Visitàvem el llogaret de Busa
(10 h. 2009) que formà fins a mitjan del segle XIX, amb l’antic terme del
castell de Castelló, el municipi de Castelló i Busa.
La serra de la Busa , situada
entre el Cardener, l’aigua d’Ora i l’aigua de Valls, i envoltada per una
cinglera ( cingles de Busa ) formada pel Capolatell, el Capolat, el Cogul
(1.526 m alt.), on culmina la serra, els serrats de la Llebre i de la Capella i
el cingle de l’Areny, deixant només els difícils accessos dels graus de
Vilamala, Escales, Orriols, la Creu de Rial i l’Areny.
A causa de les condicions
estratègiques del lloc, durant el segle XIX esdevingué una fortalesa militar:
el 1810 el general Lacy el convertí en quarter general en la lluita contra
Napoleó, i hi establí una escola militar, un hospital de sang i un camp de
concentració per a presoners francesos el Capolatell . 
Hom ha afirmat que el 1812 la
guarnició hi proclamà la constitució immediatament després que a Cadis. Durant
la primera guerra carlina esdevingué quarter general carlí.
El 29 de desembre de 989. el
comte Ermengol d’Urgell vengué al levita Cixilià la muntanya de Lord amb
l’església de Santa Maria. Aquestes possessions termenejaven amb el “monte de Businus”.
El 23 de maig de 1068, Arsenda
deixà cent diners per l’obra de l’església de Sant Cristòfol de Busa. Arsenda
era la muller de Mir, el qual segons l’opinió de Manuel Riu, podria tenir algun parentiu amb la família
del vescomte Mir. Aquell signà, a continuació del vescomte Guillem d’Urgell, el
document pel qual es designava abat de Sant Llorenç, l’abat de Tavèrnoles, el
18 de novembre de 1019.
De l’antiga església romànica
de Busa solament resta una part que segurament era el seu frontis i que avui és part del mur de ponent de
l’edifici del segle XVIII. En aquest mur encara es pot observar una línia de
lloses que formava part de la coberta de l’església romànica.
Els paraments romànics són de
carreus escairats a cops de maceta seguint filada.
El mur de llevant té un arc,
tapiat, de mig punt amb adovellat de pedra tosca, resseguit per un arc de
pedres rectangulars col·locades horitzontalment, també de pedra tosca.
Gairebé tot l’edifici de Sant
Cristòfol de Busa és obra del segle XVIII. Això és refermat per la llinda de
l’actual porta, datada el 1758, oberta a migjorn.
Estar una estona a Sant
Cristòfol de Busa dóna una sensació de pau difícilment superable. Dalt de la
planura i només el cel per damunt nostre. Apartat queda el Capolatell ple de la
misèries de la guerra.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada