El
poble de Pinell (26 h. 2005/648 msnm.) es localitza prop del torrent de Pinell,
o riu de Madrona. L’església parroquial de Sant Miquel de Pinell, que centra un
petit nucli de cases, ha perdut l’estructura primitiva a causa de diverses
reformes.
Al
castell de Pinell s’establí, al segle XI, una família de castlans sota
l’autoritat dels comtes d’Urgell que aviat tingué un gran poder i prestigi a la
comarca. Un dels primers senyors coneguts fou Ramon Guitard, que amb la seva
muller Ermengarda proveí (1093) de terres que ja posseïa dels seus avantpassats
l’església de Sant Tirs i donà l’església parroquial de Sant Miquel a la de
Solsona, a la qual acabà cedint totes les esglésies del terme amb els seus
alous (1122).
L’any
1150, el papa Eugeni III afirmava que era del domini de la canònica de Solsona.
El dia 11 de febrer de 1155, el prepòsit de Solsona, Guillem, donà aquesta
església i les sufragànies, amb les imatges i pertinences, a Ramon d’Albespir.
Tanmateix, l’any 1163 era inclosa en la relació d’esglésies dependents de Santa
Maria de Solsona en l’acta de consagració d’aquest temple. És una possessió
confirmada per segona i tercera vegades pels papes Alexandre III i Climent III,
els anys 1180 i 1188.
El
1556 era senyora del castell Aldonça de Pinell, vídua del donzell Miquel Joan
de Pinell, però en aquesta època els senyors ja residien fora de la
comarca.
La
nau de Sant Miquel de Pinell és la part
més antiga de l’edifici, deixant de banda el cos del campanar, el qual cobreix
el cos de l’actual presbiteri de forma rectangular i la capella de Sant Antoni,
afegida al cos romànic mitjançant l’obertura del mur de tramuntana amb un gran
arc.
Es
tractava originàriament d’un edifici, dubtosament romànic, d’una nau, coberta
amb una volta de canó apuntada. Al mur de migjorn, a ambdós costats de la porta
d’entrada, que duu la data de 1722, on hi devia haver també la porta primitiva,
hi ha dues capelles amb arc de mig punt.
Separant
aquesta triple secció, la de la porta central i la de les capelles a banda i
banda, hom hi pot veure dues impostes esculpides, amb unes formes vegetals de
ziga-zaga. Al punt d’arrencada de la volta de la nau hi ha un mig bocell.
L’absis
original fou substituït pel presbiteri actual rectangular, en el qual
s’aprofità, segurament, una finestra procedent de la primitiva construcció. Per
una inscripció podem situar aquesta reforma així com la construcció del
campanar vers l’any 1752.
L’actual
porta rectangular és al mur lateral del migdia amb llinda i marc de pedra ben
escairada. La llinda té la següent inscripció: "Pensa home lo
que obrat auras quant en esta casa entraras tas culpas de veras ploraras y a
Deu perdo demanaras perque estret conta donaras al instant que tu finaràs. Any
1722".
Al
1737 es va afegir, al costat de la porta d'entrada, la rectoria.
Els
murs de l’edifici són construïts amb grans carreus matussers; algun mur
exterior, proper als peus, té un marcat talús, potser obligat pel pendent del
terreny veí, notable en aquest punt.
El
campanar està aixecat sobre el presbiteri. Té planta rectangular i està coronat
per una cornisa i una teulada piramidal amb un petit pinacle al cim. La cel·la
queda oberta amb dues finestres d'arc de mig punt a cada cara; té una motllura
a la seva base; una altra finestreta, ja citada, atrompetada amb tres
arquivoltes en arc de mig punt d'aspecte romànic es troba a la base pel cantó
de migdia. Els seus murs són de carreus ben escairats a la banda de migdia i
matussera a les altres cares.
Conserva
interessants sarcòfags medievals de la família Pinell.
Sant Miquel de Pinell és una església inclosa a l'Inventari del
Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
A
la base la torre hi ha el dit “ banc de les mentides” , del que se’n parla
arreu, però ningú sap donar raó d’aquesta peculiar designació. Hi ha una ruta
marcada amb aquest nom que s’inicia en aquest punt.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada