Pujàvem per una asfaltada i
força empinada pista que ens portava al poble de Jújols. La panoràmica del
Canigó era formidable. No és d’estranyar la finestra simbòlica que a l’entrada
del poble ens mostrava la muntanya
davant per davant nostre.
Jújols (48 h. 2009) és un municipi
del Conflent, a la vall de la Tet, que s’estén a la riba esquerra del riu fins
als contraforts meridionals del massís de Madres (Montcoronat, 2 172 m). El
terme és drenat pels còrrecs de Burguera i de Fontfreda (aquest pren el nom de
còrrec del Riel prop de Tuïr d’Évol). El poble (960 m alt) és al sud del terme,
dalt d’un serrat.
A la consulta etimològica el
diccionari DCBV ens dóna aquesta definició: Etim.: del llatí Iuliŏlos, derivat
del nom personal Iūlius. Està documentada aquella forma llatina en un text de
l'any 1066: «Et in eadem valle Confluente, in villa Secundiano, et in villa
Ortos, et in Iuliolos, et in Flaçano» (ap. Aebischer Topon. 44, nota).
El primer esment de Jújols és
de l’any 950 en què el papa Agapit II confirmà a Sant Miquel de Cuixà els alous
que tenia a Iullus.
Més endavant surt repetidament
esmentat. Formà part de la sajonia de Conflent. Ignorant el significat
d’aquesta definició he consultat al Diccionari Català amb aquest resultat: Demarcació
del saig. Oficial executor de les corts baronials o reials que tenia al seu
càrrec fer les citacions, executar els embargaments i executar les penes a què
eren condemnats els reus.
Per tenir notícies de l
‘església parroquial de Jújols cal esperar fins a finals del segle XII. El 1189
Guillem Guadamir va vendre a Martí Guadamir
i els seus fills tota la seva part de l’heretat que posseïa a Jújols, al
costat de l’església de Sant Julià.
El 1570 la parròquia de Jújols
consta unida a la de Canavelles i el 1577 el bisbe d’Elna l’uní a la comunitat
de clergues de Vilafranca de Conflent , a causa de la manca de rendes. El 1630
es fundà a l’església la confraria del Roser.
L’a disposició espacial i
sobretot els elements ornamentals situen clarament l’església de Jújols dins
l’orbita de les formes de l’arquitectura llombarda, d’execució molt arcaica.
Aquestes formes palesen l’inici de la implantació i l’extensió de l’estil al
principi del segle XI.
Tal vegada part de
l’estructura podia haver estat construïda sobre una torre quadrada preexistent.
Inicialment constava de nau única acabada en absis semi-circular, però en una
reforma posterior se li afegí una segona nau al cantó sud, unida a la primera
per grans arcs. D'aquesta mateixa època també seria el campanar d'espadanya que
remata el temple.
El volum del temple és
complica per l’afegitó de contraforts a la façana nord, que fou refeta aprimant
el mur per tal d’ampliar l’espai interior. Les façanes són totalment mancades
d’ornamentació, llevat de la façana absidal. on es desenvolupa una decoració
sota el ràfec. formada per un fris continu d’arcuacions. En aquesta mateixa
façana s’obren dues finestres de doble esqueixada.
Digne d’atenció és la
ferramenta que orna els batents de les portes de l’església. Aquests ferros
forjats són romànics o de tradició romànica.
Del mobiliari en destaquen una
marededéu de fusta del segle XIII o XIV. Una estàtua dels sants patrons i els
retaules barrocs del Roser (1630) i de sant Antoni de Pàdua (segle XVII).
Sant Julià i Santa Basilissa,
patrons de l'església i de la seva parròquia, foren una parella que renuncià a consumar
el seu matrimoni per dedicar-se a la propagació del cristianisme, són objecte
de veneració popular a la Catalunya del Nord.
El conjunt ha estat restaurat
en els darrers anys. És monument històric de França des del 1967.
Malgrat ser un poble han força
caiguda demogràfica segons dades s’hi observa molta vida i una bona quantitat
de vehicles. Gran part de les cases del poble són albergs. Sortint del poble hi
ha assenyalades forces rutes de muntanya.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada