En una de les nostres caminades vam voler conèixer el santuari o església de Santa Maria de Bell-lloc que visible dalt d’un cim semblava que ens saludava cridant la nostra atenció quan passàvem per la carretera de la Guingueta d’Ix (Bourg Madam).
Deixarem el cotxe en l’aparcament
a l’entrada a Brangolí (1521 m. d’altitud) i amb el estris per caminar a la
muntanya vam iniciar la nostra marxa. Aleshores començarem a pujar, uns cops la
pujada era més forta i altres ens donava un respir. L’aigua de la riera davalla
de la muntanya fent sonar la seva cantarella mentre salta els desnivells de la
llera. Una gran quantitat d’arbres ens acompanya en aquesta primera part. La
vessant de la muntanya ens protegia del vent, quan al cap de quaranta minuts
arribaren a coll de Jovell (1632 m. altitud), va deixar sentir la seva força.
Però protegits pel arbres vam arribar a l’església de Santa Maria de Bell-lloc
damunt del turó del mateix nom.
La gran panoràmica va
desvelar-se als nostres ulls: Canigó, Puigmal i més allunyades les nostres
serres del Cadí-Moixeró. També alguns pics d’Andorra. Sota nostre les valls de
l’Alta Cerdanya amb els seus innumerables
pobles.
Santa Maria de
Bell-lloc és una antiga església romànica al terme municipal de Dorres (Alta
Cerdanya). Està situada a 1.685 m. d'altura, en un planell a prop del pic de
Mollet, contrafort del massís del Carlit.
La menció més antiga és del 14
de setembre de 1260, data en la qual el veguer de la Cerdanya restituí un camp
al rector. Es creu que va tenir annexa una domus hospitalis o casa de viatgers.
L’any 1338 apareix citada com Santa Maria de Pulcro Loco.
En l'any 1579 els trinitaris
construïren un convent proper, que hagueren d'abandonar aviat per manca de
recursos. Posteriorment, de la fi del s XVII al 1793 (data de la Revolució
Francesa) hi hagué un convent de servites. El convent i una gran part de
l'església van ser destruïts.
Pel seu privilegiat
emplaçament hom creu que Santa Maria de Bell-lloc seria un exemple de
sacralització d’un indret de culte pagà molt arrelat. Pertanyia al pagus liviensis
L’edifici és del segle XIII i
consta d’una única nau encapçalada per una absis semicircular. Malgrat reformes
posteriors, part de la nau conserva la volta de canó, la resta actualment és coberta
amb encavallades de fusta. L’absis és cobert en volta de quart d’esfera.
A la façana sud trobem una
porta amb arc apuntat i a la de ponent el campanar d’espadanya amb tres ulls.
A Sant Joan de Dorres es
conserva una talla de la Mare de Déu, potser del segle XI, força singular i
sense comparació amb les altres romàniques per la seva simplicitat i exotisme.
Hom parla d’un estil escultòric arrelat en la tradició del treball de la fusta
dels pastors.
Va ser declarada Monument
Històric de França el 31 de desembre del 1980. S’ha editat un llibre per
recollir diners per reconstruir el temple.
Un detall ens va cridar
l’atenció, malgrat el materialisme del món actual i la generalitzada perduda de
fe damunt de l’oblidat i dessacralitzat altar, d’aquesta perduda església
damunt d’una muntanya havien dipositats un munt d’exvots de diferents motius.
Entre ells un ram de roses naturals encara fresques. Segurament un acte d’una
fe més elemental e intima que la que es proclama a la sortida de missa de 12h.
del diumenge.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada