TERRES DEL BAGES
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Sant Mateu, als peus del turó on aquest s’aixecava. No degué passar de capella castellera, bé que situada fora del recinte casteller, primer, i després, de capella rural.
El lloc de Sant Mateu és documentat des del 983. L’església no és documentada fins el 1361 en una deixa testamentària de Pere de Comallonga, que hi feu un llegat; a partir del segle XVII tornem a saber de la seva existència per les visites que els bisbes de Vic hi feren. El 1663 el bisbe de Vic va autoritzar la benedicció de la capella, reconstruïda per trobar-se anteriorment mig ensorrada.
L’edifici ha estat restaurat a càrrec del propietari del mas les Planes, que fa segles que en té cura de la conservació.
L’edifici és una construcció senzilla que, a desgrat d’adoptar una tipologia d’arrels preromàniques, fou bastida segurament cap a les acaballes del segle XII o bé a inicis del XIII, amb una important remodelació, efectuada el segle XVIII.
Consta d’una única i petita nau que s’engrandeix a llevant amb l’adossament d’un absis carrat que, com la nau, és abrigallat amb una teulada de doble vessant. Al centre de l’absis hi ha oberta una finestra de doble esqueixada rematada, tant a l’exterior com a l’interior, amb un arc monolític.
La porta d’ingrés, situada al mig del mur de migjorn, s’obre per mitjà d’un arc de mig punt fet amb grosses dovelles, reculat respecte al parament extern i emmarcat per una arquivolta que sorgeix a l’exterior fins al nivell de la paret. Una simple imposta delimita inferiorment ambdós elements alhora que assenyala llur punt d’arrencada.
El mur de ponent és perforat per una finestra d’una sola esqueixada, rematada, a l’exterior, per un bloc monolític que, al dessota, ha estat rebaixat en forma d’arc de mig punt. El cimal d’aquest mur havia estat coronat per un campanar d’espadanya, del qual ara només resta la base, que fa de suport a una creu de pedra moderna.
On l’aparell apareix més vistós i endreçat és a la capçalera, que ha estat feta amb grossos blocs de pedra polida i disposats molt ordenadament. L’aparell corresponent a la nau, en canvi, no conserva la mateixa construcció, puix que s’hi barregen blocs polits amb d’altres que només han estat escantonats amb el martell i de confecció més rústega. Per altra banda, tot i que s’endevinen les filades, aquestes no són tan ben marcades com les de l’absis.
L’edifici, especialment la nau, acusa ostensiblement la reestructuració que hom hi va fer modernament. L’estat de conservació de l’edifici, malgrat tot, cal considerar-lo com a bo, i després d’alguns agençaments realitzats darrerament, el seu aspecte és molt reeixit; amb tot, la nau devia amenaçar ruïna, per tal com fou reforçada per mitjà d’un tirant de ferro que la cenyeix exteriorment per evitar-ne l’ensorrament.
Vora aquesta església i al lloc anomenat El Restoble hi hagué temps enrere un fossar de tombes de cista.
Sant Miquel de les Planes és una edificació que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.
Text i recull dades. Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons documental.. Catalunya Romànica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada