CAMINANT PEL BAIX EMPORDÀ
El poble de Fonteta es troba situat a peu del massís de les Gavarres. El nucli urbà forma un conjunt compacte de carrers estrets a l'entorn de l'església parroquial de Santa Maria. Alguns dels seus carrers conserven encara l'antic empedrat i li donen un característic aspecte rural de poble marcadament empordanès. Està travessat per l'antic camí Ral que unia la Bisbal amb la costa, passant per l'antic veïnat de Fitor.
El municipi de Forallac es va constituir formalment el 1977 a partir de l'agregació dels termes municipals de Vulpellac, Fonteta i Peratallada. El nom del nou municipi sorgeix a partir de la combinació del nom dels tres nuclis agregats, segons van acordar els responsables municipals que van promoure l'agregació. Forallac pren la primera, la segona i la tercera síl·laba de Fonteta, Peratallada i Vulpellac, després de col·locar els seus noms per ordre alfabètic.
El lloc de Fonteta és esmentat des de l’any 844 en diferents diplomes reials i altres documents com a possessió de l’església de Girona, amb relació als extensos dominis que posseïa a la zona central, a Fontanet, després la Bisbal. En l’acta de consagració de Santa Maria de Fontanet, de l’any 904, la villa Fonsedictus figura corn a pertanyent a aquesta parròquia.
En
una donació de terres que li fan els esposos Matfert i Alana, l’any 1057, hi ha
noticia de l’església de “Sancte Marie de Fontedeta”, la qual fou
sempre sufragània de Santa Maria de la Bisbal.
El temple actual de Santa Maria ha sofert nombroses reformes al llarg del temps, conserva la nau romànica, del segle XI, coberta amb volta de canó, la qual ha estat objecte de modificacions posteriors.
A la façana de ponent hom pot veure l’aparell romànic de petits carreus amb incisions en les juntes de morter, que correspon al tipus del segle XII. En aquest mur fou oberta la porta, d’estil renaixentista i una petita rosassa que substitueix l’antiga finestra romànica dels muntants, de la qual encara hom pot distingir alguns vestigis.
Sobre els murs de la nau romànica fou aixecada als segles XV i XVI una obra de fortificació, i la capçalera romànica, probablement un simple absis semicircular, fou substituïda al segle XVIII per un tram de volta amb llunetes, un creuer cobert amb cúpula sobre petxines i un absis carrat. A la banda de migdia de la capçalera en època posterior hom afegí una sagristia i una rectoria.
La
volta de la nau és de canó i, com tot l’interior del temple, és arrebossada. A
cada costat d’aquesta nau hom afegí durant els segles XVI i XVII tres capelles
amb arcs rebaixats, algunes d’elles cobertes amb voltes de creueria d’estil
gòtic tardà i decorades amb claus.
A la banda de migdia de l’absis, entre aquest i el creuer, l’any 1755, segons apareix en una inscripció de la part inferior, hi fou construïda una torre campanar, de base quadrada i coberta de forma apiramidada.
Santa Maria de Fonteta és una església catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local.
Text
i recull dades. Miquel Pujol Mur
Fons:
Majoritàriament Catalunya Romànica
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada