Sornià (en occità és Sornhan i en francès, Sournia) és
una vila i municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament
dels Pirineus Orientals. Era la capital del cantó de Sornià,
actualment suprimit.
La vila (276 h.1982/540 msnm) és
situada a l’esquerra de l’Adasig i és formada per dos nuclis o
barris, la Vila (on hi
ha l'antic castell i parròquia) i el
Puig (Lo Puch,
esmentat el 1750), mig km aigua amunt del riu. L'antic castell de Sornià, al mig de la vila, fou bastit en una bona part
als segles XVI i XVII, però, venut al municipi al començament del segle XX, fou
lamentablement destruït: al seu interior se'n feren habitatges) i resta, en mal
estat, només la carcassa.
Encara el 1020 el testament sacramental del
comte Barnat Tallaferro de Besalú contenia un llegat a favor de Cuixà del seu
alou de Tavèrnoles, a la vall de Sornià. Al segle XII el vescomte de
Fenollet i els membres de la família senyorial de Sornià, vassalls seus,
afavoriren la implantació de l'orde dels templers a Sornià: donació de drets a
Corbós el 1141 pel vescomte Udalgar; béns a Sornià i delmes a Corbós per Arnau
de Sornià (1142); l'honor de Santa Eugènia d'Echós (Santa Eugenia de Uxonis) el 1188 per Hug de Sornià, que es féu
templer. El 1438/39 la senyoria de Sornià es trobava en mans de Pere Ramon
de Montesquiu, consenyor de Bellestar, Caladroer i Tornafòrt, i al segle XVII
eren els Casteràs els senyors de Sornià.
L'església parroquial de Santa
Maria és un edifici del segle XVII.
En
aquesta sortida també fotografiàvem el pont d’Adasig o de Desix en el territori
de Trevilhac. Aquest pont permetia travessar el riu Adasig, poc més avall de la
confluència amb el torrent de Ferrera. Devia permetre la comunicació entre
Sornià amb el castell de Rocaverd i el lloc de Sequèra.
El
pont té una longitud de 32,5 m. i està format per tres arcs : un gran arc
central de mig punt. Un altre arc força gran al costat est i un arc més petit i
molt rebaixat al costat oest. En aquest cas és difícil assegurar que fos
construït en època romànica. Possiblement és podria datar cap el segle XII o
més aviat el XIII, amb relació a l’arc central. Els dos laterals foren fets o
reformats posteriorment.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada