dijous, 3 de juny del 2021

SANTA ANNA. ARGELAGUER. GARROTXA

 PASSEJANT PER LA GARROTXA 

El poble d’Argelaguer situat a prop de la riba esquerra del Fluvià, és dividit en dos nuclis: el proper al riu, amb l’església parroquial de Santa Maria i l’antic castell o casa forta d’Argelaguer, i un raval, allargat a banda i banda de la carretera.


La petita església de Santa Anna és al centre del poble, en una plaça propera a l’església parroquial de Santa Maria. 

És un edifici d’origen romànic del qual no tenim referències documentals al llarg de l’edat mitjana. Tanmateix sabem que al segle XVIII depenia de la parròquia de la vila, dedicada a santa Maria. 

Pel que fa a èpoques més recents, tampoc no disposem d’informació, i tan sols la data de 1848 a la fusta de la porta d’accés ens notifica que ha sofert algunes reformes. L’any 1975 fou restaurada pels veïns de la població. 

Santa Anna es tracta d’un edifici molt simple, d’una nau rectangular, coberta amb una volta de canó seguit i capçada a llevant per un absis semicircular, sense cap finestra, obert directament a la nau.

 

La porta s’obre a la façana de ponent, i l’aparell és de còdols i petits carreus senzillament desbastats, disposats en filades uniformes i regulars, que només assoleixen una certa homogeneïtat i qualitat de talla en l’arc que obre l’absis. 

L’aspecte general és el d’una obra senzilla, de datació imprecisa, perquè la seva filiació correspon a les formes rurals de l’arquitectura dels segles XI al XIII, sense que es pugui excloure que l’obra actual correspon a una reedificació sobre les bases d’un edifici medieval. 

A la porta del costat de migjorn de l’església es conserva una mostra del treball en ferro forjat habitual en el romànic català. Es tracta d’un senzill forrellat. És una peça massissa i allargada de ferro que es replega a la punta i acaba en forma de cap de serp. amb escates d’un ofidi. Per tot el seu cos, hi ha unes lleus incisions fent ziga-zaga que conformen un motiu geomètric a base de rombes; el dibuix sembla representar la pell amb escates d’un ofidi. És curiós d’observar com aquesta forma (la de pany allargat), permet utilitzar una simbologia com la de la serp o el dragó, un animal mitològic amb un fort significat en l’escatologia de l’època medieval. 

Santa Anna d'Argelaguer és un monument religiós protegit com a Bé Cultural d'Interès Local. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fons: Catalunya Romànica

Fotografia:; M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada