Ens va costar un xic pujar fins l’església
de Sant Feliu o Sant Feliuet de Savassona. També conegut com a Sant Feliu de la
Roca. Per un estret camí de pedres i unes escales, també de pedra, vam arribar
fins dalt de l’altiplà roquer on s’assenta l’edifici. Però va valer la pena.
Sant
Feliuet de Savassona
és una església preromànica, situada en un planell de roca viva i envoltada de
tombes antropomorfes, i una cisterna tallada a la roca.
La capella és un interessant
edifici, conegut ja el 1035, format per la conjunció d’un cos preromànic i un
de romànic. Encara que vers el 1104 gairebé arribà a tenir consideració
parroquial, aviat esdevingué simple capella, a causa segurament del
despoblament del lloc.
L’església és situada en un indret
d’extraordinari interès arqueològic, on es poden trobar restes que van des del
Neolític fins a l’època medieval. A més, al seu voltant, hi ha un dipòsit
d’aigua excavat a la penya i altres indicis de vell poblament. El poblat ibèric
és situat entre els calls o separacions dels grans penyals que formen la
plataforma superior del puig, ja que els habitatges aprofitaven el buit de les
pedres i el cobrien amb bigues i sostre.
És una construcció d’una sola nau,
romànica, que conserva a llevant l'absis rectangular, lleugerament trapezoïdal,
d'època preromànica. La nau és coberta amb volta de canó, lleugerament
rebaixada, i amb l’absis descentrat en relació a l’eix de la nau, a la qual s’obre
mitjançant un simple plec que fa la degradació.
La porta original d’arc de mig punt s'obre
a la façana de migjorn i té un simple rebaix ornamental que l'emmarca. A la
façana de ponent, hi ha una porta de construcció posterior (segle XVI), amb una
estrella salomònica a la dovella central inscrita dins un cercle.
Al damunt d’aquest portal hi ha un
petit òcul i el capcer és coronat per un campanar d'espadanya, construït entre
1203 i 1205 en el qual s'obren dos grans finestrals d'arc de mig punt que
actualment no tenen campanes.
Els murs són construïts amb pedres
sense polir llevat d'alguns carreus dels angles i les obertures. La nau és
coberta amb teules i els ràfecs són de lloses de pedra, element que es repeteix
en el cobriment de l'absis.
Fou restaurada el 1962 pel Centre
Excursionista de Vic.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada