dimarts, 6 de desembre del 2022

SANT FRUITÓS DE LLOFRIU, BAIX EMPORDÀ

 PASSEJANT BAIX EMPORDÀ 

L’església de Sant Fruitós es troba al centre del reduït nucli de poblament compacte de Llofriu, a la plaça major. 

El lloc de Llofriu, en època medieval, pertanyia al terme del castell de Palafrugell. És esmentat, amb aquest darrer lloc, com a possessió directa dels comtes de Barcelona-Girona, en un conveni que signaren el 25 d’abril de l’any 1062 Ramon Berenguer I i Almodis amb Dalmau Bernat de Peratallada. Aquest cavaller va retre fidelitat als comtes pel castell i el feu de Begur. Entre altres compromisos, havia de defensar les senyories comtals veïnes de Palacio Frugelli, de Lofrid i de Torrodela (el darrer lloc, Torroella, s’identifica amb Mont-ras). Així mateix, es confirma com a domini comtal l’any 1151. 

En el seu testament de l’any 1196, el rei Alfons el Cast determinà que les viles de Palafrugell i Llofriu havien de passar a l’orde del Sant Sepulcre a la mort de Dalmau de Palol, que les tenia en feu. A mitjan segle XIII els priors de Santa Anna de Barcelona —del dit orde— reberen el domini efectiu del castell de Palafrugell i el seu terme, que incloïa Llofriu, senyoria que ostentaren fins a l’abolició dels drets feudals. 

A Llofriu, hi tingué, també, un alou el monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols (com en els llocs propers de Palafrugell, Mont-ras, Vall-llobrega i Boada), confirmat pel papa Alexandre III en una butlla de l’any 1163. 

L’església és citada en el testament del clergue Berenguer Amat, senyor de Sant Sadurní de l’Heura, datat el 26 de febrer de l’any 1121, text que ha estat donat a conèixer força recentment. Entre d’altres llegats, Berenguer Amat deixava al monestir de Sant Miquel de Cruïlles un alou i les cases que hi havia al costat de l’església de Sant Fruitós de Llofriu. 

A les Rationes decimarum de l’any 1280 figura l’església de Llofriu. L’any 1362 consta com a sufragània de la parròquia de Palafrugell, igual que en els nomenclàtors diocesans del final del segle XIV. Al segle XVII apareix com a parròquia independent, condició que ha mantingut. 

L’església medieval de Sant Fruitós de Llofriu fou substituïda del tot per l’actual, aixecada a mitjan segle XVIII (a la llinda d’una finestra de la sagristia hi ha la data del 1751). 

Aquesta església no ha conservat estructures arquitectòniques anteriors a la reconstrucció del segle XVIII, almenys que siguin identificables en el seu estat actual. Només, potser, alguns carreus de cantonada, de mida mitjana, tallats en pedra sorrenca, podrien haver estat reutilitzats, procedents de l’edifici anterior; però això és molt dubtós. 

La nova església de Sant Fruitós de Llofriu és un edifici d'una nau amb capelles laterals, absis poligonal i coberta de teula a dues vessants. A l'exterior hi ha contraforts laterals entre les capelles. La porta d'accés és a la façana de migdia, amb pilastres adossades i llinda, i s'hi accedeix a través d'una petita plaça que es troba elevada respecte del nivell del terra del nucli. És una obertura senzilla, d'arc rebaixat, sense decoració. El campanar s'eleva a l'angle nord-oest de l'edifici; és de base quadrada, i presenta arcs de mig punt i coronament amb arcs. La construcció és de pedres sense treballar i grans carreus angulars. Al Sud Est de l'edifici s'adossa la sagristia. En una làpida col·locada a l'exterior del mur de capçalera, ja molt esborrada, s'hi llegeix “3 Maig 17(6)2”. 

Els únics elements clars del temple més antic són algunes peces de ferramenta que han estat col·locades en els batents de fusta de la portada actual, oberta al costat de migdia. Aquestes peces o jocs són les restes d’un conjunt de forja romànica o de tradició romànica que devia tenir la portalada de l’església anterior. Els dos batents de fusta de la portada actual són de diferent amplada, molt més gros el de l’esquerra, el qual conté la portella que és utilitzada normalment.

Durant la Guerra Civil espanyola fou destruït un retaule de l'altar major d'estil barroc. No se'n coneixia l'autor però segurament va ésser fet sota la influència de l'escultor Pau Costa i del seu deixeble Josep Pol. Es guarden fotografies del retaule a l'Arxiu Municipal de Palafrugell. 

Sant Fruitós de Llofriu (o Sant Fructuós de Llofriu) és una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Catalunya Romànica/ Viquipèdia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada