Anàvem en direcció a Gósol per trencar la
galvana del matí del diumenge fent una sortida i aprofitar aquestes hores de
claror diürna per practicar el nostre hobby preferit conèixer i fotografiar.
Pujant per la carretera de Guardiola a Saldes hi ha a mà dreta un
trencall senyalitzat amb el nom de Sant Ponç de Molers i Casa Colònies i sense
pensar-ho vam entrar-hi. Per la pista de terra vam circular fins a Molers. És un municipi de Saldes (Berguedà) situat a 1163 m. alt. Antigament
formava
part del comtat de Cerdanya passant desprès a dependre dels barons de Pinós
L’església de Sant Ponç de Molers s’erigeix en un lloc molt bonic,
un collet que hi ha al serrat que separa el torrent de can Lluc del de Molers, davant del Pedraforca i de Saldes. Imagineu
la panoràmica visible, el Pedraforca amb els seus dos pollegons, el Cadí amb el
Comabona i unes petites clapes de neu i els cingles de Vallcebre, tot un
espectacle visual.
Destaca damunt del poble l'església de Sant Ponç de Molers, un
edifici petit i d'aspecte força primitiu que per la seva construcció es creu
que data del segle XI o XII.
Tant el poble com l’església són pocs documentat, l’any 1312 Berenguer de Fígols reconeix tenir, pels seus
pares, el vilar de Molers ( in vilario de
Molers), prop de Saldes.
La única referència
documental és de l’any 1632 quan en la visita pastoral a la parròquia de Sant
Martí de Saldes; aleshores el visitador, va recomanar no celebrar-hi missa a
causa del seu estat ruïnós.
Església d’una nau
petita coronada vers llevant per un absis semicircular, amb una única obertura
en forma d’espitllera formada per dues lloses verticals. coberta amb volta de
mig punt. L’absis que és cobert amb un quart d’esfera, es assentat damunt de
unes roques inclinades.
La porta actualment és a
migdia, com havia estat originalment. Abans de la restauració de 1998 a causa
d’alguna modificació era a ponent.
El sostre és de teula
tant a la nau com l’absis. Actualment en la paret de ponent existeix un
campanar d’espadanya d’un sol ull. En la visita de Catalunya Romànica consta la
no existència del campanar.
Segons dades mai ha estat parròquia, ha estat sempre capella rural
depenen de Maçaners o del Sull.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada