dimarts, 29 de juny de 2021

SANT ESTEVE. MADREMANYA. GIRONÈS

 PASSSEJANT PEL GIRONÈS 

El poble de Madremanya  és situat a la dreta de la riera de Sant Martí. Conserva restes del recinte medieval emmurallat, de gran interès.  El municipi és al límit amb el Baix Empordà; el sector nord-oriental forma part de la plana empordanesa, i el sud-occidental és accidentat per les Gavarres.  El seu nom prové de l'expressió llatina Mater Magna 'mare gran', que era com s'anomenava la deessa Cíbele. Destaca el Recinte emmurallat de Madremanya.


 Sant Esteve de Madremanya, sobresurt ostensiblement del centre de la població de Madremanya, situada en un petit monticle. L’edifici eclesial és  del final del període romànic, de tipologia molt interessant, de perspectiva original a causa del terrabastall que allarga els seus murs i la fa més esvelta. 

Disposem d’algunes notícies del segle XIV referents a aquesta església parroquial de Sant Esteve; del 1300, el lluïsme que atorgà el bisbe de Girona, Bernat, mitjançant el cobrament de 2 000 sous i la reserva del domini directe, de la compra del delme d’aquesta parròquia realitzada per Jaume de Riera. Més endavant, el Llibre verd del capítol gironí també esmenta l’església “Sancti Stephani de Matremagna”, de la mateixa manera que ho fan els nomenclàtors del bisbat. 

El 1400 Martí I l'Humà recomana a la Germandat de Sant Miquel erigir un altar dedicat al sant. En la visita pastoral del 1402 consta que cal continuar les obres que havien quedat interrompudes. Al segle XVI es cobreix la volta, es fa el cor (1512) i s'aixeca el campanar. Al segle XVIII es va fer un retaule de fusta tallada que representava sant Miquel pesant les ànimes, que sortien del purgatori, amb unes balances. La darrera intervenció té lloc el 1871 en afegir un cos amb funció de sagristia. 

L'any 1936 fou objecte del saqueig i la crema de les diverses imatges i retaules barrocs que l'ornaven. Recentment s'ha restaurat la teulada

L’església parroquial de Sant Esteve de Madremanya és un edifici de grans proporcions, d’una nau, molt ampla, capçada a llevant per un absis de planta gairebé semicircular, que s’obre a la nau a través d’un arc que arrenca de sengles pilastres de perfil rectangular aixamfranat i que forma una mena d’arc triomfal. Al costat d’aquest arc, a ambdós costats de la nau, s’obren sengles capelles, cobertes amb volta apuntada i buidades en el mur, que ateny els 2 m de gruix. 

La nau és coberta amb una volta de canó, que arrenca d’uns arcs formers adossats als murs laterals, les pilastres dels quals no arriben a terra, sinó que moren, a mitja alçada, en una cartel·la piramidal. El gruix d’aquests arcs formers coincideix amb les pilastres de l’arc absidal, de manera que aquest és tangent a la part alta dels murs, coronats per una senzilla motllura, que també recorre el perímetre absidal, de la qual arrenca la volta. 

Als peus de l’església hi ha un cor, suportat per una volta de creueria, al qual s’accedeix per una escala de cargol encastada al mur de ponent, i que arriba fins al nivell de la coberta, avui sobrealçada per la construcció d’un terrabastall, que forma unes golfes. 

L’església presenta molt poques obertures; dues finestres molt estilitzades s’obren al fons de l’absis i a la façana de ponent, respectivament, mentre que una tercera finestra, de doble esqueixada, se situa a la capella oberta al mur de migdia. 

La porta, molt simple, amb llinda i timpà, sota un arc de descàrrega apuntat i rebuidat en el parament, s’obre a la façana de ponent, al seu eix central, sota la finestra i el volum del campanar, que és una torre baixa amb dues finestres, i que correspon a les reformes tardanes de reforma i fortificació de l’església. 

A la base del campanar s’observa un massís d’obra, que deu correspondre, potser, a un campanar d’espadanya original, i on avui hi ha un matacà, centrat amb l’eix compositiu de la façana i que no s’uneix amb el massís d’obra, sensiblement descentrat vers migdia. El campanar, amb decoració renaixentista, és de torre quadrada i coberta piramidal i data de mitjans segle XVI. Sobre l'absis s'alça una altra torre de guaita que conserva un forn per utilitzar en cas de setge. 

L’aparell és molt homogeni en tot l’edifici, i és format per carreus perfectament tallats i polits, disposats en filades molt uniformes i regulars. 

L’església de Sant Esteve de Madremanya és un edifici molt interessant per tal com palesa la continuïtat de les formes romàniques i la seva persistència en uns moments en què s’imposava l’estil gòtic. És una obra molt tardana, probablement de la fi del segle XIII, o ja del segle XIV, però constitueix una mostra de la fi dels llenguatges romànics, durant les primeres manifestacions de l’arquitectura gòtica al nostre país i ja abans.  

Sant Esteve de Madremanya és una església inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fons: Catalunya Romànica i IPAC

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada