SANT JOAN D’ISIL. ALT ÀNEU. PALLARS SOBIRÀ

CAMINANT PEL PALLARS SOBIRÀ

L’església de Sant Joan d’Isil és situada a mig quilòmetre del petit nucli de població d’Isil o Gil, aigua avall de la Noguera Pallaresa. El temple és disposat transversalment a la vall i ocupa l’estret comprès entre un esperó rocós i el riu, les aigües del qual llisquen arran del sòcol de la seva capçalera. Prop seu hi passa el vell camí de la Vall d’Aran, cosa que explica la fortificació que es va fer a l’església en la part que mira al camí.

L’esment documental més antic de la parròquia d’Isil és a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell. En la convinença entre els comtes de Pallars de l’any 1064, juntament amb d’altres béns, el lloc d’Isil passà de mans de Ramon V de Pallars Jussà a Artau I de Pallars Sobirà. L’any 1090 Artau II i la seva muller Eslonça, amb d’altres familiars, donaren un excusatum al monestir de Gerri, per a «Raimun Iscle, de Isil, cum filii suis».
La parròquia de Sant Joan d’Isil, en el segle XVI, la traslladaren al centre de l’actual nucli de població. Amb tot, en el cementiri ha continuat les seves funcions, fins a l’actualitat.

Un gran aiguat l’any 1937 destruí part del mur septentrional de l’edifici i l’aigua va córrer per les naus, esbotzant la porta del mur meridional i s’emporta part del cementiri.

              

L’església de Sant Joan d’Isil és un edifici de planta basilical de tres naus capçat al sud-est per tres absis semicirculars. De l’estructura primitiva d’aquest temple només en perdura la planta, la qual, si bé no ha sofert modificacions estructurals importants, sí que les han patit els murs i les cobertes, que foren molt modificats en època gòtica. Les naus es cobreixen amb embigat de fusta a doble vessant, a excepció del tram més proper a la capçalera, en què la nau central, més ampla, es cobreix amb volta de mig punt mentre que les laterals són resoltes amb volta de quart de canó.

Als absis, amb volta de quart d’esfera, s’hi accedeix a través de sengles arcs triomfals de doble replec. Ambdós elements presenten perfil semicircular a les naus laterals si bé a la central dibuixen perfil apuntat. Les tres naus de l’església es diferencien amb una successió d’arcs formers que descansen damunt d’uns pilars rectangulars amb semi-columnes adossades coronades per una decoració motllurada a la part superior, la qual creiem que correspon amb el nivell inicial de l’església. Aquesta estructura es modificà a la zona de ponent del costat sud on l’arc former s’ha paredat, obrint-s’hi una arcada d’alçada inferior com a conseqüència d’una transformació de l’espai en època posterior a l’edificació de l’església.  Per damunt d’aquesta obertura es conserva una finestra d’arc de mig punt, de doble esqueixada, dibuixada amb dovelles fins a l’inici de l’arc. Hi ha una altra finestra, en aquest cas de perfil rectangular, en el pany de paret sobre l’arc former de davant de la porta d’entrada.

Pel que fa als punts de llum que il·luminen l’espai interior del temple hom veu tres finestres de doble esplandit a l’absis central que dibuixen un arc de mig punt amb dovelles radials fins a l’inici de l’arc, treballades amb pedra tosca a l’igual que els muntants. Aquesta mateixa tipologia la retrobem en sengles finestres que presideixen els absis lateral nord i sud de la capçalera. Al mur est de l’edifici hi observem tres ulls de bou, que s’intueixen oberts en època gòtica, disposats respectivament, damunt els tres absis. Els laterals estan actualment tapiats i el rosetó del central sembla que es deixà inacabat o s’ha malmès. Al mur de migdia hom hi contempla dos grans finestrals geminats d’època gòtica.

Al mur de ponent, es conserva a nivell de la nau central, i descentrada respecte l’eix de l’església, una finestra de doble esqueixada, l’arc de la qual és treballat, a l’exterior, en un sol bloc de pedra i, a l’interior, per dovelles radials fins a l’inici de l’arc. En aquesta mateixa paret s’aixeca un petit campanaret d’espadanya construït en una època posterior.
Si observem els paraments del mur de tramuntana hi veiem una discontinuïtat en la forma i en la distribució dels carreus a causa de les destrosses que patí l’edifici a causa dels forts aiguats i desbordaments del riu que, periòdicament, al llarg de la història, han malmès aquesta part de l’edificació. La resta de l’església està construïda per uns petits carreuons de pedra, tot just desbastats, ordenats de forma heterogènia que tendeixen a formar eixos transversals.

La riquesa constructiva de Sant Joan d’Isil es manifesta no tan sols en l’exterior sinó també a l’interior. A la nau meridional, sobre l’arc de la porta i ocupant les pilastres que la circumden i l’espai de paret entre elles, hom troba una cornisa decorada que perfila un seguit d’elements, en relleu, decorats amb un repertoris abstractes de difícil identificació. Hi destaca una figura humana, disposada en sentit horitzontal que té un cap desproporcionat, amb les faccions del rostre molt marcades. Cobreix el cos amb una túnica fins els turmells, la qual deixa entreveure els peus en rotació. Es presenta frontalment i estàtica, amb els braços recollits damunt del pit. La tipologia d’aquesta figura antropomòrfica no defuig estilísticament d’altres que s’observen a l’exterior, sota el ràfec de la cornisa. En la motllura que ressegueix la pilastra del costat oest de la porta s’hi observa un fris amb tres caps sobre un fons fitomòrfic molt esquemàtic, sostingut a la part inferior per uns permòdols la figuració dels quals és molt difícil de determinar, si bé sembla intuir-s’hi un animal quadrúpede i una au. A un dels costats d’aquest fris hi veiem una figura humana amb el cap molt desmesurat, el qual ha perdut pràcticament la representació del seu cos; a l’altre hi ha un element abstracte, que retrobem en un altre fris d’aquesta cornisa.

L’estil llombard de l’església queda definit amb els majestuosos absis que, sobre un sòcol, s’erigeixen damunt del riu. Les finestres d’arc de mig punt i de doble esqueixada segueixen el mateix prototipus de l’interior. Un fris d’arcuacions cegues amb mènsules decorades marquen, entre lesenes, el ritme plàstic d’aquest espai. Damunt de les cobertes de pissarra d’inclinació a una vessant, apareixen uns cossos triangulars sobresortits, amb coberta  de pissarra a dues vessants, per sota dels quals es pot apreciar el dovellatge dels arcs presbiterals.

A l’exterior de Sant Joan d’Isil hi ha encara unes restes arquitectòniques singulars. Als quatre escaires de l’edifici hi ha vestigis d’uns elements constructius els quals recorden la part baixa d’uns matacans que podríem relacionar amb aquells que els estudis precedents hi situen unes petites torretes. Ceferí Rocafort, a la Geografia General de Catalunya, informa que «hi havia quatre torres en los angles del edifici, que per amenaçar caure manà enderrocar un visitador al començament del segle XVIII».

L’espectacularitat del mur meridional se subratlla per la porta que dóna accés a l’edifici. Aquesta, amb arcs degradats i arquivoltes, segueix un esquema similar a la de Sant Lliser d’Alós d’Isil, a la mateixa vall. Hom hi troba l’analogia en la distribució del repertori vegetal del motiu, en relleu, d’una flor de sis pètals inscrita en un cercle, treballada amb talla a bisell, la qual es combina amb uns fragments de cilindre sense ornamentació.

La seva estructura és de tres arcs degradats, amb un arc a sobre decorat amb un tema d’escacat a la part frontal i un motiu de flors de sis pètals a l’intradós. Hom hi observa també tres arquivoltes, les més externes de les quals són llises, i la central es decora amb motius vegetals de sis pètals i bossells. A diferència de les altres esglésies en què apareix aquest repertori floral, a Sant Joan d’Isil l’escultor en modificà la temàtica, presentant diferències força significatives, entre les quals destacaríem les que mostren una decoració amb roleus al costat de les que comparteixen cercles o pètals entre altres.

A banda i banda de la porta, hi ha tres capitells figurats damunt unes columnes de fust circular i bases de tradició àtica, decorades amb motius ornamentals actualment  molt erosionats. La part frontal de la línia d’imposta presenta una decoració incisa de traços molt sinuosos que recorda una figuració vegetal, mentre a l’intradós de cinc dels sis capitells, torna a mostrar el tema de la flor de sis pètals.

L’única correspondència que hom troba entre la temàtica d’aquests capitells i els representats a la portada d’Alós d’Isil és la figura d’un cap amb una gran cabellera que li envolta al rostre, situada al costat extern del brancal esquerre, i la figuració de dues aus enfrontades en el vèrtex exterior del capitell. Les altres representacions mostren un repertori similar en els dos capitells que es troben a banda i banda de la porta d’entrada. En ambdós, l’angle del capitell l’ocupa una cara oval que té representada els ulls petits i rodons, un nas prominent i la boca insinuada amb un traç horitzontal. L’espai compositiu que deixa lliure el rostre s’omple amb els braços, que prenen una forma ondulant i es disposen de tal manera que omplen tota la superfície seguint la llei del marc.

El tema d’aus de coll allargat amb els caps tangencials o bé amb els colls entrellaçats és un tema que apareix sovint representat amb diverses manifestacions del món alt medieval. En el cas concret de la porta de Sant Joan d’Isil, la disposició espacial d’aquests ocells, a l’aresta del capitell, configura una superfície circumscrita que envolta un element esfèric l’interior del qual semblen picotejar. El missatge que transmet la decoració d’aquesta porta té un sentit simbòlic molt semblant al que hem descrit per a l’església d’Alós d’isil. 

Les característiques estilístiques i el tractament plàstic dels repertoris temàtics de les arquivoltes així com el modelatge de les figuracions que apareixen en els capitells de la porta ens permeten intuir que les escultures que decoren aquesta obertura són obra, possiblement, d’un taller local, l’estil del qual no defuig de les manifestacions artístiques que es podien incloure a l’entorn del final del segle xII.

Es té notícia que l’església conservava, fins l’any 1936, un retaule gòtic.

Sant Joan d'Isil és una església romànica catalogada  com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Dades majoritàriament del Centre d’Art Romànic Català.

Catalunya Romànica ofereix també una extensa i detallada explicació.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau