PASSEJANT PER L’ALT
EMPORDÀ
La
vila de Garriguella, és situada al nord-est de la plana de l’Alt Empordà, als
contraforts de la serra de la Baga d’en Ferran, a la zona de contacte entre
l’Albera i la serra de Rodes. La població es divideix en dos barris,
Garriguella Vella o Baix Garriguella i Noves. Noves és, de fet, el centre i el
nucli més gran de la vila i on es troba, ben destacada, l’església de Santa
Eulàlia de Noves.
El
monestir de Sant Pere de Rodes tenia possessions a la “villa Novas”,
segons el precepte del rei Lotari de l’any 982; també li són confirmades en la
butlla del papa Joan XV de l’any 990. En una escriptura sobre possessions de
diferents cavallers, en feu del monestir de Sant Quirc de Colera, amb data al
darrer quart del segle XI, figura que el vescomte de “castrí Birtini”,
Ramon Guillem, tenia a la “villa Novas” tots els masos, les terres i les
vinyes i altres pertinences, juntament amb l’església de Sant Nazari. També
s’hi expressa que Dalmau Berenguer tenia la meitat de l’església de Sant Nazari
amb masos, terres i vinyes, i que Gausbert Gausbert de Castelló tenia dos masos
amb terres i pertinences a la “villa Novas”.
Aquesta
església o domus de Sant Nazari, que és esmentada més tard, al
començament del segle XIII, com a possessió de Sant Quirc de Colera, era
situada a la rodalia de la font de Sant Nazari, al sud-oest del nucli de Noves,
i no en queden restes.
Al
segle XIII i a la primera meitat del XIV hi ha diferents notícies dels delmes
de la parròquia de Santa Eulàlia de Noves que el bisbe tenia infeudats a
diferents cavallers; hi apareixen sovint els Güell o Desgüell de Llers, els Pau
i els Sord de Vilanova de la Muga. L’any 1315 ja es distingeix entre els delmes
de Santa Eulàlia de Noves i els de Garriguella.
En
les Radones decimarum del 1279 i el 1280 figura l’església de
Noves, que és esmentada entre les parròquies en les relacions diocesanes del
1362 i del final del segle XIV. En les darreres apareix, amb la particularitat
que la precisió sobre Garriguella és una interpolació que, pel tipus de lletra,
cal considerar del segle XVI. De manera idèntica apareix en el nomenclàtor del
1691. S’hi observa, doncs, el procés de preeminència del topònim Garriguella,
que ha acabat per designar tot aquest terme.
L’església
actual de Santa Eulàlia de Noves és un edifici força gran que fou bastit
enterament entre els anys 1722 i 1785; el campanar data del 1883. A llevant
d’aquest temple modern es conserva una part de l’església anterior, romànica,
com a simple dependència parroquial.
Aquesta
església antiga era de planta basilical, de tres naus, molt més ampla la
central que les laterals. S’aguanten una bona part de les naus, però tot el
sector oriental, amb la capçalera, ha desaparegut totalment. Exteriorment és
visible el tram conservat del mur lateral de tramuntana. Al de migjorn,
s’afegeix un edifici tardà. El frontis tampoc no és visible ja que queda
adossat a llevant de l’església nova, que fou construïda, doncs, a continuació
de la romànica vers ponent. D’aquest frontis destaca, només, un campanar
d’espadanya, de tres pilars, sense arcades, que també queda afegit a l’església
moderna.
L’estructura
romànica és, en canvi, ben manifesta a l’interior, malgrat alguns envans que
clouen els arcs, els arrebossats tardans i algun altre element que contribueix
a cobrir-los. En aquesta part subsistent hom pot comprovar que les tres naus
són cobertes amb volta de canó, fins i tot lleugerament ultrapassades,
dividides en tres trams per arcs torals de mig punt, de dovelles estretes,
sobre pilars adossats en el cas de les col·laterals. S’han conservat també els
tres arcs formers, per banda, que comuniquen aquestes naus; els de llevant són
malmesos a l’extrem a causa d’unes parets afegides. Aquests arcs formers són de
mig punt i tenen unes impostes prominents, bisellades; són fets amb carreus
grossos als pilars, i dovelles estretes força ben tallades.
De
la façana de ponent s’observa només, des de l’interior, l’existència d’una
finestra oberta a la nau de tramuntana, que possiblement era d’un sol biaix.
L’aparell
visible al parament extern de tramuntana és fet a base de pedres de mida
petita, sense treballar o només escalabornades, però escol·l.ides per llurs
formes i mides, la qual cosa permet una sedimentació horitzontal que en certs
punts aconsegueix de formar unes curtes filades seguides. Són lligades amb
morter de gra aspre, sorrenc. Hi ha un predomini de la pissarra; aquest
parament és coronat per una cornisa bisellada, tallada en pedra sorrenca.
Evidentment,
sense treballs d’excavació és impossible de conèixer detalls de la part
oriental, desapareguda, de l’església, amb la capçalera, que lògicament devia
ésser triabsidal.
El
desconeixement de la capçalera priva de saber si el temple de Noves estigué o
no totalment mancat d’elements decoratius llombards. En qualsevol cas, cal
situar-lo cronològicament, com els exemples esmentats, dins les primeres
dècades del segle XI.
Santa
Eulàlia de Noves en Garriguella és una església protegida com a Bé Cultural
d’Interès Local.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fons:
Majoritàriament Catalunya Romànica
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
