SANT FELIU DEL CASTELL VELL DE LLO. ALTA CERDANYA.

TERRES D’ALTA CERDANYA. 

Ens ha costat però a la tercera va la vençuda, una vegada perquè no érem prou documentats del camí, una altra feia fred i queien volves de neu i finalment superades la manca d’informació gràcies a un providencial fulletó publicitari, a més d’altres informacions de la xarxa, visitàvem l’ermita del Sant Feliu del Castell Vell de Llo.  

Llo és un municipi (159 h. 2009) situat a 1.500 m d’altitud en un vessant del turó de Sant Feliu, a la dreta del Segre, i coronat per les ruïnes de l’antic castell de Llo i per la capella de Sant Feliu. 

 

Es tracta d’un dels termes municipals més extensos de la baga de l’Alta Cerdanya. Ocupa la vall de la capçalera del Segre, que neix al vessant nord del Puigmal. Al circ de la Culassa, on neix el Segre, hi conflueixen el rec de Coma Dolça, el de la Font del Segre, el de la Font Blanca i el de Finestrelles, entre d’altres. Aigua avall, el riu s’encaixa entre el rocam i dóna lloc a les conegudes gorges del Segre.

La vall, malgrat no tenir el cromatisme floral i la raresa d’espècies de la veïna d’Eina, resulta més oberta i força destacable des del punt de vista de la vegetació boscana. La superfície del terme està ocupada per bosc a la part alta, mentre que a la baixa dominen els prats. A les proximitats del mas Girvés hi ha aigües sulfuroses (calentes, tèbies i fredes) que són aprofitades per un establiment termal. 

La consulta etimològica sobre l’origen del nom en el diccionari Alcover-Moll ens dona aquesta definició.: segurament pre-romana. La forma primitiva del mot devia esser Alló, perquè veiem que en l'acta de la consagració de la Seu d'Urgell apareix escrit Allone; Meyer-Lübke el considera d'origen celta (BDC, xi, 8). 

El municipi integra, a més del seu cap, Llo, el poble de Roet. Molt interessant de visitar en el poble de Llo, a la mateixa entrada, és l’església parroquial (Sant Fruitós), romànica (segle XII), i que té un portal notable. 

El 854, Eixalada ja posseïa un alou al terme i Llo (Allone) és citat a l’Acta de Consagració de la Catedral d’Urgell. Se’n coneix l’existència d’una família senyorial de Llo o Alló, castlans del lloc. Al segle XII i fins al 1322, foren els Pinós els qui posseïren el lloc. Als s. XVII i XVIII hi hagué la baronia de Llo.  

El 1749 hi fou erigit el marquesat de Llo -o Llió-, el qual perdurà fins a la Revolució Francesa. Al coll Rigat hi havia hagut un alberg o domus hospitalis dit de Sant Vicenç de Portolés.  

Sant Feliu del Castell Vell fou la capella del castell primitiu de Llo a dalt del turó que domina el poble. Apareix esmentada per primer cop en un document de donació de Galceran IV de Pinós, senyor de Llo, el 1259. 

És una església del segle XI, de petites dimensions que es troba situada en un emplaçament singular. La nau és rectangular, encapçalada per un absis semicircular. La coberta ha desaparegut. S’hi pot observar opus spicatum al parament. Està allunyada dels corrents arquitectònics de l’època.  

L’entrada es troba a la façana de ponent, sobre la qual s’aixeca un campanar d’espadanya d’un sol ull del que només restes la dues columnes laterals i enmig s’ha posat una imatge potser de Sant Feliu.  

La panoràmica des de dalt de l’ermita és excepcional, ja què domina tota l’Alta Cerdanya fins a les envistes de Puigcerdà. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.