Visitàvem el poble de
Montesquiu i fotografiàvem la seva església sota la advocació de Santa Maria.
Després, fèiem una toma de contacte per visitar el castell de Montesquiu. Val
la pena consultar l’horari d’atenció al públic ja que a l’hivern entremig de
setmana és tancat. Però ens va servir per motiu per sortir un dia festiu.
Montesquiu és un municipi de la comarca d'Osona, situat a la
subcomarca del Bisaura. El relleu de la zona marca la transició entre la Plana
de Vic i la muntanya pirinenca.
El terme ''mont'' designa una
altura (no necessàriament gaire elevada) o, fins i tot, una fortalesa bastida
en altura. L'adjectiu ''esquiu'' ("aspre", "accidentat"),
és un qualificatiu freqüent per a una fortalesa escarpada, difícil de prendre.
El poble de Montesquiu (577 m./
802 h. 2005) s’estén entre el riu i la carretera C-17. La part vella és formada
per carrerons estrets i rectilinis, amb moltes cases dels segles XVII i XVIII.
El primer edifici del municipi
del qual es té notícia és el castell de Montesquiu documentat l'any 1285. Al segle
XVI es va construir la primera casa del poble actual, una ferreria, actualment
restaurada, situada al camí ral que unia Barcelona amb Ripoll.
Voltant aquesta primera construcció
sorgí el poble com un petit nucli d’hostals i ferreries, situat en terres del
castell veí. Els senyors del qual donaren notables facilitats a partir de la fi
del segle XVI per a edificar noves cases.
A partir de la segona meitat
del segle XIX, Montesquiu va créixer considerablement a causa de les fàbriques
tèxtils que es van instal·lar a la riba del riu Ter.
No va ser fins al 25 d'agost
de 1934 que es va segregar de St. Quirze de Besora i es va constituir un
municipi independent. En aquells temps formava part de la comarca del Ripollès.
El 1990 va passar a la comarca d'Osona.
L’església parroquial, que
presideix la població, fou inicialment una capella dedicada a la Puríssima o Immaculada,
aixecada pels veïns l’any 1709. Fou erigida en vicaria de Sant Quirze de Besora
el 1790 i en parròquia independent el 1878. L’edifici és de 1709-35, amb una
gran nau i unes capelles laterals. El campanar data del 1780. L’any 1912 hom
féu una nova façana, neoromànica.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada