A Fillols, destaca al bell mig
del poble la figura del campanar de la seva església sota l’advocació de Sant
Feliu.
Malgrat la presencia del
monestir de Cuixà com a propietari de diversos alous al lloc, la parròquia de
Sant Feliu no estigué lligada mai ha dit monestir sinó a la canònica
agustiniana de Santa Maria de Cornellà. El comte Guillem Ramon de Cerdanya, en
el seu testament de l’any 1094, establí que el seu fill Guillem Jordà fundés
l’esmentada canònica. Entre altres béns per la dotació del nou monestir li
llegà un terç dels drets de l’església de Fillols. Aquest drets l’any 1263 van
ser confirmats a Santa Maria de Cornellà pel rei Jaume I. Consta que almenys l’any
1397 el prior de Cornellà tenia el dret de nomenar el rector de Sant Feliu de
Fillols. Encara l’any 1571, el benefici curat de Fillols era presentat pel
cambrer de Santa Maria de Cornellà.
L’església és un edifici d’una
sola nau amb un absis de planta semicircular a la banda de llevant i un
campanar de torre. La construcció presenta una arquitectura pròpia del romànic
evolucionat. La capella i la sagristia que hi ha al sector de migdia es van
afegir en època tardana.
La nau és coberta amb volta
apuntada seguida. L’absis té forma ametllada
i comunica amb la nau per un arc presbiteral.
A la façana principal s'obre
la porta d'entrada, composta per tres arcs de mig punt en gradació, amb llinda
i timpà monolítics. L’arc més extern té el caire resseguit en forma de
mitjacanya, dins la qual hi vuit relleus: boles o semiesferes llises. L’arc
mitjà té el caire motllurat. A la pota s’ha emprat el granit: dovelles curtes i
força amples i carreus grossos ben tallats i curosament polits. A sobre la
porta hi ha una gran finestra de doble esqueixada i arcs de mig punt, molt
similar a la de la capçalera.
El campanar és una torre
romànica que conserva uns 12 m d'alçada. Presenta a cada façana una finestra
geminada d'arc de mig punt, amb mainell i columna. Els capitells de les
finestres superiors del campanar són força esvelts i presenten una decoració
esquemàtica, de tipus vegetal. Es tracta, evidentment, d’un comunidor
(conjurador o reliquier) que s’ha bastit damunt el campanar romànic en els
segles XVII o al XVIII.
L'aparell de la façana
principal i dels murs laterals, als espais que encara resta visible, es
caracteritza per carreus escairats barroerament i disposats amb una certa
regularitat, mentre que a les cantonades els carreus són més grans i més ben
escairats.
El mur de l'absis, en canvi.
presenta un aparell forca més regular, de carreus grans, perfectament escairats
i polits de granit . Forman filades ben homogènies, col·locades a trencajunts.
Sota d’una cornisa de cavet hi ha un fris de dents de serra suportat per una
seqüencia de catorze mènsules llisses de perfil de pla i cavet.
L’Estat Francès la té classificada com a monument històric.
En un del carreus del parament exterior de l’absis, sota la finestra i una mica desplaçat hi ha gravada una creu. S’ha de mirar amb atenció entre els múltiples para-sols i estris del bar.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada