Aquest
cop pel Ripollès també vam haver de fer una part de la ruta a peu. Sort que les
persones a càrrec del Càmping van saber indicar-nos el camí. Primerament per
una pista de terra en pèsimes condicions fins arribar a una cadena on vam
aparcar el cotxe. Continuarem després per un caminoi que al cap de poca estona
(un quart d’hora) ens porta a les envistes de la casa i l’església de Sant
Quintí de Puig-Rodon.
En
la consulta etimològica el diccionari Alcover-Moll ens dóna aquesta definició.:
de Puig rodon a Puig redon:
del llatí vg. pŏdĭu rotŭndu, ‘muntanya
rodona’.
L’antiga
parròquia de Sant Quintí de Puig-rodon fou en altres temps una parròquia
dependent del comtat de Besalú, la qual a l’any 1096, primera data en que
apareix esmentada, fou donada a l monestir de SantaMaria de Ripoll pel comte
Bernat II de Besalú i integrada al domini de la baronia del monestir. El 29
d’octubre de 1367, el rei Pere III vengué a l’abat del monestir la jurisdicció
de la parròquia.
En
les primitives llistes de parròquies de la diòcesi de Vic dels segles XI i XII,
aquesta església apareix esmentada amb el nom de “Sto. Quintino de Puig redon”, “de
Puy redon” o “de Pug rotundo”
El
terme parroquial ha estat sempre un lloc poc poblat, malgrat tenir annexionat
el terme d’Auira, a partir del segle XV. D’ençà de 1868, l’església parroquial
de Sant Quintí de Puig-rodon fou convertida en sufragània de la de Sant Llorenç
de Campdevànol.
L’edifici
romànic queda amagat per la construcció de la rectoria, afegida a les cares de
llevant i de migjorn. Constata d’una nau, coberta amb volta de canó seguit, amb
un arc de reforç i un absis semicircular, cobert amb volta de quart d’esfera,
amb una única finestra al centre de l’absis.
La
planta de l’absis, vista des de l’interior, presenta ostensiblement forma de
ferradura. L’únic element decoratiu és constituït per un fris amb dent de serra
fet amb pedra tosca, sota el ràfec de l’absis. Tot i que la vegetació cobreix
la teulada, s’hi entreveuen les lloses de la seva coberta.
El
campanar i la façana de ponent queden totalment tapats.
Curiosament,
l’absis es troba totalment orientat de cara a tramuntana, tal com succeeix a la
veïna església de la Tremolosa, situada a l’altre vessant de la serra de Sant
Marc.
A l’interior, tant els murs com les voltes es troben enguixats i s’hi veuen fragments de pintura.
Pel
que fa a l’exterior, només és visible una part de l’absis. El seu aparell és
format per carreuons simplement escairats, ben posats i travats, col·locats en
filades poc uniformes i irregulars.
L’esta
general d’abandonament pot causar l’esfondrament de la volta, ja deformada.
L’estructura
de l’església correspon a una obra rural, realitzada sense gaires ambicions. l’aparell
absidal presenta un aspecte força descurat, que podria fer pensar en una
datació reculada, la qual és contradiu, però, amb el fris de pedra tosca i la
seva senzilla motllura, que fa que calgui situar la seva construcció dins el
segle XII, com a obra rústega i poc acurada tècnicament.
Així
ens ho descriu “Catalunya Romànica” fa trenta anys. Malgrat tot l’església,
molt deteriorada, és manté dempeus. Quant temps si mantindrà és una altra
història.
El
lloc és bucòlic a més poder. L’església, un mas, prats i muntanyes. Un indret
adequat per pensar i descansar del món modern.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada