Sant Climent
o Climenç (segons la parla popular) és
una de les cinc entitats de població del municipi de Pinell de
Solsonès. És el poble (111 h. 2008/ 800 msnm) més important del municipi (hi ha
la seu de l'ajuntament i l'única escola del terme municipal) i l'únic que té un
nucli de poblament, agrupat a redós del castell i de l'església.
Aquest nucli té l'estructura de vila closa.
El
lloc no tingué tanta importància com altres indrets dels entorns (Pinell, Miravé
i Madrona), fins al punt que no aconseguí la categoria parroquial fins el segle
XX (l’1 de juliol de 1909), en què deixà la d’“ajuda de Pinell”; abans, però,
havia estat sufragània de Miravé, fins a l’any 1896. Amb tot, aquesta petita
vila ha arribat a ésser centre de la vida social i cívica del municipi de
Pinell.
De
l’època antiga sabem ben poca cosa. Un document del 7 de juny de 1199 parla de
Ponç de Pinell, el qual donà a Guillem, espòs de la seva filla Ermessenda, els
castells de Pinell, Miravé i “Sancto Clemente”, entre altres
fortificacions del castell de Solsona i viles de la vall del Segre i de Lord. L’any
1208, Saurina d’Alta-riba es féu donada de Santa Maria de Solsona i hi presentà
els honors de “Sant Climenç de Miraver”.
L’any 1343 El senyoriu de Sant Climenç recau a la nissaga dels Junyent. L’any 1375,
aquest lloc apareix esmentat com a domini del comtat de Cardona i del ducat en
el segle XVIII, dins el batlliu de Solsona. 1411 El senyoriu de passa a la
família Ferrer. L’any 1521 exerceix la titularitat els Rovira.
El
temple actual consta de dues naus. La de mà dreta, des de l’interior, es tracta
d’una ampliació molt recent, de l’any 1932, bastida damunt el cementiri ja en
desús per haver estat traslladat poc abans als afores de la vila.
L’edifici
romànic, que cal datar del segle XII, consta d’una nau rectangular, capçada per
un absis semicircular, el qual és il·luminat per una finestra de doble
esqueixada i arc de mig punt, format per dues dovelles: clau i contra clau i
dues grans pedres acabant de formar l’arc, a la part de llevant. L'absis
està decorat amb una gran cornisa.
La
volta de canó possiblement fou sobreposada en una posterior etapa constructiva;
és reforçada per dos arcs torals i l’absis s’obre amb un arc pre-absidal en
degradació. Entre l’arc toral i el pre-absidal, a mà esquerra, s’obrí el mur,
durant el segle XVIII, per tal de donar accés a la nova sagristia. Entre els
dos arcs torals foren obertes unes capelles, una de les quals posteriorment fou
esbotzada per tal de facilitar el pas vers la nova nau, d’aquest segle.
Encara
hi ha dues obertures més entre la porta i el primer arc toral: una a mà dreta
—on precisament hi havia hagut la primitiva porta del temple—, que també dóna
pas cap a l’ampliació, i una altra a mà esquerra —una petita fornícula amb la
pila baptismal.
La
porta d’accés actual és una construcció (que imita al rom’anic ) molt recent, més encara que la del cor, que amplià la
capacitat del temple. Damunt aquesta porta, a mitja altura, hi ha una finestra
en forma de creu; aquest mur ha estat coronat per un campanar de cadireta i
doble obertura, amb arcs de mig punt, i sobrealçat al mur primitiu,
possiblement quan fou construïda la volta de canó.
El
punt d’arrencada de la volta de la nau i la de l’absis s’enceta des d’una
cornisa, tallada en les dues obertures laterals i en els arcs; aquesta cornisa,
als dos arcs torals del centre de la nau, és de doble bocell.
L'església de Sant Climenç o de Sant Climent és una
església inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
