dimarts, 5 de maig del 2020

SANT BRIÇ DE TAPIS. MAÇANET DE CABRENYS. ALT EMPORDÀ

PASSEJANT PER L’ALT EMPORDÀ

Tapis (també Tàpies) és un poble (25 h. 2009) de població disseminada situat a la capçalera del riu d’Arnera. El principal nucli habitat és format per un conjunt de cases que s’agrupen entorn de l’església. Dita església és una bella mostra de l’arquitectura popular d’aquest sector pirinenc. Sant Briç, va ser deixeble i successor de Sant Martí, al bisbat de Tours.


El primer document que testifica l’existència del lloc és de l’any 954, quan el comte Guifré de Besalú donà al monestir de St. Pere de Camprodon l’alou de les Vernedes. Però la parròquia no surt documentada fins al 1362.

L'edifici eclesial ha sofert nombroses modificacions al llarg del temps, que n'han desfigurat l'aspecte original.

L’església de Sant Briç o Brici de Tàpies és de planta rectangular i exteriorment no presenta cap divisió entre la nau i la capçalera. Es tracta d’un temple rural, d’origen alt-medieval, que presenta problemes de datació per les modificacions que ha sofert i perquè algunes de les seves estructures fan endevinar-hi una certa singularitat. 

A l’interior hi ha una arcada que fa d’arc triomfal i assenyala la separació entre els espais de la nau i el santuari, ambdós, però, de la mateixa amplada. Cal precisar, però, que l’espai de capçalera insinua una planta lleugerament trapezial, ja que és una mica més estret a l’extrem de llevant que no pas prop de l’obertura vers la nau. Això és així pel desviament que presenta el mur de migdia al tram corresponent a aquesta capçalera.


L’interior de l’església ha esta encalcinat; únicament resten al descobert les dues arcades que posseeix. La nau és coberta amb una volta de canó i dividida en dos trams per un destacat arc toral de perfil ultrapassat, sobre ferms pilars adossats. Aquest arc, sense impostes, és fet amb dovelles llargues i no gaire amples, ben tallades en pedra calcària; els pilars dels muntants són de carreus de mida força gran.

L’altre arcada és feta, a diferència de l’arc toral, amb lloses sense treballar o només trencades, molt primes i allargades, que es disposen en ventall, amb el morter ben visible a les juntures. És probable que la forma de ferradura d’aquest arc fos originàriament més marcada a la seva arrencada, a tots dos costats, ja que sembla que ha estat alterat. Aquest detall potser es veuria confirmat si hom llevés l’arrebossat dels pilars que formen els brancals.

La volta de l’esmentat espai presbiteral presenta l’estranya particularitat d’ésser força més enlairada que no ho és la nau, relació que normalment s’inverteix; això fa suposar que és producte d’alguna modificació. Aquesta volta de la capçalera és també de canó; les capes d’arrebossat i encalcinat impedeixen qualsevol hipòtesi sobre l’època d’erecció d’aquesta volta i de la suposada reforma.

La porta d’entrada és situada al mur de migdia, al seu tram més occidental. A la part restant d’aquest costat foren afegides dues capelles i una sagristia que s’avança del conjunt edificat vers llevant. Aquests afegitons daten, segurament, dels segles XVII o XVIII.

La porta esmentada és rectangular, amb llinda monolítica, potser també fruit d’alguna reforma. Als batents hi ha un conjunt de ferramenta romànic.

Les dues finestres que hi ha a l’edifici són de doble esqueixada, però ambdues poden haver estat alterades.

El frontis o façana de ponent crea una testera elevada sobre la qual es dreça un destacat campanar d’espadanya de tres pilars i dues arcades de mig punt, entremig i damunt les quals, al pinyó del mur, s’obre un minúscul arquet. Per la grossa carreuada que hi fou utilitzada, aquesta espadanya sembla que fou afegida a la nau posteriorment.

Pels elements antics que subsisteixen a l’església i per la tradició pre-romànica d’algunes de les estructures visibles (arcs ultrapassats, aparell), creiem que pot ésser situada, hipotèticament, al segle X.

És possible que l’edifici actual hagi perdut una antiga capçalera. Malgrat la seva planta lleugerament trapezial, l’actual espai presbiteral podria haver estat a l’origen, el tram més oriental de la nau. En aquest cas, el mur de llevant seria un afegitó fet quan desaparegué el primitiu absis.

De l’església de Sant Briç de Tàpies ens ha pervingut una part molt important de la ferramenta que decorava la seva porta. La porta és de fusta i és composta per dos batents, sobre els quals ha estat clavada la decoració de ferro, formada per la repetició de dos motius ornamentals.

L’any 1994 la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Maçanet de Cabrenys es feren càrrec de les obres de restauració d’aquest edifici. Aquestes consistiren en la consolidació del campanar i dels murs interiors i exteriors de la construcció, i també en la restauració de la cornisa de la façana.

Sant Briç de Tapis és una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia. M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada