SANT PRIVAT D’EN BAS. VALL D’EN BAS. LA GARROTXA

 CAMINANT PER LA GARROTXA 

Sant Privat d'en Bas és un antic municipi que el 1968 va ser integrat dins de la Vall d'en Bas. El nucli més primitiu s’assenta en un fons muntanyós de gran bellesa natural. L’església i un reduït grup de cases encerclen estratègicament la plaça, que queda tancada i a la qual s’hi accedeix per un pòrtic amb volta, per sota d’una de les cases. 

El lloc de Sant Privat apareix documentat l’any 898 en un precepte del rei carolingi Carles el Simple. Segons es desprèn d’aquest document, el monarca concedí a un fidel seu anomenat Teodosi nombroses propietats dins el territori de Catalunya, i en concret al comtat de Besalú, entre les quals és esmentada la vall de Joanetes. 

De fet, però, és al segle XI que apareix una de les primeres mencions instrumentals de l’església de Sant Privat, amb motiu de la carta de dotació del bisbat de Besalú atorgada l’any 1017 pel comte Bernat Tallaferro; entre les nombroses donacions que aquest comte cedí a la col·legiata de Santa Maria de Besalú, seu de l’efímer bisbat. 

A partir de la dotzena centúria el lloc de Sant Privat d’en Bas passà a formar part, com tants d’altres indrets de la vall, de les possessions territorials dels vescomtes de Bas. En el testament d’Ermessenda, intitulada vescomtessa (encara de Besalú, els seus descendents de Bas), atorgat el 29 d’abril de 1119, és escripturat que ella posseïa pel seu espòs Udalard Bernat, ja difunt, diversos alous al pla de Sant Privat d’en Bas, els quals repartí entre el seu nét Udalard i la seva filla Beatriu. 

L’any 1131 el bisbe de Girona Berenguer Dalmau confirmà al priorat de Santa Maria de Puigpardines, que depenia al seu torn de la canònica augustiniana de Santa Maria de Manlleu, la donació que Pere de Cervera, vescomte de Bas, li havia fet de l’església de Sant Privat, la qual des d’aquest moment hi passà a dependre. L’any 1175, segons es desprèn de l’acta testamentària d’Hug I, vescomte de Bas, aquest hi llegà una deixa. Un any més tard, el 1176, aquest mateix vescomte féu donació d’un mas situat en el lloc de Privat al priorat de Sant Corneli del Mont. 

Sant Privat en el delme pel sosteniment de les croades els anys 1279 i 1280, Així mateix hi ha constància que Sibil·la, comtessa d’Empúries i vescomtessa de Bas, féu reconeixement, el 1280, a favor del bisbe de Girona Bernat de Vilacert. 

Del segle XV, una única referència corresponent a l’any 1427 notifica que Bernat Joan de Cabrera, vescomte de Bas, concedí als habitants de la vila de Sant Privat, un important privilegi mitjançant el qual els atorgà diverses concessions tendents a garantir l’exercici de la justícia, orientats a mitigar els efectes dels terratrèmols esdevinguts a la comarca aquell any. 

Ja al segle XVIII una darrera notícia documental assabenta que l’any 1760, Joan d’Oriola, prior de la canònica de Santa Maria de Besalú, llogà els delmes, les primícies, les tasques, els censos i altres drets que acostumava a rebre el priorat de Sant Corneli del Mont de diverses viles del bisbat gironí, entre les quals la de Sant Privat d’en Bas.

L’església parroquial de Sant Privat d’en Bas és actualment un edifici de tres naus, del segle XVIII, el qual conserva diversos elements constructius de l’estructura romànica primitiva, la qual bàsicament consistia en una nau coberta amb volta de canó i una testera plana, sense absis diferenciat, en el qual s’obre una finestra de doble esqueixada. L’aparell medieval és de carreus petits, ben tallats i polits, disposats en filades uniformes, amb juntes ressaltades. 

Les obres portades a terme durant la centúria indicada consistiren en l’ampliació de la fàbrica inicial que era d’una sola nau amb absis semicircular; així, en la banda de migdia se li afegí una altra nau, i a llevant, on hi havia l’absis romànic, s’hi realitzaren obres d’allargament i s’obrí la porta actual, de pedra, que dóna a la plaça de la vila. 

El campanar de torre, d’origen romànic, que restava inicialment fora de l’església, fou també modificat al segle XVIII i ara és inclòs en les construccions afegides al costat de migdia. En aquesta mateixa banda fou adossada la sagristia, a la qual s’accedeix avui per la primitiva porta d’entrada al temple. L’obra romànica és encara força visible als murs dels costats de ponent i tramuntana de l’edifici, on foren afegits alguns cossos constructius destinats a habitatge.

L’església de Sant Privat conserva una pica baptismal d’immersió. És col·locada actualment en una capella lateral als peus de l’església al sector nord-oest, després d’haver estat restaurada i treta d’un dels murs del baptisteri on era incrustada. Es tracta d’una peça de grans proporcions de pedra calcària, de forma troncocònica, que descansa sobre un suport força malmès. 

El Museu d’Art de Girona guarda un capitell procedent d’aquesta església, decorat amb representacions antropomòrfiques i zoomòrfiques. 

Sant Privat d’en Bas és una església catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fons principal: Catalunya Romànica

Fotografia: M. Rosa Planell Grau