Joanet
és un poble d’hàbitat dispers situat a la vall de la riera de Riudecòs. Té només un grapat de cases,
agrupades en un parell de carrers, i alguns masos dispersos. La major part d'elles
conserva elements antics, dels segles XVII, XVIII i XIX.
Les
referències més antigues que hom coneix de Joanet són de l’any 886 i 889. Els
documents d’aquesta època, però, no abunden gaire. Sabem que l’església primer
fou sufragània de Sant Hilari Sacalm (942) i com a tal consta en les relacions
de parròquies del bisbat de Vic, entre els anys 1050 i 1150.
El
vilatge de Joanet és llargament citat en documents de l’arxiu de Sant Benet de
Bages, ja que Sal·la, el fundador, havia estat vicarius o lloctinent
del comte en l’extens terme de Solterra, que comprenia Sant Hilari (amb Joanet
i Vallors) i Sant Pere d’Osor. Des del segle XIII formà part del terme de
Montsoriu.
Al
segle XV, el terme passà a dependre civilment d’Arbúcies i en l’aspecte
religiós deixà de ser sufragani de Sant Hilari. Això fou motivat pel fet que de
temps enrere el domini civil de Joanet havia estat controlat pels vescomtes de
Cabrera.
Sant
Mateu de Joanet no guarda cap element visible de l’obra romànica, tot i que el
traçat pot correspondre-hi. Al segle XVII va ser ampliada amb noves capelles
laterals. Aquesta munió d’afegits fa molt difícil d’imaginar quina devia ser
l’estructura i les característiques primitives.
L’edifici
actual és una nau molt allargada, coberta amb volta de canó i capçada a llevant
per un absis llis, amb una sèrie de capelles i altres dependències afegides a
migjorn i a tramuntana. L’absis semicircular amb volta de quart d’esfera,
s’obre a la nau sense cap plec. Només hi ha un petit arc, bastant avançat, que
fa d’arc presbiteral. El nivell del paviment de l’absis és més alt que el de la
nau i se salva amb dos graons que hi ha a l’altura d’aquest arc.
La
porta és situada a la façana de ponent, amb una rosassa al damunt. Més tard, el
1940 es va construir un pont modern que encara ara comunica l'església amb
l'antiga rectoria
A
la part posterior, es troba el campanar, al sud de l'absis, de planta
quadrangular i teulat punxegut a quatre vessants i a diferència de la
coberta de l'església, és de pedra de pissarra, obra del segle XIX, quan es va
substituir per l'antic campanar d'espadanya. Es va construir al mateix temps
que es feia una nova façana que el 1947-1950 es va tornar a renovar. Tant
l’exterior com l’interior són arrebossats, enguixats i pintats.
Quant
a la decoració, antigament, el 1621 hi havia un retaule nou pel presbiteri i
el 1634 es va fer el rataule del Roser. Davant la façana hi ha una fornícula dins
un petit templet situat damunt una pilastra de rajol, de construcció
moderna. Darrere el vidre hi ha la imatge de le Verge amb el nen en braços i un
rosari. Al peu de la columna hi ha una peça de ceràmica amb la inscripció
“Jesús senyor nostre ja ha estat massa ofès, reseu el rosari que és font de
mercès”.
Per
accedir a l'església, hi ha unes escales de pedra a la part posterior del
temple que són fetes a partir de llindes i lloses tombals, les quals
devien formar part del terra de l’església. En alguns graons es llegeixen les
inscripcions corresponents a tombes dels rectors dels segles XVII i XVIII.
Sant Mateu de Joanet és una església amb elements romànics i
historicistes inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada