TERRES DEL BAGES
Aquest poble de pagès, format per un escampall de masies centenàries, està centrat per l'església de Sant Cristòfol. Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell de Castellbell (Castelobello) esmentat l'any 924. l'església no surt citada fins a l'any 1294, amb el nom de Sant Cristòfol de Castellbell.
És un edifici d'una sola nau amb absis semicircular situat al nord i no a sol naixent com és costum en aquestes construccions. Exteriorment l'absis és decorat amb arcuacions llombardes escarseres i lesenes. Al centre d'aquest s'obre una finestra de doble esqueixada, de mig punt i adovellada.
La nau és coberta amb un embigat de fusta, que es recolza sobre tres arcs diafragmes, de mig punt. Aquesta coberta es posà al descobert al repicar el sostre i esfondrar-se la fals volta. L'aparell és força regular i els carreus estan disposats en filades.
És una obra de finals del segle xi o de principis del segle XII, però durant el segle XVII s'hi feren força modificacions; s'allargà la nau, s'obrí una portalada al mur de ponent i es coronà amb un campanar d'espadanya.
Posteriorment s'hi adossà una rectoria que amagava gran part de l'absis i l'interior fou enguixat i cobert amb una falsa volta de canó.
Aquesta església ha estat restaurada en dues etapes. Una primera s'inicià l'any 1979 i la segona el 1981. l'estat de conservació després d'aquestes restauracions és molt bo.
Els elements romànics conservats de l’església de Sant Cristòfol de Castellbell defineixen un edifici típic del romànic català que continua la tradició dels edificis del primer art romànic, però ja en període romànic més avançat. Aquesta tradició és donada pels grans edificis urbans o monàstics i les adaptacions duren molt de temps.
L’edifici conserva encara el record de la nau coberta amb fusta i l’absis amb volta de canó. Tant l’aparell utilitzat com els ressalts de l’absis o la doble espitllera de la finestra en fan un edifici ben romànic. La tradició del primer romànic es troba en la decoració arquitectònica que dona un ritme viu a l’exterior de l’absis, amb arcuacions dites llombardes i lesenes. El ritme és binari, de dues arcuacions entre cada parell de lesenes, però tant l’estructura de les unes com de les altres no és més que un reflex llunyà de les arcuacions del primer romànic que poden haver servit de model, com les de Cardona.
Una data tardana dins el romànic del segle XI correspondria, doncs, a aquestes parts de l’edifici, que també poden situar-se ja dins el segle XII.
L’església de Sant Cristòfol de Castellbell és una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i
recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Fons
documental. Viquipèdia i Catalunya Romànica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada