dijous, 18 de març de 2021

SANT MATEU DE VALL-LLOBREGA. BAIX EMPORDÀ

 PASSEJANT PEL BAIX EMPORDÀ 

El municipi de Vall-llobrega està situat als contraforts més orientals del massís de les Gavarres i drenat per la riera de Vall-llobrega, afluent de l'Aubi, al qual desemboca prop del Figuerar (Palamós). 

Segons un precepte del rei franc Lotari, del 968, adreçat a l’abat Sunyer de Sant Feliu de Guíxols, aquest monestir posseïa l’alou de Valle Lubrica . En un document del 1062 el lloc s’esmenta amb el nom de Vallis Lubrica , el mateix que surt l’any 1116. El domini del cenobi guixolenc apareix confirmat el 1163 en una butlla del papa Alexandre III. El 1362 consta que l’abat de Sant Feliu era considerat rector de Sant Mateu de Vall-llobrega i de Santa Eugènia de Vila-romà, que aleshores formaven un sol districte parroquial. Vall-llobrega formà part, més endavant, del comtat de Palamós i de la batllia reial de Palamós. 

Aquesta església romànica del segle XI està situada aproximadament a uns 30 minuts a peu de l’actual església. 

El Raval de Baix o Raval de Mar és al mig de la part baixa de la vall i constitueix el centre del terme municipal: hi ha l’ajuntament i l’església parroquial (també és anomenat el barri de l’Església). Les seves cases, dels segles XVII i XVIII, s’arrengleren al llarg d’una banda del camí. El Raval de Dalt, 1 km al NW de l’anterior, és format per una dotzena de cases dels segles XVII i XVIII. 

L’església de Sant Mateu de Vall-llobrega Sant Mateu fou construïda el segle XVIII. És un edifici d'una nau amb dues capelles laterals, capçalera poligonal i teulada a dues vessants. Les voltes són de llunetes i el sòl és enllosat amb llicorella. 

La façana d'accés presenta com a element més remarcable la llinda de la porta, amb una inscripció en llatí. A la part central d'aquest parament hi ha un petit òcul, i a la part superior un gran campanar de paret de dos arcs de mig punt. 

En la inscripció (en llatí) de la llinda de la porta consta que el dia 30 de gener de 1669 fou concedida al rector Salvador Bralla la llicència per a fer aquesta església, segons consta a la notaria episcopal. 

Durant el segle XIX l'interior fou emblanquinat. Actualment la façana presenta el parament de pedra vista, sense arrebossar. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari