TERRES DE BAIXA CERDANYA.
Crònica de la nostra visita a
l’església de Sant Climent d’Urús. Una vegada travessat el túnel del Cadí vam
girar en la primera bifurcació en direcció a Alp-Puigcerdà. El primer poble que
es troba a mà dreta és Urús i en el centre hi ha la bonica església de Sant
Climent.
Urús com molts pobles de la
Cerdanya ha estat renovat quasi totalment i avui en dia les seves teulades de
llicorella brillen al sol com un mirall.
El municipi d'Urús ocupa una extensió de 17,60 km². Fou anomenat Grus el
1933 atenent a la pronúncia local; rebutjada aquesta, potser hauria estat més
adequada l'adopció de la grafia Orús, profusament documentada i que ha
esdevingut cognom indicador de procedència.
El rei Lluís, tal com havien ordenat els seus predecessors Carles i
Ludovic en els anys 768 i 844, confirmà al Monestir de Cuixà, entre d'altres
possessions, el poble d'Urús.
Urús, documentat en l’acta de
consagració de la catedral d’Urgell (Oruz), sembla que era un predi de procedència
fiscal i com a tal pertanyia als comtes de Cerdanya. Era una de les parròquies
pertanyents al bisbat d'Urgell quan es consagrà la catedral de La Seu al segle
IX. El 965 va ser donat al monestir de Sant Miquel de Cuixà pel testament del
comte Sunifred.
Aquest alou d’Urús, que en
endavant i fins a la fi de l’Antic Règim restà vinculat a Cuixà, s’estenia
aproximadament pel territori que constitueix el terme municipal actual, puix
que a llevant confrontava amb Tartera i Das, a migdia arribava fins al Monte
Calvo (que sembla que és la Tosa) i el collum
Garrexer (coll de Jou); per ponent
limitava amb Pedra i amb el coll d’Asino
Mortuo.
El 1198 els exèrcits del comte
de Foix i Arnald de Castellbó, entre les seves malifetes a Cerdanya inclogueren
a aquesta església.
L'any 1285, el Pavorde de
Cuixà ven per un esplet tots els censos, tercis, quarts i rèdits que dit
monestir té i rep a la Torre de la Vall d'Urús per 56 modis de forment.
L’actual església és d’origen
romànic i va ser consagrada l’any 1037. Està formada per una llarga i espaiosa
nau flanquejada per quatre capelles laterals, una de les quals ha estat
considerablement reduïda. Les capelles laterals del costat de l'altar formen
una volta d'arestes, en el centre de la qual s'hi troba una clau de volta
rodona.
La porta d'entrada és de mig
punt i està datada del 1652. És senzilla i sense cap mena de decoració.
El campanar s'aixeca enganxat
al costa nord de l'església, tocant la façana principal. El sostre és piramidal
de pedra ben tallada.
A la seva façana exterior
nord, a l'altura del primer pis, hi ha un escut episcopal.
L'altar forma un hemicicle
ample. Cal destacar les làpides i inscripcions situades al corredor, i en el
segon esglaó, segons notes complementàries.
La festa major del poble se
celebra a l’agost, i al novembre hom celebra la festa petita de Sant Climent,
patró del poble.
Al Museu Diocesà d’Urgell es conserva un vericle ( petit estoig per a
posar-hi l'hòstia, format per dos cercles de vidre envoltats d'un marc d'or,
que hom col·loca al centre de la custòdia) del segle XVIII procedent d’aquest
temple.
Sant Climent d'Úrus és una església protegida com a Bé Cultural
d’Interès Local.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada