dimecres, 24 de gener del 2018

SANTA MARGARIDA DE BIANYA. GARROTXA

PASSEJANT PER LA GARROTXA

Santa Margarida de Bianya és un poble (77 h. 2009) de caràcter disseminat, al vessant dret de la vall de Bianya, a la dreta de la petita vall de Santa Margarida, afluent seva, al peu de la serra de Sant Miquel del Mont.


El lloc és centrat per l’església parroquial de Santa Margarida, d’origen romànic (conserva l’absis i la torre del campanar). L'origen del poble és l'església de Santa Margarida de Bianya, que es va constituir en parròquia. La parròquia fou incorporada a l'antic municipi de Capsec el 1857, municipi que més tard acabaria donant lloc a la Vall de Bianya.

L'església ja existia en el segle IX i fou donada l'any 858 pel compte Guifré el Pilós al monestir de Santa Maria de Ridaura. El 953 fou donada pel comte Sunyer de Barcelona junt amb la de Ridaura al monestir de Santa Maria de la Grassa, del qual dependria fins que a partir del segle XIII

A partir del segle XIII va passar a estar sota la tutela del monestir de Sant Joan les Fonts, fins que en el 1357 va ser annexionada a Corona. Consta que en el segle XIV tenia tres altars el Major, el de la Verge Maria i el de Sant Joan i Sant Pau.

L’església, malgrat va quedar força malmesa en uns terratrèmols que van tenir lloc durant el segle XV, conserva bona part de la seva arquitectura original. És un edifici d'una sola planta amb transsepte o creuer que respon a les característiques del romànic del segle XII amb l'excepció d'una absidiola del segle X, al nord. Sembla que hi havia una segona absidiola que en el segle XVIII es va enderrocar per bastir-hi la sagristia.

La capçada és a l'est i està formada per tres naus semicirculars. La nau central té volta apuntada i tres arcs formers, apuntats, que descansen en grosses impostes, recolzades en mènsules, la majoria llises tot i que alguna presenta una decoració molt esquemàtica. L'arc que marca la separació de la nau i l'àbsida, que té volta de quart d'esfera, descansa sobre un pilar adossat a la paret. Una imposta motllurada segueix el perímetre de la nau central i de l'àbsida.

El campanar de torre, amb teulada a quatre vessants, s'assenta sobre la factura romànica de la paret de ponentí i ha estat modificat en diverses epoques.

L'antiga porta romànica es troba a la façana de migdia. Va ser cegada amb les reformes del segle XIX. Era dovellada. Avui es troba mig partida per la construcció de l'annex lateral. S'aixopluga, igual que l'antic pedró de la creu de terme, sota l'atri adossat a les fermes parets del temple. La portalada actual d'inspiració neoclàssica ha estat posteriorment reformada. Presenta un frontó triangular sostingut per diverses columnes adossades. A la part central hi ha una fornícula per acollir la imatge de la santa. A la llinda hi ha la següent inscripció: "HIC DOMUS / DEI EST ET / PORTA CAELIS / ANNO 1855".

Per la banda nord s'adossaren als murs les dependències de la rectoria que ocupen també tota la coberta de la nau del temple. L'interior, molt arreglat durant les obres de restauració recents, té una cornisa que recorre els murs, arcs torals, volta apuntada i arc triomfal recolzat sobre pilastres. El campanar és de torre, amb teulat de quatre vessants, assentat sobre el de factura romànica i molt modificat en diverses èpoques.

Pel que fa a la devoció popular, aquest temple posseïa una relíquia molt preuada que va motivar una pràctica devocional que s’ha mantingut fins als nostres dies; es tracta del cíngol de Santa Margarida, el cordó que se cenyeix a la cintura. Un incendi durant la Guerra Civil va destruir molts dels objectes litúrgics i els retaules que custodiava la petita església. Malgrat això, al seu interior s’hi pot contemplar una petita col·lecció d’objectes d’orfebreria procedents de parròquies veïnes. L'any 1978 s'hi realitzaren obres de restauració


Conserva la imatge gòtica de Santa Margarida, d'alabastre policromat.  Hi ha l'única pica baptismal que es conserva. Segons l'opinió de Josep Murlà és d'època barroca. Està decorada amb un cordó que es repeteix en la part baixa del peu.

Santa Margarida de Bianya és una església inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada