dissabte, 11 d’abril del 2015

SANT SADURNÍ DE FUSTANYÀ. QUERALBS. RIPOLLÈS.

TERRES DEL RIPOLLÈS. 

Visitàvem l’església sota l’advocació de Sant Sadurní del poble de Fustanyà, (13h. 2009) situat en el municipi de Queralbs. Fustanyà es troba al vessant del pic de Roques Blanques, enlairat a mà esquerra del riu Freser, aigua amunt del seu aiguabarreig amb la riera del Serrat.
 

Una estreta carretera asfaltada ens hi porta des del gran revolt que ens duu a Queralbs. El petit nucli que centra el veïnat el formen el gran mas Fustanyà, diversos annexes i l’església que té sota seu a poca distància.

 
Consultat el diccionari Alcover-Moll ens dóna aquesta definició.: Fustenyà: segons Meyer-Lübke Noms lloch Urg. 29, derivat del nom propi llatí Fustanius. En els documents més antics apareix escrit Fustiniano (a. 819) i Faustiniano (a. 1163), i sembla que ha d'esser derivat del llatí Faustinus (cf. Balari Oríg. 9, i Aebischer Topon. 92-93). 

El lloc de Fustanyà és esmentat a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell de l’any 839, amb el nom de “Fustiniano”, bé que el primer esment fiable és el de l’acta de consagració de l’església de Queralbs, del 978, en la qual es diu que la nova església de Queralbs ha estat fundada i queda sota la subjecció de l’església de Sant Sadurní, “nuncupata Fustiniano” , que era per tant, la primera i més antiga parròquia del terme actual de Queralbs.
 

El nom de “Fustiniano” ha fet suposar als etimologistes  que podria derivar d’una primitiva vil·la romana establerta aquí en l’època de la romanització, per algun “Fustinianus”. Aquest hipòtesis podria tenir una ceta versemblança si és cert que en una antiga explotació de coure sota el salt del Sastr, al camí de Queralbs a Núria, aparegueren dues escodes (martells grossos) i material atribuïble a l’època romana. 

L’any 1103 al lloc de Fustanyà tenia béns el monestir de Sant Martí de Canigó, fruit segurament, d’alguna donació dels comtes de Cerdanya, senyors primitius del lloc, que tingué sempre una història unida a la de Queralbs, d’on esdevingué pràcticament sufragània a partir del segle XV. Més tard tornar a tenir rector propi. 

L’església actual va fou enguijada el segle XVI, i hom devia modificar la finestra del mur de ponent , que fou convertida en un òcul. També és probable que fos erigit o modificat el campanar d’espadanya, ampliat vers la nau i cobert amb un acabament piramidal de llosetes de pissarra. El temple també degué ésser enguixat i decorat interiorment, segons es dedueix per la data de 1508 que figura al costat de la llegenda PULCHRA UT LUNA ELECTA UT SOL, escrita a l’arc que relliga el tester de l’absis amb la nau, dedicada, evidentment, a la Mare de Déu.

Interiorment l’església té dues capelles d’arc rodó, obertes al gruix del mur, a manera d’inici del transsepte.

L’església ha esta objecte de restauració per part de la Diputació de Girona que li ha afegit al mur de migjorn, un atri o cobert amb bigues de fusta, similar al que devia tenir segles enrere. Els forats antics han estat utilitzats per a col·locar-hi les noves bigues. 

És una construcció de nau única, coberta amb volta de canó apuntada. Presenta un arc triomfal i un absis semicircular molt més petit que la nau, orientat a llevant que a l'exterior mostra un fris sostingut per mènsules. Arran de l'arc triomfal, la nau presenta, a banda i banda, dos grans nínxols, com un rudiment de creuer.

Orientada a llevant, té la porta al costat de migjorn, està formada per tres arcs en gradació i conserva la ferramenta original. 

Exteriorment, la façana principal és sens dubte la de migdia, mur lateral que dóna sobre la terrassa que serveix de cementiri i que domina la vall. Té la forma d'un rectangle apaïsat amb tretze filades de bons carreus, coronat per una cornisa en forma de gola senzilla, de quart de canya. A la base, hi ha un sòcol, unit al parament per un pla inclinat a bisell. S'hi obre al portal, format per tres arquivoltes en gradació. En el mateix mur hi ha una finestra que correspon al nínxol que consideràvem com un rudimentari transsepte. 
 

Al damunt del nivell de la porta, vuit forats, rítmicament distribuïts, indiquen que hi hagué un nàrtex de fusta protegint l'entrada de gairebé tota l'amplada de la façana, que ha estat restituït en la restauració.  

Sobre el peu de la nau s'aixeca el campanar de torre de coberta piramidal que possiblement és fruit d'una transformació de l'original d'espadanya. 

Un dels elements interessants de l’església és la ferramenta de la portalada d’entrada. La decoració realitzada amb ferro forjat i distribuïda en els dos batents amb una composició molt original 

Al realitzar les obres va rebaixar-se el terra i va descobrir-se un antic cementiri medieval amb tombes de lloses. També es troba fragments de ceràmica. 

i com a colofó unes paraules del mossèn, que amablement ens permeté veure l’interior i que lliguem en la descripció del cartell informatiu.

“La perfecció de les pedres contrasta amb l’arquitectura rústica del país; per aquest mtiu degué néixer la llegenda que havia esta bastida per les fades, o bé per les bruixes, que vivien a les coves properes. Els homes n’haurien fet només el campanar, raó per la que aquest és molt imperfecte”. 

Com sempre diem: Hi ha tantes coses per admirar en la nostra Catalunya, val la pena conèixer-les. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada