dimarts, 3 de setembre del 2019

SANTA MARIA DE SORNIÀ. LA FENOLLEDA. CATALUNYA NORD

PETJADES PER LA FENOLLEDA

Sornià (en occità és Sornhan i en francès, Sournia) és una vila i municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals. Era la capital del cantó de Sornià, actualment suprimit.


La vila (276 h.1982/540 msnm) és situada a l’esquerra de l’Adasig i és  formada per dos nuclis o barris, la Vila (on hi ha l'antic castell i parròquia) i el Puig (Lo Puch, esmentat el 1750), mig km aigua amunt del riu.  L'antic castell de Sornià, al mig de la vila, fou bastit en una bona part als segles XVI i XVII, però, venut al municipi al començament del segle XX, fou lamentablement destruït: al seu interior se'n feren habitatges) i resta, en mal estat, només la carcassa.

Des del 950, la butlla papal d'Agapit II a favor de Cuixà confirmava a aquesta monestir la possessió d'un alou in Sorniano. Aquest alou el comte Sunifred II de Cerdanya l’augmentà, en el seu testament del 956, pel llegat d'allò que posseïa in Tabernulas et Sauriniano, amb les seves pertinences. La butlla de Sergi IV de 1011, detallava també les possessions de l'abadia a la vall de Sornià, és a dir la villa dita Valleta, en tota integritat, amb els seus límits i llocs adjacents, amb l'església de Sant Miquel, l'església de Sant Pere situada a Tavernulas amb el seu alou, altres alous al mateix lloc, igualment l'església de la Santa Felicitat situada in Castellione, amb els seus alous, i encara un alou in Uxones (Echós).

Encara el 1020 el testament sacramental del comte Barnat Tallaferro de Besalú contenia un llegat a favor de Cuixà del seu alou de Tavèrnoles, a la vall de Sornià. Al segle XII el vescomte de Fenollet i els membres de la família senyorial de Sornià, vassalls seus, afavoriren la implantació de l'orde dels templers a Sornià: donació de drets a Corbós el 1141 pel vescomte Udalgar; béns a Sornià i delmes a Corbós per Arnau de Sornià (1142); l'honor de Santa Eugènia d'Echós (Santa Eugenia de Uxonis) el 1188 per Hug de Sornià, que es féu templer. El 1438/39 la senyoria de Sornià es trobava en mans de Pere Ramon de Montesquiu, consenyor de Bellestar, Caladroer i Tornafòrt, i al segle XVII eren els Casteràs els senyors de Sornià.

L'església parroquial de Santa Maria és un edifici del segle XVII.


En aquesta sortida també fotografiàvem el pont d’Adasig o de Desix en el territori de Trevilhac. Aquest pont permetia travessar el riu Adasig, poc més avall de la confluència amb el torrent de Ferrera. Devia permetre la comunicació entre Sornià  amb el castell de Rocaverd  i el lloc de Sequèra.


El pont té una longitud de 32,5 m. i està format per tres arcs : un gran arc central de mig punt. Un altre arc força gran al costat est i un arc més petit i molt rebaixat al costat oest. En aquest cas és difícil assegurar que fos construït en època romànica. Possiblement és podria datar cap el segle XII o més aviat el XIII, amb relació a l’arc central. Els dos laterals foren fets o reformats posteriorment.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada