TERRES DEL
BAGES
Aquesta església es trobava dins
l’antic terme del castell de Castelltallat, en el lloc de Cans. Molt aviat
degué adquirir la categoria de parròquia.
El lloc i l’església apareixen el
950 quan el comte Borrell donà al monestir de Santa Cecília de Montserrat un
alou situat al castell de Montedon (nom antic de
Castelltallat), anomenat Cantis, amb les esglésies de Santa Maria,
Sant Pere i Sant Mamet. I en el diploma carolingi atorgat el 951 pel rei Lotari
confirmant els béns del monestir de Santa Cecília, figura l’església de Santa
Maria de Cans.
El fet de dependre de Santa Cecília
de Montserrat i de salvar-se els plecs de pergamins d’aquest sector, fa que es
coneguin moltes donacions fetes en aquesta església pels habitants del terme.
D’entre les notícies que proporciona aquesta abundosa informació hi ha
l’existència de dos altars més, un datat el 1038, dedicat a Sant Joan, i un
altre datat el 1093, dedicat a Sant Lambert; encara podem afegir que l’any 1081
es feu una donació per a l’obra de l’església.
Encara que creiem que fou parròquia
molt aviat, no és fins el 1138 quan apareix documentada com a tal. No sabem
quan, però degué produir-se després de 1438, que perdé la categoria de
parròquia i passà a sufragània de la parròquia de Santa Creu de Fonollosa,
situació en què es trobava el 1685.
Al 1760 s’inicià la construcció d’un
nou temple, desapareixent gairebé tot l’edifici antic. Després, en un
arranjament parroquial, tornà a recuperar la parroquialitat que conserva avui.
Del temple romànic. no en queda
pràcticament res. L’únic vestigi que recorda d’una manera palpable l’antiga
construcció rau en un petit fragment d’absis, corresponent a la socolada, que
reposa sobre els fonaments, també visibles, que, en últim terme, troben suport
en el rocam natural.
Per bé que aquests vestigis són molt
migrats; amb tot sembla que corresponen a una obra romànica força avançada,
probablement del segle XII o del començament del XIII.
Actualment ens trobem davant d'un edifici de planta rectangular,
construït amb un parament molt regular i treballat format a base de carreus
quadrangulars molt polits i ordenats, reforçats a les cantonades amb carreus
més grossos.
L'orientació de l'església es fa de cara a migdia cap a on es
troba orientada la façana principal, restant l'altar orientat al nord.
La façana principal no compta amb cap ornamentació assenyalada, a
excepció d'un petit rosetó a l'alçada del primer pis. El portal d'accés roman
condicionat per una arcada molt rebaixada efectuada amb maons rectangulars
disposats verticalment.
Destaca l'existència d'un campanar quadrangular, que queda
perfectament integrat a la façana. Exteriorment la diferència d'alçada de les
teulades, marca l'existència de tres naus que subdivideixen l'espai interior;
això fa que tinguem una nau central amb coberta a doble vessat, i dues naus
laterals a alçades inferiors, sent la del cantó de ponent més baixa i amb
coberta plana, i la del cantó de llevant més alta i amb coberta inclinada.
Aquesta diferència d'alçada de les naus s'aprecia especialment al cantó on es
situa l'absis.



Exteriorment la capçalera es troba integrada dins el conjunt de les
naus, donant com a resultat un mur llis a la banda nord. Les absidioles també
resten integrades dins l'edifici, destacant-se de la central per la diferència
d'alçada de les teulades.
L'interior de l'església es troba totalment reformat, combinant la
pedra vista amb el maó i la volta del sostre enguixada. Interiorment la coberta
és formada per una volta de canó enguixada reforçada per arcs torals que
subdivideixen l'espai en tres trams. Les naus laterals es cobreixen amb volta
d'aresta.
Sobre el cantó de migdia de l'església, a la banda del portal d'accés
es situa un cor que ocupa els peus de l'església.
Al segle XVIII s'afegí
l'edifici adossat a llevant amb funcions de rectoria.
Al soler del portal de l'església de Santa Maria de Camps, apareixen
enclavades al terra un conjunt de làpides sepulcrals romàniques, datables en
torn el segle XIII.
Al seu interior, en una de les seves capelles, es conserva una imatge
del Sant Crist de Camps. Aquesta imatge resulta ser una reproducció de
l'original Sant Crist cremat per la Guerra Civil, del qual només es conserven
les mans guardades en una urna dins la capella.



A la part S.E destacat l’existència de l’anomenada necròpolis de la
plaça de la Creu de Camps amb tombes que daten des del segle IV al XIX.
Santa
Maria de Camps és
una església en el seus inicis romànica protegida com a Bé Cultural d'Interès
Local.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons documental: Catalunya Romànica,
Viquipèdia i altres