SANT CLIMENT DE TAÜLL. INTERIOR. VALL DE BOÍ. ALTA RIBAGORÇA.

PETJADES PER L'ALTA RIBAGORÇA.

Absis central de Sant Climent de Taüll. 

En el seu origen tota l'església va estar revestida amb decoració policromada, les parets de les naus, l'absis, i les columnes. S'han conservat a través dels segles les pintures de l'absis central, d'una de les absidioles i l'acta de consagració pintada en una de les columnes. Gran part d'aquestes pintures van ser traslladades a principis del segle XX al Museu Nacional d'Art de Catalunya per protegir-les i conservar-les adequadament, evitant una possible venda i exportació als Estats Units.  

Les de l'absis central van ser reproduïdes in situ, amb una còpia a principis dels anys 60 del segle XX. Aquesta còpia es va retirar el 2013 i es va realitzar un minuciós procés de restauració que va posar al descobert restes de pintures originals conservats in situ. Actualment a l'església podem veure una innovadora presentació, a través d'un vídeo mapping que recrea les pintures conservades al MNAC junt amb les pintures que resten a la mateixa església, així com la reproducció del conjunt pictòric complert tal com deuria ser l'any de la seva consagració, el 1123. 

Els artistes són anònims, però el mestre que va pintar l'absis central és reconegut al món artístic com el mestre de Taüll. Es distingeix com un pintor molt ben format que domina les tècniques i que coneix la iconografia que hi havia a l'ús a l'època. L'altre pintor continuador de l'obra a les absidioles és de menor categoria.  

Tota la closca de l'absis central (de 4 m. de diàmetre) estava recoberta de pintures murals que es conserven en el Museu Nacional d'Art de Catalunya. Representen el Pantocràtor posat en una màndorla perlada, assegut en una franja transversal que està decorada amb dibuixos vegetals. A l'altura de les seves espatlles estan dibuixades les lletres gregues Α i Ω, com a símbols del principi i el fi. El Crist en Majestat està en actitud de beneir amb la seva mà dreta, mentre que a l'esquerra sosté un llibre obert, el llibre de les escriptures, en el qual pot llegir-se: «Ego sum lux mundi», que significa: Jo sòc la llum del món. Es tracta d'una de les pintures romàniques més importants d'Europa.

Està vestit amb una túnica grisenca i embolicat amb un mantell blavós. Els seus peus nus descansen sobre una semiesfera, sortint de la màndorla. Al seu voltant es veuen quatre àngels que porten els atributs dels quatre evangelistes i dos serafins de sis ales, en les quals s'han dibuixat sis ulls. 

La zona inferior mostra un fons de to blavós sobre el qual estan dibuixades les figures de la Mare de Déu i cinc apòstols, sota arcs rebaixats que recolzen sobre capitells foliats. La Mare de Déu està vestida amb una túnica blanca i un mantell blau.

Per la seva excepcionalitat i força pictòrica, l’obra del Mestre de Taüll s’ha projectat a la modernitat i ha fascinat artistes de les avantguardes del segle XX, com ara Picasso o Francis Picabia. 

Les claus dels arcs.

A l'arc triomfal està representat l'Anyell amb el dibuix de la creu, en la cara del qual torna a repetir-se el símbol dels ulls (com a visió apocalíptica). A la clau de l'altre arc es veu representada la mà divina que beneeix sortint d'un cercle. En una altra clau es conserva la figura del patriarca Jacob i la de Llàtzer amb el seu gos, a la porta del ric avar Epuló. 

Data de fundació en una columna. 

Es conserva també un fragment escrit en una de les columnes, on apareix la data de consagració de l'església:

«Anno ábside incarnacione
Domini MCXXIII IIII idus decembris
Venit Raimundus episcopus Barbastre
Nsis et consacravit hanc ecclesiam in honore
Sancti Clementis Martiris et ponens reliquias
In altare sancti Cornelii Episcopi et Martiris» 

Frontal d'altar. 

Al Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserva també el frontal d'un altar procedent de Sant Climent de Taüll, obra del segle XIII. Les seves escenes estan dedicades a la vida d'aquest sant; la narració es divideix en dues zones, superior i inferior. A la zona superior es pot veure el sant convertint Teodora (en contra de la voluntat del seu marit Sisini, cortesà de Nerva) i l'escena de la invenció de la font de la vida assenyalada per l'Anyell. A la zona inferior hi ha les escenes del judici de Climent davant de l'emperador Trajà i el martiri, així com el miracle de l'arca marmòria que emergeix amb el nen viu després d'haver estat bastant temps tancat. El marc i el fons de la decoració són en relleu, en estuc.

Talles de fusta policromades i altres objectes. 

Actualment es pot veure a l'interior de Sant Climent de Taüll la imatge restaurada del Crist Salvador coronat i en majestat (assegut en un tron). Aquesta talla, de  data aproximada al segle XIII, devia formar part d'un frontal d'altar romànic, semblant al de Santa Maria de Taüll, on hi ha una figura de característiques similars.

Una altra imatge conservada a Sant Climent de Taüll és una imatge de la Mare de Déu amb el Nen a la falda, obra del segle XIII, la procedència de la qual no és del tot segura.

Encara, una altra imatge policromada que es conserva actualment en aquesta església és un Crist crucificat molt semblant a la imatge procedent de Santa Maria de Taüll que es conserva en el Museu Nacional d'Art de Catalunya, amb la diferència que la creu que fa de suport en aquest cas sembla l'original. Tot duu a pensar que aquest Crist a la creu és el de Sant Joan de Boí que hom creia perdut.

També procedent de Sant Climent de Taüll és una lipsanoteca que es conserva el Museu Nacional d'Art de Catalunya, policromada, que deu correspondre al segle XI, i un banc de presbiteri amb tres seients amb cofre a la part inferior, compartimentat i amb respatller i dosser. Es tracta d'un moble bastant voluminós, que devia utilitzar-se adossat a les parets laterals, fet amb fusta de pi, obra del segle XII. També es conserva en el Museu Nacional d'Art de Catalunya. 

Com podeu veure visitar Sant Climent de Taüll és una lliçó de cultura, de catalanitat i d’art. Tal vegada en dóna una lliçó d’humilitat a l’admirar el que feien els nostres antecessors fa un miler d’anys.

Text i recull de dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.