L'església
de Santa Maria del Priorat es troba a la vall del riu Llobregós, prop del
poble de Castellfollit, i al costat del cementiri municipal. És situada al redós del serrat de Balaguer, al
sector septentrional de la comarca , a frec de la Segarra.
L'església
de Santa Maria de Castellfollit de Riubregós, és documentada —no sabem si es
tracta del temple romànic o d’un d’anterior— a partir del testament d’Adalaidis
o Adalès, filla del vescomte Ramon de Cardona i d’Engúncia, i muller de Guillem
Mir.
A
l’esmentat testament, de data 14 de juliol de 1078, consta que hi fa llegats a
Santa Maria de Solsona, Sant Jaume de Calaf, Santa Maria “Fulliensis” , Sant
Pere de Casserres, Sant Vicenç de Cardona i a Sant Mateu de Bages. Reedificada
poc després, fou consagrada de nou el 22 de setembre de 1082 per Bernat
Guillem, bisbe d'Urgell. El 1093 fou cedida pel noble Hug Dalmau, la seva
muller Beatriu i el seu fill al monestir
de Sant Benet de Bages, perquè hi fundés un priorat. Per això, des del
segle XII es denominà Santa Maria del Priorat.
No
és coneix amb exactitud l’edifici
primitiu del priorat, però tot fa pensar que era el corresponent a les restes que
es troben situades al peu del camí ral i sobre la façana nord de l’església
romànica.
Durant
els segles XII, XIII i XIV consten diferents
llegats i donacions que demostren que el priorat viu uns moments
d’esplendor. El priorat decaigué a principis del segle XV. A partir del 1593 el
papa Climent VIII emet una butlla
mitjançant la qual el monestir de Sant Benet de Bages passa a dependre del monestir
de Montserrat, amb totes les seves pertinences.
Cap
al final del segle XVII, i sobretot al XVIII, el priorat assoleix una nova
etapa d’esplendor. Com en l’època gòtica, aquest revifament es tradueix en una
empenta constructora, fins a la seva exclaustració definitiva el 1835. Conservà
el culte fins al 1916.
Després
d’un període d’abandó, els anys 1931-32 l’entitat “Amics de l’Art Vell” va fer
obres de consolidació. Però no ha estat restaurada definitivament fins al
1982-86, també a càrrec de la Generalitat de Catalunya i la Diputació.
Es
tracta d'una església romànica que ha conegut diverses modificacions. És de
planta de creu llatina, amb la nau coberta amb volta de
canó apuntat i un presbiteri quadrat, decorat exteriorment amb
arcuacions i bandes llombardes sota un fris de dents de serra. A
banda i banda del presbiteri s'afegiren posteriorment sengles cossos
d'edificació (una capella gòtica, coberta amb volta de creueria,
al costat nord, i l'antiga sagristia al costat sud), que ocupen el
lloc d'unes primitives absidioles de planta circular, de les quals s'ha trobat
el basament. Això fa que la capçalera original fos molt semblant a la
de Sant Sebastià de Montmajor (Caldes de Montbui), documentada des
del 1065.
A la intersecció de la nau amb el creuer
s'alça un cimbori de planta circular, sobre el qual hi ha l'arrencada
del que hauria estat el campanar. Al braç nord del creuer s'obren una porta
d'estil romànic tardà, ara tapiada, i damunt seu, una finestra triforada,
modificada en la restauració dels anys 1930.
A
l'interior, dins dels murs de la nau, s'obriren en època gòtica dues capelles
laterals d'arc apuntat, amb uns bells relleus escultòrics. A la façana de
ponent, totalment llisa, s'obren un petit portal d'arc conopial i
un ull de bou.
Un campanar
d'espadanya de la mateixa amplada de la nau la remata. La façana de
migdia, on hi ha el portal d'accés, que és protegit per un atri amb
uns arcosolis a cada costat. Té adossat un cos d'edifici corresponent
a l'antic priorat, del qual resten només unes arcades lleugerament apuntades i
una planta baixa coberta amb volta.
A
tocar de l'església, una casa de principis del segle XVIII que formava part del
priorat, ha estat arranjada recentment per la Diputació de Barcelona.
L'edifici
del priorat és el cos més modern, hi ha la data de 1740 a la porta principal.
Té planta rectangular, fet de paredat comú i carreus a les
zones angulars. Té soterrani, planta baixa dos pisos i golfes.
La coberta és a dues aigües i de teula àrab. La façana principal,
orientada sud-oest, té diverses obertures de formes i mides diferents
(alternades a la primera planta), però col·locades harmònicament. La porta
principal és situada en un extrem, és adovellada de mig punt i al damunt
seu, pertanyent al primer pis, hi ha un balcó amb barana de ferro.
Aquesta
edificació amb les més antigues (sala gòtica, etc.) es comuniquen mitjançant un
pati quadrangular, que conserva un tram d'escala que en part ja existia.
Santa Maria del Priorat de Castellfollit de Riubregós és una obra
declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada