dilluns, 2 de maig del 2016

SANT FELIU DE FILLOLS. CONFLENT. CATALUNYA NORD

PETJADES PEL CONFLENT 

A Fillols, destaca al bell mig del poble la figura del campanar de la seva església sota l’advocació de Sant Feliu.

Malgrat la presencia del monestir de Cuixà com a propietari de diversos alous al lloc, la parròquia de Sant Feliu no estigué lligada mai ha dit monestir sinó a la canònica agustiniana de Santa Maria de Cornellà. El comte Guillem Ramon de Cerdanya, en el seu testament de l’any 1094, establí que el seu fill Guillem Jordà fundés l’esmentada canònica. Entre altres béns per la dotació del nou monestir li llegà un terç dels drets de l’església de Fillols. Aquest drets l’any 1263 van ser confirmats a Santa Maria de Cornellà pel rei Jaume I. Consta que almenys l’any 1397 el prior de Cornellà tenia el dret de nomenar el rector de Sant Feliu de Fillols. Encara l’any 1571, el benefici curat de Fillols era presentat pel cambrer de Santa Maria de Cornellà.


L’església és un edifici d’una sola nau amb un absis de planta semicircular a la banda de llevant i un campanar de torre. La construcció presenta una arquitectura pròpia del romànic evolucionat. La capella i la sagristia que hi ha al sector de migdia es van afegir en època tardana.  

La nau és coberta amb volta apuntada seguida. L’absis té forma ametllada  i comunica amb la nau per un arc presbiteral. 

A la façana principal s'obre la porta d'entrada, composta per tres arcs de mig punt en gradació, amb llinda i timpà monolítics. L’arc més extern té el caire resseguit en forma de mitjacanya, dins la qual hi vuit relleus: boles o semiesferes llises. L’arc mitjà té el caire motllurat. A la pota s’ha emprat el granit: dovelles curtes i força amples i carreus grossos ben tallats i curosament polits. A sobre la porta hi ha una gran finestra de doble esqueixada i arcs de mig punt, molt similar a la de la capçalera.

El campanar és una torre romànica que conserva uns 12 m d'alçada. Presenta a cada façana una finestra geminada d'arc de mig punt, amb mainell i columna. Els capitells de les finestres superiors del campanar són força esvelts i presenten una decoració esquemàtica, de tipus vegetal. Es tracta, evidentment, d’un comunidor (conjurador o reliquier) que s’ha bastit damunt el campanar romànic en els segles XVII o al XVIII. 

L'aparell de la façana principal i dels murs laterals, als espais que encara resta visible, es caracteritza per carreus escairats barroerament i disposats amb una certa regularitat, mentre que a les cantonades els carreus són més grans i més ben escairats.  

El mur de l'absis, en canvi. presenta un aparell forca més regular, de carreus grans, perfectament escairats i polits de granit . Forman filades ben homogènies, col·locades a trencajunts. Sota d’una cornisa de cavet hi ha un fris de dents de serra suportat per una seqüencia de catorze mènsules llisses de perfil de pla i cavet.


L’Estat Francès la té classificada com a monument històric. 

En un del carreus del parament exterior de l’absis, sota la finestra i una mica desplaçat hi ha gravada una creu. S’ha de mirar amb atenció entre els múltiples para-sols i estris del bar. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada