SANT SALVADOR DE CASTELLFOLLIT DE LA ROCA. GARROTXA

 PASSEJANT PER LA GARROTXA

La vila de Castellfollit de la Roca és integrada per la vila vella i un petit eixample encara a l’interfluvi del Fluvià i el Turonell.  L’espadat cau d’una manera espectacular sobre els dos rius i al seu cim l’església vella i les cases del nucli antic formen un conjunt pintoresc, inaccessible des del camí que ve de llevant, i forma una silueta característica, prou coneguda i difosa per tot el país. A un costat de la cinglera hi ha la Plaça Vella, i a l’extrem la primitiva parròquia de Sant Salvador de Castellfollit.  Segurament a Castellfollit  havia hagut dues esglésies, una parroquial i l'altra, del castell del castell de Sant Salvador. 

Tanmateix se sap de la seva existència per un instrument datat L’any 1019, referit a la dotació i constitució de termes de la canònica de la Seu de Girona, i expedit pel bisbe Pere de Carcassona entre d’altres dignitats eclesiàstiques. 

Malgrat la manca de dades històriques documentals esmentada, sembla fora de dubte que l’església de Castellfollit pertanyé sempre a la Seu de Girona, ja que en els nomenclàtors diocesans confegits al final del segle XIV, s’esmenta com a Sant Salvador. Aquesta notícia fa palès el canvi d’advocació, del qual malauradament es desconeix el moment concret en què es produí i quina fou la causa. 

El temple, igual que la vila, patí els efectes dels terratrèmols del segle XV i hagué d’ésser refet; les obres es portaren a terme en diverses etapes constructives, que finalitzaren al segle XVII dins l’estil renaixentista tardà, propi del moment. Al final d’aquesta centúria, concretament l’any 1691 l’església de Castellfollit figura relacionada als Sinodals de la diòcesi de Girona. 

L'any 1700 el bisbe Miquel Joan de Taberner troba l'església molt destruïda pels soldats del rei de França. 

L'església de Sant Salvador es va mantenir en culte fins a l'any 1936, data en què fou cremada, i el sostre es va esfondrar. Acabada la guerra civil, hom decidí de convertir unes escoles, llavors en curs de construcció a la zona de l’eixample, en la nova església parroquial.

De la fàbrica primitiva conserva una finestra romànica tardana en la paret de migdia i un gran nombre de carreus reutilitzats. A la porta d’accés hi ha situada una llinda de grans dimensions.  Hi ha el següent text inscrit: "SI DEUS. PRONOBIS. QVIS. CONTRANOS / 1698". També hi ha una creu en relleu per sobre de la llinda. 

En el decurs del temps va alternant advocació entre Sant Salvador i la Trinitat. L'any 1691 l'església disposava dels següents altars: Altar Major, altar de Nostra Senyora de la Pietat, el de Sant Joan Baptista, el de Sant Joan Evangelista, el de Sant Eloi, el de Nostra Senyora del Roser i el del Santíssim. 

En l’actualitat, a partir d’una iniciativa sorgida dels Amics de Castellfollit i amb el suport institucional, el temple de Sant Salvador ha estat recentment rehabilitat i condicionat com a espai polivalent per a diversos usos culturals. Cal dir que la restauració ha estat molt encertada, ja que s’ha combinat el vidre, el ferro i la pedra original. 

L'església vella de Castellfollit de la Roca és una construcció  inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau