Aquesta
vegada en una de les nostres sortides a peu teníem com a punt de sortida el
llogaret de Sorribes, situat a la carretera que porta de Saldes a Gósol. Per
tant visitàvem la seva petita capella sota l’advocació de Sant Francesc.
Sorribes és un petit nucli de població (16 h. 2009)
al SE de Gósol, al límit del terme de Saldes.
Cercant la definició etimològica en el diccionari
Alcover Moll ens dóna aquesta definició juntament amb la paraula Sorriba .: del
llatí sub rīpa, ‘sota la riba’.
Al
nord trobem l'emblemàtica muntanya del Pedraforca amb la tartera occidental, el
Roc Roig i l'Espluga Rodona, mentre que pel sud cal situar la serra del Verd,
el serrat de la Matella, i la serra d'Ensija. Just a llevant passa el límit que
divideix la província de Lleida i la província de Barcelona.
L'església
és documentada des del 1716 però és una construcció de finals del segle XVII.
En
la visita pastoral del 1716 hi figura advocada a St. Francesc i St. Antoni, i
en la visita del 1759 hi consta que era mantinguda per un devot. Fou construïda
sobre uns terrenys cedits per Cal Xixai i amb la col·laboració econòmica de
totes les cases. Al segle XX el poble cedí la titularitat de la capella al
Bisbat d'Urgell.
Sempre
ha estat una capella particular, sense arribar, per tant, a la categoria de
parròquia, tot i que és situada al poble de Sorribes.
Petita
capella, recentment restaurada, d'una
sola nau de reduïdes dimensions amb el presbiteri quadrat i coberta amb una
senzilla volta de creueria. L'interior és totalment enguixat.
La porta
s'obre al mur de migdia i és un senzill exemplar d'arc de mig punt. Aquesta
façana és coronada per un petit campanar d'espadanya.
En
altres ocasions gràcies a l’amabilitat de la gent del poble vam gaudir de la
bona conservació de l’interior de la capella. Tampoc val la pena referir-se a la
bellesa del seu entorn donat el nombre de noms emblemàtics de la seva situació.
Text i
recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
m: Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada