dissabte, 25 de maig del 2013

SANTA MARIA DE CANÒLICH. SANT JULIÀ DE LÒRIA. ANDORRA.


PETJADES DAMUNT TERRA ANDORRANA.

Anàvem en una de les nostres habituals sortides per conèixer racons del nostre país dignes de ser admirats i que formen part de la nostra història. Aquest cop traspassem els límits físics de Catalunya, i ens endinsarem en el Principat d’Andorra, únic lloc del món on la llengua catalana és oficial.   
 

Aquesta vegada vam arribar-nos a Andorra i passat Sant Julià de Lòria hi ha una cruïlla que porta Os de Civis, pujant a l’esquerra passat Bixessarri hi ha un trencall que porta a Canòlich. La carretera és asfaltada i com la majoria de les rutes de muntanya recargolada una i altra vegada. Pels rètols vam saber que es tracta de la collada de la Gallina i té un desnivell del 9,4%. 

 
La Verge segons la tradició va estar amagada i va ser trobada el 14 de juliol de l’any 1223 per un pastor que conduït per un colom blanc el portà fins una petita balma, on ara s’aixeca el santuari. Aquesta Mare de Déu va ser coronada pel Vaticà l’any 1999. L’any abans es va celebrar el 775è aniversari de la trobada de la Verge.  

Ha estat una església profundament reformada. La documentació ens diu que va ser construïda sobre una església romànica. Pràcticament no hi ha cap resta visible de la primera construcció. L’església actual va restaurada entre els anys 1973 al 1979. 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Es tracta d’un edifici de factura moderna que exteriorment consta d’una nau rectangular i campanar d’espadanya. A l’interior presenta volta de canó i un arc triomfal amb un retaule barroc dedicat a Santa Maria. Al seu voltant hi ha taules i barbacoes amb una panoràmica impressionant.  

L’etimologia e la paraula Canòlic sembla ser d’origen romànic (canonhic) i té com significat “Pareu aquí”  És la segona Verge amb importància del Principat d’Andorra després de Nostra Sra. de Meritxell.  

El darrer dissabte de maig es celebra l’aplec en honor d’aquesta Mare de Déu. Després de dita la missa, es canten els goigs, es beneeix el terme i es reparteix pa beneit per a tothom.

La talla policromada es venera en l’església parroquial de Sant Julià de Loira. 

Pertany al Bisbat d’Urgell, el seu titular Monsenyor Joan-Enric Vives i Sicília, és també des del 10 de juliol del 2003, en que dugué a terme el Jurament Constitucional a la Casa de la Vall, a Andorra la Vella, nou Copríncep d’Andorra.  

El 19 de març del 2010, el Papa Benet XVI li concedeix el títol i dignitat de Arquebisbe "ad personam"; títol i dignitat d'Arquebisbe concedit "a títol personal" l'equipara als altres Arquebisbes de l'Església Catòlica, que estan al front de les Diòcesis que són Arquebisbats, tant metropolitans com no, és a dir tant si tenen Diòcesis sufragànies com si no. De tota manera, el Bisbat d'Urgell continua essent un Bisbat ò Diòcesi, sense esdevenir Arquebisbat o Arxidiòcesi. I continua essent sufragani de l'Arquebisbat metropolità de Tarragona. 

Text i documentació: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau                             

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada