Isil,
anomenat antigament Gil, és un poble (72 h.2009/1161 msnm.) situat a banda i
banda de la Noguera Pallaresa, a la confluència amb el riu d’Airoto. L’església
parroquial és situada en l’illa que formen els dos braços del riu.
Isil
fou un municipi independent fins al 1970, data en la qual, juntament
amb València d'Àneu, Son i Sorpe crearen el municipi
d'Alt Àneu. L'any 1971 Isil i Alós d'Isil es constituïren
en entitat local menor, que fou suprimida l'any 1992. Tanmateix, el 1999
es tornà a constituir en entitat municipal descentralitzada amb el
nom d'Isil i Alós.
La
menció documental més antiga és a l'acta de consagració de la catedral
d'Urgell, datada l'any 839, però de cronologia molt discutida. També està
documentat en una convinença del 1064 entre els comtes Artau
I i Ramon VI, per la qual Isil passa al Pallars Sobirà.
La
parròquia de la Immaculada d´Isil, també
dedicada a Sant Joan Baptista, tal i com la coneixem avui, és
fonamentalment un edifici de l’estil gòtic tardà possiblement del segle XVI. La definició dels seus volums exteriors està dominada pel disseny
de la coberta a dues vessants, a la capçalera s'evidència l´estructura d'un absis poligonal amb grans contraforts que reforcen el parament i integren
simètricament dos espais a manera de capelles.
El
desnivell de la seva coberta respecte a la de l'absis permet ampliar el sistema
de buits, el qual es complementa en les parts laterals amb altres obertures
sota el ràfec de la teulada.
Tanmateix,
cal tenir en compte els buits de la façana principal, en particular els que
configuren l´eix d´una portalada d’arc adovellat de mig punt, obra de concepció
senzilla i pedra ben tallada, que inclou al seu damunt una fornícula i un òcul
circular. Als angles de la façana se situen dos contraforts que l'emmarquen.
Trenca
la simetria del conjunt un campanar que, al damunt d´un basament integrat al
frontis, s´aixeca com a projecció d´un octògon regular de costats desiguals,
coronat amb xapitell piramidal de llicorella.
Tanmateix,
cal tenir en compte els buits de la façana principal, en particular els que
configuren l'eix de la portalada setcentista, de concepció senzilla i pedra ben
tallada, que inclou al seu damunt una fornícula i
un òcul circular.
Als
angles de la façana se situen dos contraforts que l'emmarquen.
L’església
de la Immaculada de Isil està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional.
Isil
és també conegut per les Falles d'Isil, dins de la tradició de falles o
teies, molt comuna al Pallars i a la Ribagorça. Com a record de la celebració
pagana del solstici d'estiu, els habitants d'Isil descendeixen de la muntanya
amb troncs encesos, la corrua de la qual enmig de la nit sembla una serp de
foc. Aquesta festa fou recuperada l'any 1978 i declarada festa d'interès
nacional per la Generalitat de Catalunya l'any 1991.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada