Visitar
Andorra sempre és un agradable plaer i conèixer el seu entorn és un
aprenentatge espiritual per la quantitat d’esglésies romàniques situades en
llocs privilegiats. Aquesta vegada vàrem visitar d’una església afermada damunt
del puig de les Bons. Dins la parròquia d’Encamp trobareu el llogaret de Les
Bons situat a 1336 m. alt. I dalt de tot hi ha dos edificis que vigilaven
ancestralment el lloc. Un és l’església de Sant Romà i l’altre la Torre dels
Moros, antiga torre de defensa. Però avui el nostre interès es centra en
l’església construïda sobre la roca.
El
primer document que fa referència a l’existència de les Bons és la concòrdia de
1162. Sant Romà és una església d’origen romànic consagrada el 23 de gener de
l’any 1164, la qual cosa porta a creure que el poblament de les Bons deu ésser
anterior al segle XII. L’església de Les Bons ha estat sovint vinculada a l’emplaçament
d’un castell. Però no hi ha cap document que faci referència al castell. En
algunes ocasions s’ha suposat que el castell pertanyia als Caboet, senyors de
les Valls de Cabó i de Sant Joan i amb infeudacions a les Valls d’Andorra, però no hi ha
suficients indicis per afirmar-ho.
És
de nau única amb l’absis semicircular orientat a llevant d’estil llombard.
Aquest absis és ornamentat amb un fris decorat amb bandes i arcuacions cegues
pròpies d’aquest estil arquitectònic. També hi ha dues finestres de doble
esqueixada.
L’edifici
consta d’una nau rectangular única coberta en volta de canó que descarrega el
seu pes damunt de dos arcs torals que reposen sobre dos pilars adossats al mur
i dues columnes. Aquestes dues columnes són decoratives ja què els arcs
descansen en dues mènsules.
L’absis
de forma semicircular i cobert en volta de quart d’esfera segueix l’orientació
clàssica d’est-oest. El terreny on s’alça no permet l’accés per la banda sud i
per això es fa per l’oest. El mur s’allarga per damunt la porta per la
construcció del campanar d’espadanya de dos obertures de mig punt.
Exteriorment
la coberta de la nau i l’absis està feta amb lloses de llicorella.
La
porta d’accés ha estat modificada i al
s. XVI s’hi van afegir dues finestres quadrades laterals. Malgrat les reformes
posteriors encara podem apreciar l’arquivolta decorada amb dents de serra
original. És una de les poques mostres d’escultura conservades a Andorra,
juntament amb les que es troba a la porta de l’església de Santa Coloma. El
porxo va ser edificat posteriorment als s. XVI – XVII.
Interiorment
en el centre del presbiteri l’altar s’alça fet d’obra sobre blocs de tosca fent
pilar i coronats per una gran llosa d’esquist com ara. Originalment conservava
en el seu interior una lipsanoteca – una capseta de fusta- i una ampolla de
vidre amb la data de consagració.
Els
murs alberguen una reproducció de les pintures murals romàniques que es troben
en el MNAC. Aquestes pintures han estat identificades com pròpies del Mestre de
Santa Coloma. També es poden observar pintures de tradició gòtica amb la
iconografia de Sant Pere obrint la porta del paradís als elegits mentre a l’altre cantó els condemnats cremen
en l’infern.
També
val la pena admirar el retaule policromat gòtic, damunt la porta d’entrada,
dedicat a Sant Romà d’Antioquia del s. XVI de l’escola del Mestre de Canillo i diferents
peces de mobiliari de fusta.
Realment
una església per fruir visitant-la tant per l’art que empara com per la meravellosa
perspectiva visual des del lloc on és situada.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada