L’edifici
que vam veure i fotografiar des de la carretera ens va semblar una notable
construcció romànica. Però, a la vida mai la felicitat és completa, i aquesta
vegada un cartell que deia “Propietat Privada” ens va impedir l’accés.
El
lloc de Corbiac fou el bressol d’un llinatge homònim, el primer membre
documentat del qual és B. de Corbiach, que figura en una escriptura
de l’any 1192; aquest llinatge s’establí a partir del segle XIII a les
poblacions de Vinçà i Marcèvol.
De
l’església d’aquest indret és consignada una primera referència documental l’any
1334, quan Bernat de Palol, veí de Vilafranca de Conflent, hi fa una deixa en
el seu testament.
En
el mateix indret, Guerau de Cruïlles i de Santa Pau, senyor de Mosset, s'hi féu
construir el 1549 el mausoleu dels Cruïlles de Santa Pau, i hi fundà un
priorat trinitari el 1575. que
apareix esmentat en la documentació l’any 1579. El primer abat fou Pere
d'Oriola. Tanmateix aquest priorat no prosperà i ja consta abandonat l’any
1608. Els monjos agustinians succeïen els trinitaris a Corbiac i encara
constaven en aquest indret el 1688.
Durant
el segle xix, l'església va ser engolida per una granja que es bastí al
seu voltant, i l'església es deteriorà progressivament. El 1989 l'edifici fou
adquirit per una parella d'escriptors anglesos, i posteriorment fou venut el
2006; les restauracions que uns i altres propietaris hi emprengueren permeteren
de trobar unes pintures murals del segle XVI que són una peça única
de l'art renaixentista al Rosselló.
L’església
de Santa Maria de Corbiac ocupa el costat nord del conjunt d’edificis, i és una
construcció d’una sola nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat, i
capçada a llevant per un absis semicircular obert a través d’un arc
presbiteral. La porta original s’obriria a la façana sud o a la de ponent, a la
zona ocupada per les edificacions annexes, que altera totalment la fesomia
d’aquest sector, on es veuen diverses obertures corresponents a les diferents
reformes de l’edifici.
A
la façana nord també hi ha portes i obertures corresponents a aquests processos
de reforma, entre les quals destaca una finestra baixa de factura gòtica i
diverses finestres altes i circulars, de factura barroca. L’única finestra
visible que podem considerar original és situada al centre de l’absis, i és
resolta amb una obertura de doble esqueixada, emfasitzada per una arquivolta
recta a l’exterior.
Les
façanes, totalment alterades, no tenen ornamentació, llevat del ràfec absidal,
resolt amb un fris de permòdols en cavet que suporten una cornisa bisellada. En
el mur de ponent es dreça un campanar d’espadanya de dos ulls.
L’interior
és totalment arrebossat i les façanes presenten paraments també arrebossats, en
els quals s’entreveu un aparell de carreuó, amb reble irregular, embegut en
morter de calç, amb interposició de grans carreus ben tallats en els angles de
la construcció. Aquest tipus de parament palesa, tot i la seva barroeria, una
tecnologia força evolucionada que, juntament amb les proporcions generals de
l’església, permet de considerar-la una obra tardana, de ben entrat el segle
XIII, sense excloure una datació encara posterior, però dins la tradició
arquitectònica romànica.
Procedent
d’aquesta església es conserva a l’església parroquial de Sant Julià de Mosset
una marededéu romànica, coneguda com a Mare de Déu de Corbiac.
Santa
Maria de Corbiac l’any 2000 fou declarada com a monument històric de França.
Text i
recull dades: Miquel Pujol Mur
Font majoritàriament;
Catalunya Romànica
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada