Baixàvem
per la carretera de Les Lloses en direcció a Berga quan en una entrada del camí
ens sorprengué veure una església. Immediatament vam aturar el cotxe i ens ficàvem
pel camí. Pocs metres després ens aturàvem en un petit grup de cases i
visitàvem l’església. Al costat de
l’església hi havia un rètol que senyalitzava la domus de Maçanós.
Hom
creu que la primitiva església, coneguda des del 982, es trobava en un dels
puigs propers al mas Maçanós. Depenia del monestir de Ripoll, i abans de ser
sufragània de Matamala ho fou de Sant Esteve de Comià (1607). El seu terme ja
havia format una quadra civil sotmesa a Ripoll abans que el monestir adquirís
la jurisdicció de tot el terme de la Guàrdia. A l’indret del mas Maçanós,
documentat l’any 982, hi hagué una domus o casa forta, solar d’un antic
llinatge dels cavallers, els Maçanós, documentat els segles XIII i XIV, com a
feudataris del castell de la Guàrdia i del de Palmerola.
Aquesta
domus en els seus orígens va estar habitada per nombroses persones, trobant a
l'any 1173 el primer representant de la família Abernat de Maçanós. Essent
Ramon de Maçanós, el jutge de Matamala durant l'any 1285. Gràcies al seu
estatus, posseïa moltes propietats per les que els seus habitants pagaven un
cens anual amb especies com el blat, carn, formatge, etc..., que només
constituïa un preu simbòlic per recordar qui era el senyor de les terres, aigües
i molins. Actualment és una casa rural.
L’església
del segle XVIII i estil barroc, és un edifici de planta rectangular, amb una
sola porta d'accés des de l'exterior, sobre la que hi ha un petit ull de bou. A
la banda d'esquerra del presbiteri, una altre porta condueix a la sagristia
amb llinda de pedra treballada, mentre
la resta de murs, en pedra grollera, es troben arrebossats.
La
coberta a dos aigües està formada per cabirons de fusta i teula àrab, essent
l'interior de la nau decorat amb una cornisa i una falsa volta de canó feta de
maons arrebossats amb dibuix de carreus.
La
volta és reforçada per nervis d'obra en forma d'arcs, que es recolzen sobre
falsos capitells. Els murs van ser repicats per deixar vista l'obra en pedra,
segon és de moda en algunes restauracions.
Sobre
la porta d'accés existir un petit cor de cabirons, llates i barana de fusta, i
a l'exterior un petit campanar es troba al cantó esquerra de la façana, servint
de prolongació a aquella.
Davant
del temple un petit cementiri, amb tan herbei que quasi tapava el fossar.
L’antiga
parròquia de Sant Vicenç de Maçanós, des de fa segles és sufragània de la de
Matamala, a causa del seu escàs poblament (tres famílies 1686).
Sant Vicenç de Maçanós està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic
de Catalunya.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada