divendres, 26 de gener del 2018

SANT MARTÍ DE SOLAMAL. VALL DE BIANYA. GARROTXA

PASSEJANT PER LA GARROTXA

Sant Martí de Solamal és aixecada damunt d’una petita elevació del terreny. L’església, antiga parroquial, és situada a l’esquerra de la riera de Santa Llúcia de Puigmal, prop de la seva confluència amb la del Farró.


La primera referència documental coneguda sobre aquest temple data de l'any 979, quan és citat com a "Sancti Martino... in valle biannia" quan en el testament fet per Miró II, comte de Besalú i bisbe de Girona, la donà al monestir de Camprodon. Possessió que va ser confirmada l’any 1169.

El topònim del lloc, unit al del titular de l'església, es transformarà després en "Solamal" (1168), "Solermal" (1358), "Solamala" (1362), "Solo malo" (1364) i, de nou "Solamal" (1582). En ocasions, l'església és encara actualment citada com a Sant Martí de Bianya, per bé que el nom habitual és el de Sant Martí de Solamal. Va passar a dependre de Sant Pere del Puig en el segle XVI.

És una església romànica d'una sola nau amb absis semicircular a llevant, amb modificacions posteriors que desfiguren l'estructura primitiva del segle XII. S’afegiren en èpoques tardanes,  la casa del campaner al sud, i la sagristia al nord.

A la capçalera de l’absis,  presenta un fris sostingut per mènsules decorades amb figures algunes quelcom malmeses.

El frontispici amb la porta d’entrada dovellada i amb arc de mig punt, és a ponent. Damunt la porta es troba un òcul.


En aquesta part de l’edifici s’alça la torre campanar. Que segurament devia haver estat d’espadanya i es convertí en torre quadrada aproximadament al segle XVII. Presenta obertures a cada costat i una teulada a quatre vessants.


És interessant la pica baptismal d’immersió acopada possiblement del segle XII i decorada a part inferior amb una sanefa en forma de soga. També hi ha una pila beneitera barroca.

Sant Martí de Solamal és una església romànica inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada