CAMINANT PEL PALLARS SOBIRÀ
El poble de Farrera en determinats
moments històrics se l'ha anomenat Ferrera o Farrera de Pallars. És dels pocs
municipis de la comarca que ha mantingut sempre la mateixa estructura, sense
haver-se agrupat a cap altre municipi, o haver-se-n'hi afegit cap durant el
segle XX. El terme de Farrera comprèn la totalitat de la Coma de
Burg, una de les comarques naturals incloses en la del Pallars Sobirà.
El primer esment del lloc de Farrera data del 908, en una permuta realitzada entre l’abat Godemir del monestir de Gerri i el comte de Pallars, Ramon; per aquest canvi el monestir cedia al comte els béns que tenia al lloc de Ferraria.
En l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, Farrera és una de les parròquies de la vall de Tírvia. L’església parroquial, dedicada llavors a Santa Eulàlia, fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona l’any 1314 en el seu recorregut pel deganat de Cardós. Segons la dècima del 1391, el seu capellà havia de pagar la quantitat de 15 sous. En la relació de Pere Tragó en l’Spill..., el rector rebia la meitat del delme dels blats i verema i una tercera part del delme de “carnalatge i formatges”, mentre que les altres parts restants eren per al carlà (castlà) de Tírvia.
Al principi del segle XVI, Farrera era parròquia de
l’oficialat de Tírvia, i el seu rector era Pere Blates. Segons les visites
pastorals del 1575 i el 1758, l’edifici de Santa Eulàlia no presentava
problemes estructurals dignes de ressaltar; en la darrera d’aquestes visites,
Santa Eulàlia tenia com a sufragànies la d’Alendo i la de Sant Martí de
Mallolís. Per algun motiu que desconeixem, actualment l’església de Farrera
apareix dedicada a sant Roc i no a santa Eulàlia.
Actualment depèn de la parròquia de Llavorsí.
L’església actual, no conserva cap estructura arquitectònica d’època romànica.
Sant Roc de Farrera és un edifici d'una sola nau,
coberta amb volta de canó dividida en trams i flanquejada per
sis capelles laterals. La capçalera, orientada a orient és
rectangular i també està coberta amb volta de canó.
La porta d'arc rebaixat s'obre als peus de la nau,
lleugerament desplaçada respecte l'eix marcat pel pinyó de la coberta a dues
vessants. Per damunt de la porta, hi ha un òcul i sobre d'aquest, una
petita finestra, tot desplaçat respecte l'eix central de la façana.
Al costat est, l'església es troba adossada a la roca. Al costat oest i sobre el carrer Major, s'aixeca el petit i pintoresc campanar, adossat a l'església i a la base del qual s'obre una ample arcada de mig punt per on passa el carrer. El campanar és de planta quadrada a la base, esdevenint octogonal al segon pis amb una finestra d'arc de mig punt i rematat per un xapitell de llicorella. El llosat de la nau és així mateix de llicorella. Els murs són de pedra pissarrosa local sense desbastar i de mides irregulars.
El Museu Nacional d’Art de Catalunya conserva un frontal d’altar pintat procedent de l’antiga parroquial de Farrera.
Sant Roc de Farrera està catalogada com a Bé Integrant del Patrimoni Cultural Català.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons documental: Catalunya Romànica i Viquipèdia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada