dimarts, 13 d’abril de 2021

SANTUARI DE LA SALUT. SANT FELIU DE PALLEROLS. GARROTXA

 PASSEJANT PER LA GARROTXA 

El Santuari està situat a la serralada del Collsacabra, a 1028 metres sobre el nivell del mar, en plena Garrotxa. Gaudeix d’una balconada esplèndida amb vistes a la vall d’Hostoles, la vall d’en Bas, el Canigó, el golf de Roses i l’Alta Garrotxa. El conjunt es troba en la cruïlla de l’antic camí d’Amer a Rupit i a Vic.

Les primeres notícies es remunten a principis del segle XVII en què Joan Carbonés, d'un mas proper, col·locà una imatge de la Verge del Rosari al costat mateix d’una font d’aigües curatives a la balma anomenada de “Roc de Claperols”. El mateix Joan Carbonés, animat per la devoció despertada hi edificà una petita capella l’any 1642. 

L'església anà prosperant fins que el 9 de juliol de 1809 fou escenari d'una violenta contesa entre les forces del Baró d'Eroles i el general francès Lamarque. Així ho narra Mn. Isidre Matabosch, antic rector de Sant Feliu de Pallerols, en el llibre "Ressenya històrica del santuari de la Font de la Salut". 

Al llarg del segle XIX es van fer diversos treballs: pels anys 1832 i 1847 l'hostatgeria s'amplià amb la creació de noves habitacions, el 1853 es va fer un nou i espaiós cambril i el 2 de maig de 1862, a causa de la gran afluència de devots, començaren les obres d'engrandiment de la capella amb la benedicció de la primera pedra. 

El 21 de maig de 1857 es va substituir la primitiva imatge per una altra de mides més grans, a fi d'adaptar-la al nou cambril. Durant la Guerra Civil va ser destrossada i la que actualment es venera n'és una còpia. És de guix i fou posada l'any 1939. La Mare de Déu està dempeus i sosté el Fill amb l'esquerre. Aquest, beneeix amb la dreta i amb l'altra mà porta un ram de flors. La primitiva imatge la guarda el rector del santuari i no té cap similitud amb l'esmentada anteriorment. La Verge també està dempeus, al braç esquerra porta el Nen, el qual beneeix amb la dreta i amb l'altra aguanta la bola del món. Moltes de les postals i estampes que es distribueixen de la Mare de Déu de la Salut són d'aquesta primera talla. 

Al llarg del segle XIX es va refent i consolidant-se a principis del segle XX per la obertura de la carretera que la treia del seu aïllament.

 

L’església és de planta és rectangular i té un campanar adossat a la part esquerra; també de pedra treballada i cantonades arrodonides i s'hi conserva una campana de ferro. 

La façana principal és de pedra amb cantoneres arrodonides. Presenta un petit rosetó i la porta d'entrada és d'estil neoclàssic.  

A banda i banda hi ha dos cossos adossats. La balma que conté una font s'uneix a l'edifici.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari