Montesclado
és un poble (36 h. 2009/ 1160 msnm.) de poblament disseminat, a la coma de
Burg, en un vessant de la serra de Sant Andreu, que domina, per l’esquerra, el riu
de la Glorieta.
Montesclado,
és un altre dels pobles dels entorns que s'estenen de forma esglaonada en una
carena o en un vessant de muntanya. Té la forma d’un poble compacte, tot i que
no arriba a formar en el seu interior carrers convencionals.
Originalment,
Sant Esteve de Montesclado estava als afores del poble. Ara aquesta església és
situada al cementiri, malgrat només
siguin unes restes. Les primeres notícies de l'església són del 1314, quan fou
objecte de visita dels deganats de l'arquebisbe de Tarragona, quan formava part
del deganat de Cardós.
L’església
actual sota la mateixa advocació (Sant Esteve) és moderna; i en depèn la de Sant
Quirc de la Glorieta, que formà part, al segle XIX, del municipi de
Montesclado.
Sant
Esteve de Montesclado és una església barroca d'una sola nau amb capelles laterals,
coberta amb volta d'aresta que descansa sobre petites mènsules.
La capçalera està orientada a migdia i la porta d'accés, de mig punt, es troba
als peus de la nau, a la base del campanar, formant un petit atri.
El
campanar, que s'aixeca a l'extrem de la nau, presenta una base quasi quadrada
que es transforma, a la part superior, en trapezoïdal bastant irregular. A la
part superior s'obren dos pisos de finestres de mig punt, parcialment cegades
les del pis inferior. Un petit capitell de llicorella corona el campanar.
Exteriorment,
el mur lateral est de la nau és arrodonit. L'aparell, de mida petita i
pissarrós, és recobert per arrebossat en alguns punts.
A
l'interior decoren la capçalera uns frescos contemporanis, obra del pintor J.
Verdaguer. Durant la Guerra Civil l’edifici de Sant Esteve va patir greus
danys.
Formant
part de la paret de l'absis trobem una pintura mural de Sant Esteve, de l’any
1970, en un bon estat de conservació.
Sant
Esteve de Montesclado és una església que consta en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic
de Catalunya.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada