’inicià la construcció d’un nou temple, desapareixent gairebé tot l’edifici antic. Després, en un arranjament parroquial, tornà a recuperar la parroquialitat que conserva avui. 

Del temple romànic. no en queda pràcticament res. L’únic vestigi que recorda d’una manera palpable l’antiga construcció rau en un petit fragment d’absis, corresponent a la socolada, que reposa sobre els fonaments, també visibles, que, en últim terme, troben suport en el rocam natural. 

Per bé que aquests vestigis són molt migrats; amb tot sembla que corresponen a una obra romànica força avançada, probablement del segle XII o del començament del XIII. 

Actualment ens trobem davant d'un edifici de planta rectangular, construït amb un parament molt regular i treballat format a base de carreus quadrangulars molt polits i ordenats, reforçats a les cantonades amb carreus més grossos. 

L'orientació de l'església es fa de cara a migdia cap a on es troba orientada la façana principal, restant l'altar orientat al nord. 

La façana principal no compta amb cap ornamentació assenyalada, a excepció d'un petit rosetó a l'alçada del primer pis. El portal d'accés roman condicionat per una arcada molt rebaixada efectuada amb maons rectangulars disposats verticalment. 

 Destaca l'existència d'un campanar quadrangular, que queda perfectament integrat a la façana. Exteriorment la diferència d'alçada de les teulades, marca l'existència de tres naus que subdivideixen l'espai interior; això fa que tinguem una nau central amb coberta a doble vessat, i dues naus laterals a alçades inferiors, sent la del cantó de ponent més baixa i amb coberta plana, i la del cantó de llevant més alta i amb coberta inclinada. Aquesta diferència d'alçada de les naus s'aprecia especialment al cantó  on es situa l'absis.



Exteriorment la capçalera es troba integrada dins el conjunt de les naus, donant com a resultat un mur llis a la banda nord. Les absidioles també resten integrades dins l'edifici, destacant-se de la central per la diferència d'alçada de les teulades. 

L'interior de l'església es troba totalment reformat, combinant la pedra vista amb el maó i la volta del sostre enguixada. Interiorment la coberta és formada per una volta de canó enguixada reforçada per arcs torals que subdivideixen l'espai en tres trams. Les naus laterals es cobreixen amb volta d'aresta. 

Sobre el cantó de migdia de l'església, a la banda del portal d'accés es situa un cor que ocupa els peus de l'església. 

Al segle XVIII s'afegí l'edifici adossat a llevant amb funcions de rectoria. 

Al soler del portal de l'església de Santa Maria de Camps, apareixen enclavades al terra un conjunt de làpides sepulcrals romàniques, datables en torn el segle XIII. 

Al seu interior, en una de les seves capelles, es conserva una imatge del Sant Crist de Camps. Aquesta imatge resulta ser una reproducció de l'original Sant Crist cremat per la Guerra Civil, del qual només es conserven les mans guardades en una urna dins la capella. 

A la part S.E destacat l’existència de l’anomenada necròpolis de la plaça de la Creu de Camps amb tombes que daten des del segle IV al XIX. 

Santa Maria de Camps és una església en el seus inicis romànica protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Catalunya Romànica, Viquipèdia i altres

dijous, 10 d’octubre del 2024

SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA DE RAJADELL. BAGES

 TERRES DEL BAGES 

Situada dins l'antic terme del Castell de Rajadell, fou parròquia des dels seus orígens i és documentada el 1154 però l'obra romànica fou modificada a partir del segle XIII i començaments del XVI. 

A finals del s. XVI es construïa la capella del Roser i al s. XVII les obres acabaren amb la construcció del campanar i el cor nou. 

Les obres s'acabaren definitivament l'any 1682. A començament del segle XX (1901) es refeia la porta i avui, gràcies al treball encomiable del seu rector, s'està restaurant notablement el seu interior. 

El contracte de construcció del campanar, encarregat a Joan Traginer, és de 1678. En aquest document s'especifiquen les mides, alçada, nombre de finestrals, tipus de pedra, etc. Les obres s'acabaren el 1682. 

L’església de sant Iscle i Santa Victòria de Rajadell és un edifici d'una sola nau orientada a llevant i coberta amb un arc apuntat d'estructura i tradició gòtica. S'obren dues capelles laterals a manera de transsepte, gairebé a la meitat de la nau amb cobertes de creueria quatripartides. El cor, als peus de la nau és rectangular i porta a la clau de creuera la data 1680 i la inscripció "Francesc Massana i Jaume Puig". 

El campanar és de planta quadrada i alçat als peus de l'església, al mur de ponent i al costat de la porta d'accés. Es comunica amb l'església a través d'una porta i des del cor. És rematat per quatre finestres d'arc de mig punt per les campanes, a les que s'arriba a través d'unes escales. Hi ha dues petites finestres a la part de la plaça, la inferior decorada amb el tema de la crucifixió i a data de 1679. Per a la construcció s'aprofità la pedra de la mateixa església.

La Capella del Roser és oberta a manera de transsepte al lateral de l'única nau de l'església parroquial. És una capella quadrada coberta amb volta de creueria quadripartida amb la clau assenyalada. S'entra a través d'un arc de mig punt. En construir el campanar es feu una capella nova, entre la del Roser i aquest, dedicada al Sant Crist. Davant de la del Roser fou construïda la de Sant Iscle. 

La nau única és coberta amb una volta lleugerament apuntada que recorda les construccions pròpies dels segles medievals. Els carreus són regulars, grans i col·locats a contrapunt. La nau és rematada per un presbiteri absis, cobert avui amb volta apuntada però refeta amb maó. El mur de tancament, igual que tot el presbiteri, sembla una obra posterior, ja que l'aparell és desordenat i irregular. 

La nau és il·luminada per un petit òcul obert a la façana. Als peus s'hi construí el cor, al segle XVII.

 Sant Iscle i Santa Victòria de Rajadell és una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Viquipèdia