SANT GENÍS DE CASAVELLS. CORÇA. BAIX EMPORDÀ

 PASSEJANT PEL BAIX EMPORDÀ 

L’església de Sant Genís de Casavells és  situada en un tossal enlairat, no gaire lluny de la confluència del Rissec i el Daró. 

L’església de “Sancti Genesii de Canavells” figura en les parròquies que eren possessió de la canònica de Santa Maria d’Ullà, tal com consta en l’acta de consagració de l’església d’aquest monestir, de l’any 1182. 

Anteriorment, el magnat Guillem Umbert de Baseia en el seu testament de l’any 1151 havia deixat a Santa Maria d’Ullà l’alou que el monestir ja gaudia al terme de Casavells. 

L’església consta en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 i en els nomenclàtors de parròquies del 1362, del final de segle XIV i posteriors. L’any 1316 s’enregistra la redempció del bovatge del terme de Sant Genís de Casavells per part del comte d’Empúries Malgaulí.

L’església és d’una sola nau amb absis de planta semicircular, obra romànica datable al segle XII o al XIII, construïda amb carreus ben escairats i perfectament polits, de pedra sorrenca, que s’afileren a trencajunts. La nau té volta apuntada i seguida. L’absis presenta una coberta ametllada i s’obre vers la nau per mitjà d’un simple plec apuntat, ben adovellat. 

La nau és coberta d’un arrebossat modern, mentre que l’absis fou interiorment repicat en unes obres de reparació, a la postguerra. Aquesta circumstància permet de comprovar que la volta absidal és feta amb petits carreus, més reduïts i treballats amb molta menys cura que els que formen els murs, els quals creen filades semicirculars. Al fons de la conca absidal hi ha una finestra de doble esqueixada. 

Al mur lateral de tramuntana, prop del presbiteri, una arcada de mig punt comunica amb la base del campanar. En una de les dovelles hi ha un petit cap, de trets esquemàtics i estrafets, esculpit en relleu. 

L’església fou objecte de reformes, especialment al segle XVIII. Hi pertanyen les obertures del frontis, un simple ull de bou que substituí la finestra romànica de doble biaix, la qual queda, en bona part, tapiada a sota, i la porta de tipus classicitzant en la qual hi ha gravada la data 1722. També foren construïdes unes capelles laterals, la sagristia i un terrabastall sobre la coberta primitiva. ç

De la porta romànica que s’obria al mur de migdia de la nau es conserva un muntant i l’arrencada de l’arc de dovelles curtes; és visible només des de l’exterior. 

Al costat de tramuntana i vers l’extrem oriental de la nau hi ha adossada una petita torre campanar. És de planta quadrada de 4 m de costat per uns 8 m d’alçada. Té un pis amb quatre obertures geminades, una a cada cara, que tenen arcs de mig punt, columneta cilíndrica i capitell mensuliforme llis. Només la de llevant ha estat alterada, si bé se’n conserven una bona part dels elements. La torre és coronada, actualment, per un teulat a quatre vents. 

Les notables diferències de factura i dels aparells demostren que la torre presenta estructures corresponents a dues èpoques distintes. La part inferior fins a una alçada d’uns 5 m presenta un aparell de pedres petites, només escantonades o sense cap treball, molt irregular; només les cantonades són fetes amb carreus petits, escairats i polits amb poca cura. El parament ha estat transformat una mica a la cara de tramuntana de la torre, precisament l’única enterament visible. En canvi, es poden veure fragments d’aparells inalterats als espais dels costats de llevant i de ponent on la torre s’alça per sobre el nivell de les capelles laterals afegides al temple. Els murs d’aquesta part inferior del campanar són lleugerament atalussats. 

Damunt aquest cos inferior hom dreçà el pis, ja descrit, d’uns 3 m d’alçada amb les obertures biforades i amb un aparell molt diferent, de carreus grossos ben escairats i perfectament polits, idèntic al de la resta de l’església. 

Entenem que el basament de la torre correspon a una construcció força més antiga que el coronament amb obertures i la resta de l’església. Per l’aparell rústec i un cert atalussament dels murs, creiem que no és arriscat de suposar-li una datació dins el segle X o el començament del segle XI. 

El pis superior del campanar de Casavells, pels paraments i per la tipologia de les obertures, pot datar del segle XII; probablement és coetani de l’actual església romànica. 

Sant Genís de Casavells és un edifici romànic protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Catalunya Romànica