La gran majoria de dades que he
trobat referents al lloc i l’església són en idioma francès. Fent un esforç
intentaré complir amb la meva feina de traduir-ho a català.
Vallmanya és un municipi del
Conflent (38 h. 2009 ), al límit amb el Vallespir, que comprèn la capçalera de
la vall de Lentillà (en aquest sector, el riu de Lentillà és anomenat també riera de Vallmanya), al massís del
Canigó.
La consulta etimològica al DCVB en
fa aquesta definició.: del llatí valle
magna, ‘vall gran’.
El poble (41 h. 2013/ 855 m. alt) es troba a l’esquerra del riu de
Lentillà, prop de la seva confluència amb la riera del Castell, on s’alcen les
ruïnes de l’antic castell de Vallmanya.
En un privilegi del l’any 950 el
papa Agapit II dona dret de possessió del lloc de Vallmanya i la seva església a
l’abadia de Sant Miquel de Cuixà.
L’església parroquial de Sant Vicenç
es essencialment una construcció del segle XI, modificada al segle XVIII sota
l’impuls del mestre de fraga Noell.
En els treballs va perdre el seu
absis romànic reemplaçat par un cor sobre ogives creuades. Van ser afegides
tres capelles laterals i un campanar.
En el seu interior hi ha un retaule
barroc realitzat l’any 1733 per l’artista Pau Sunyer.
El poble
de Vallmanya a
causa del seu paper i els seus patiments en la segona guerra mundial (massacre
de Vallmanya), va rebé la Creu de Guerra 1939-1945.
Forma part de la Ruta del Ferro del
Canigó. En aquest poble hi havia hagut una important farga que
aprofitava el mineral de ferro del Canigó. La parròquia de Vallmanya, romandrà fins a la Revolució com a domini
privat de l’abat de Sant Miquel de Cuixà. Tenia el títol de
Senyor de Vallmanya. Els ingressos que va derivar de la mineria de
ferro li van permetre concedir privilegis excepcionals a la població.
Va
arrendar els ingressos de la forja, de les mines, del negoci de l'hotel a
través d'una subhasta, per un període de tres a quatre anys. Els arxius departamentals mantenen certs actes de lloguer. Una declaració de les rendes de l'abadia, que
data de finals del segle XVI, fa esmena que el senyor Berjau havia de pagar el
24 de juny de 42 lliures i 10 sols per els seus ingressos de Vallmanya.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada